Situació
Absis de l’església, bastit damunt una socolada construïda per tal de salvar el desnivell del terreny.
ECSA - J.A. Adell
Vista de la gran penya de la Pertusa, amb l’església a l’extrem de ponent.
ECSA - J. Bolòs
La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i els escassos vestigis que es conserven del castell són emplaçats en un lloc absolutament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs de la Noguera Ribagorçana, ara ocupat per l’embassament de Canelles.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG074575.
Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit a la monografia anterior. (JAA)
Història
El lloc de la Pertusa s’ha de relacionar amb el topònim rupem Espatellam, documentat des del 1060, quan Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda concediren a l’abadia d’Àger el castell d’Espadella juntament amb la seva església. Cal veure en aquest document la primera referència sobre l’església de la Pertusa. Al segle XII el nom d’Espadella desapareixerà i serà substituït pel topònim la Pertusa. En la butlla lliurada per Alexandre III a Sant Pere d’Àger l’any 1162, on figura el patrimoni de l’abadia, ja hi apareix la jurisdicció sobre l’església de la Pertusa. L’any 1209 és documentada en el testament de Guillem de Montfalcó.
Tot i el seu primitiu caràcter parroquial, en l’actualitat aquesta església s’ha convertit en una ermita del poble de Corçà i s’hi acudeix el darrer diumenge de maig i el primer d’octubre. (FFLl)
Església
Planta de l’església, amb la porta d’entrada oberta al mur nord, una característica que es dona sovint en temples situats en indrets abruptes.
J.A. Adell
És un edifici construït en un terreny gairebé impossible, que el fa només accessible i encara amb dificultats pel costat N, mentre que el costat S és construït a plom de l’espadat.
La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, lleugerament ultrapassada, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral, que com la volta absidal arrenca d’una imposta bisellada.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana N. A la façana W, descentrada, hi ha una altra porta, paredada, que comunicaria l’església amb algunes estructures ara desaparegudes, que com a mínim devien conformar un terraplè que corregís l’abrupta topografia del lloc, que fa quasi inversemblant qualsevol edificació en aquest sector.
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, i una altra finestra del mateix tipus és al mur N, en la qual hi ha reaprofitada com a brancal una peça de marbre blanc esculpida en baix relleu. En el mur S hi ha una altra finestra, d’estructura molt diferent i d’esqueixada recta.
L’aparell en la part de la nau és de carreu sense polir, disposat en filades irregulars, amb tendència a l’horitzontalitat. Els arcs de les portes són resolts amb dovelles de pedra tosca i no hi ha cap tipus d’ornamentació a les façanes, totalment llises.
A la part de la capçalera, a llevant, i a la part superior dels murs de la nau, l’aparell és molt diferent, format per carreus ben tallats i polits disposats en filades molt uniformes i regulars. A l’absis s’observa un desgruix del mur a l’alçada de la finestra, i la part baixa, que forma l’assentament sobre la roca, és construïda amb un aparell encara més rústec que el de la nau.
Per l’estructura dels paraments sembla clar que en la seva forma actual l’església de la Pertusa respon a dues fases constructives, una datable entre la fi del segle XI o principi del segle XII, a la qual correspondria el cos de la nau, i una segona fase, construïda segons les formes característiques de l’arquitectura del segle XII, a la qual correspondria el sobrealçament de la nau i el cos de l’absis, que probablement substitueix un altre absis corresponent a la fase inicial de la construcció. (JAA)
Bibliografia
- Kehr, 1926, vol. I, doc. 91, pàgs. 376-378
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 395
- Fité, 1985, pàgs. 392-393