Situació
Les restes d’aquesta església i la torre que té al costat es troben disfressades entre les construccions del mas del Batlle, bastit aprofitant bona part dels murs del temple romànic.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG091581.
El mas del Batlle és a mig quilòmetre de Sant Llorenç d’Ares, vers el NW. (FFLI)
Història
Segons una notícia del segle XVII, l’església de Sant Llorenç d’Ares havia estat un priorat de monges de sant Bernat o cistercenc. Amb tot, l’església de Sant Llorenç del castell consta com a priorat canonical dependent d’Àger, i això pot donar peu a suposar que la hipotètica comunitat cistercenca era situada a l’església que aquí és objecte d’estudi, Santa Maria de Sant Llorenç. En realitat, sembla més aviat que a Santa Maria hi havia una comunitat de donats o donades, segons que es desprèn de dos documents del principi del segle XIII. El 1201 apareix esmentat per primera vegada un minister de l’església de Santa Maria, de nom Simó, amb els seus germans, en una permuta de béns amb l’abat Ramon d’Àger. L’any 1209 Simó, minister, i el capítol de Santa Maria del terme de Sant Llorenç, amb el consentiment de l’abat i el capítol de Sant Pere d’Àger, van establir a Julià l’herència, consistent en terres, llinars i una casa a Àger, que Bernat Pellicer i València havien deixat a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç. (FFLI-CPO)
Església
Planta de les restes de l’església, que té adossada una torre a l’angle sud-oest.
R. Eslava
Es tracta d’una església a la qual en època posterior a la seva construcció s’adossà una torre de planta quadrada a l’angle SW (a la segona meitat del segle XII o ja al segle XIII). La seva estructura original és d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, un d’ells adossat al mur de ponent, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.
La porta devia trobar-se a la façana S, segurament en l’angle que forma l’església amb la torre, i de les finestres només se’n conserven dues, una de doble esqueixada al mur N i una de cruciforme al mur W.
L’aparell de carreus ben escairats i disposats molt ordenadament és força similar al de l’església del castell i vilatge de Sant Llorenç, amb la qual sembla tenir clares relacions, tot i l’interrogant sobre la decoració de les façanes. Com aquella, es pot considerar una obra de la fi del segle XI, dins les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, pàgs. 256-257
- Fité, 1985, pàgs. 392-393