Situació
Façana meridional, amb la porta coronada per un arc de mig punt.
ECSA - F. Fité
Casa forta situada al cim d’un turó, en un cingle damunt la Noguera Ribagorçana (actualment hi ha l’embassament de Canelles), davant del congost de les Conclues.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG063545.
Des de Corçà o poc abans d’arribar-hi, cal agafar un camí que porta, en direcció SW, cap a la partida de les Tinyoses i cap al barranc Gros i la Noguera Ribagorçana. El darrer tros, per a pujar fins a la casa forta, situada a uns 3, 5 km de Corçà, hem de tirar pel dret, ja que el camí de bast es troba molt esborrat. (FFLl-JBM)
Història
No trobem cap referència documental d’aquesta casa forta sota l’actual denominació. Tanmateix, per la seminal blança del nom i la situació, creiem que es podria identificar l’actual fortalesa de les Conclues amb l’espluga de Portaclusa, esmentada el 1043, situada dins el terme de Sant Llorenç. En aquesta data Arnau Mir de Tost i la seva muller fan donació a un tal Geral Bonessine de l’espluga de Portaclusa. La infeudació, la fan amb el pacte de no elegir cap altre senyor.
Fins al segle XII no trobem cap altra referència sobre Portaclusa, que s’havia convertit en un petit domini o franquesa pertanyent al monestir de Sant Pere d’Àger. Cap al 1184, en un litigi entre l’abat Ramon d’Àger i Ramon de Sant Llorenç, es fa menció del delme de la franquesa de Portaclusa que pertanyia al monestir de Sant Pere i del qual s’havia apoderat el fill de Ramon de Sant Llorenç. No es pot aportar cap altra referència actualment sobre aquesta fortalesa.
La fortalesa de les Conclues vigila el curs del riu Noguera Ribagorçana en l’estret anomenat de les Conclues. Hem de suposar que sorgí com un enclavament estratègic d’aquest indret del terme del castell de Sant Llorenç per tal de controlar la ribera del riu, juntament amb altres fortaleses de la zona, com Castellfollit —a l’altra banda del riu i desapareguda—, Fet o la Pertusa. (FFLl)
Casa
Planta de la casa forta.
R. Eslava
Edifici de planta rectangular. A l’interior fa 10,2 m de llarg —d’E a W— per 5,2 m d’ample. El gruix dels murs és de 110 cm. Les parets es conserven en una alçada d’uns 6 m. Hi havia un nivell inferior, on s’obria la porta, i un pis principal, cobert amb tres arcs de diafragma, dels quals només s’ha conservat el central. Aquests arcs dividien la nau en quatre trams de 180 a 225 cm. Per damunt dels arcs encara hi podia haver una altra planta. La porta és situada a l’extrem occidental de la paret meridional. Té una amplada a l’exterior de 75 cm i és acabada amb un arc de mig punt, format per quatre grosses dovelles. Els arcs diafragma recolzen en sengles columnes, a cada banda de les quals hi ha uns permòdols destinats a suportar un trespol de bigues de fusta. A la cara N hi ha una finestra. Els carreus són de mida desigual, alguns són més rectangulars (25 cm × 35 cm), d’altres són més quadrats. Tots són més o menys escairats, però poc treballats. Són ben arrenglerats i units amb morter.
Hem de relacionar aquesta construcció amb alguns castells dels segles XII o XIII o bé amb algunes cases fortes d’aquesta època, pertanyents a la baixa noblesa. Podem establir comparacions, per exemple, amb el castell de Llobera (al Solsonès) o bé, sense moure’ns de la comarca de la Noguera, amb la casa forta de Vallfarines, prop de Meià, o amb la casa forta de Santa Creu de Folquer. En tots aquests casos la porta és a peu pla i les característiques de la construcció són semblants. Aquesta força de les Conclues devia ésser l’habitatge més o menys fortificat d’un membre de la noblesa local. Atesa l’època en què fou construïda, ja l’hem de relacionar més amb una societat plenament feudal que no pas amb l’organització militar d’una frontera. (FFLl-JBM)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 10, pàgs. 322-323
- Fité, 1985, pàg. 167
- Buron, 1989, pàg. 179