Situació
Situat prop del port d’Àger, a 979 m, al cim de la carena que limita la vall d’Àger per la banda meridional. A l’indret hi ha un vèrtex geodèsic.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG128504.
Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, des del port d’Àger, hem d’agafar la pista que porta al repetidor, passar per sobre uns camps i, tot seguint la carena, enfilar-nos fins al cim del primer turó. (JBM)
Història
L’indret de Montlleó és conegut des de l’any 1173. En aquesta data el lloc pertanyia a Bernat d’Àger, que tenia diferències amb l’abat Ramon de Sant Pere d’Àger, el qual li reclamava la meitat del delme de Montlleó. Ambdós arribaren a un acord i establiren que Bernat d’Àger cediria a l’abat la meitat del delme de Montlleó i el de Vilamajor, en canvi, del delme del barri de Foras Portas o barri del Pedró de la vila d’Àger i el de la seva dominicatura dins la vall d’Àger. Un document de l’any 1190 permet conèixer el castlà del castell o fortalesa de Montlleó. Es tracta d’una satisfacció de deute que efectuen Berenguer de Montlleó —o Montllor— i el seu germà Martell davant el vescomte d’Àger Ponç Guerau III de Cabrera i altres cavallers. Els dos germans tenien empenyorada la castlania de la torre de Montlleó, per la qual cosa es personaren davant del vescomte per satisfer els plàcits i les messions d’or que devien.
Desconeixem el moment en què s’abandonà el poblat de Montlleó, però el cert és que no apareix consignat en els fogatjaments dels segles XIV i XV. (FFLl)
Castell
Les restes d’un castell que es conserven en aquest indret són molt escasses. Cal cercar-Ies a l’E de l’església de Santa Maria, al voltant del munt de pedres on fou col·locat el pilar del vèrtex geodèsic. Aquest munt de rocs pot ésser l’indret on hi havia una torre, de la qual, però, no resta cap fragment de mur que en permeti de delimitar el perímetre. À prop seu, si féssim una excavació arqueològica, potser trobaríem també un recinte que formava part d’aquesta hipotètica fortificació. (JBM)
Recinte fortificat
Potser és més interessant, en aquest cas, l’existència en aquest indret d’un poble abandonat, que s’estén entre la possible torre i l’església i, sobretot, a llevant i a migjorn de la fortificació. Sembla que aquest vilatge era tancat per una muralla, tal com trobem en molts altres pobles rònecs d’aquestes contrades (Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, el Vilot d’Alberola, etc.). En aquest cas, com passa sovint, sembla que l’església restava fora d’aquest clos que comprenia la zona castral i l’àrea urbanitzada. A la banda meridional, aquest mur perimetral és fet amb alguns carreus una mica més grans. Aquest recinte tenia una extensió aproximada d’uns 65 m —d’E a W— i una amplada d’uns 35 m. A l’interior hi podia haver uns 8 o 10 habitatges. A la part inferior, dins el clos del poble, hi ha algunes cambres, mig ensorrades, que tenen una amplada de 3 a 4 m i uns murs d’uns 60 cm. Corresponen al tipus d’habitatges medievals de poble. Al S del recinte del vilatge hi ha un espai obert i pla, potser una era, més enllà del qual hi ha un petit clos, possiblement per al bestiar.
Per a establir, però, l’anatomia real d’aquest poble rònec caldria fer-hi una excavació arqueològica. En principi, podem datar les construccions d’aquest indret cap al segle XI i comparar-les amb les del Vilot d’Alberola, Montclús, la Torreta de Secardit, etc. És possible, però, que primer s’hi bastís una fortificació i després un lloc de poblament. Tampoc no es pot rebutjar l’existència d’un precedent anterior al moment de la conquesta cristiana. Aquest indret, que reflecteix l’existència d’un hàbitat agrupat com molts altres en aquesta comarca, fou creat en el moment en què la frontera era molt a prop. Segurament degué abandonar-se als darrers segles medievals; quan en època moderna es recuperà el poblament, aquest ja fou dispers en masos isolats (Bolòs, 1988, pàg. 54). (JBM)
Bibliografia
- Fité, 1985, pàg. 390
- Bolòs, 1988. pàgs. 39-58