Situació
Ruïnes de l’església, on encara són visibles l’absis, l’obertura de la porta de migjorn i el basament d’un contrafort tardà.
ECSA - J. Bolòs
Les ruïnes d’aquesta església es troben al costat de les restes de l’antic vilatge de Montlleó i del vèrtex geodèsic que hi ha a l’indret.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG126505.
Per a anar-hi cal agafar la mateixa pista que mena al castell i vilatge de Montlleó. (JAA)
Història
Fins a la segona meitat del segle XII no posseïm notícies del petit enclavament fortificat de Montlleó ni de la seva església. El lloc pertanyia l’any 1173 a Bernat d’Àger, que tenia diferències amb l’abat Ramon de Sant Pere, el qual reclamava al primer la meitat del delme de Montlleó. Ambdós arribaren a un acord segons el qual Bernat d’Àger cedia a l’abat l’esmentat delme i el de Vilamajor, en canvi, del delme del barri de Foras Portas de la vila d’Àger (barri del raval del Pedró) i el de la seva dominicatura dins la vall d’Àger. També li cedia les primícies de Vilamajor i Montlleó. Lliurava les de Montlleó, si “ego Bernardus hedificavero ibi ecclesiam”; en tal supòsit l’abat es comprometia a posar-hi un clergue. És a dir, després d’aquest acord es degué procedir a la construcció de l’església de Montlleó, dedicada a santa Maria. L’any 1265 Ramon d’Àger feia donació a aquesta capella del delme de Montlleó i de quatre maials d’oli per a la lluminària de l’altar de la Verge. Per la seva banda, l’abat d’Àger s’obligava que s’hi cantés i s’hi celebrés missa tots els diumenges.
L’església funcionà com a ermita de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger. Sabem que s’hi anava des de la vila d’Àger un dels quatre dissabtes del mes de maig, per tal de beneir el terme, com documentem al segle XV. Les tres ermites restants, a les quals s’anava, eren la de la Trinitat de la Régola, la Mare de Déu de Pedra i l’ermita de Santa Helena o de la Bassa de la Creu. Es conserva encara, en mans d’un particular, la imatge de la Verge de Montlleó, una talla policromada de fusta del segle XV d’una marededeu coronada portant el Nen Jesús, vestida amb túnica i un mantell que li cobreix la testa.
L’església de Montlleó apareix al llibre de sinodals del 1648 com a pertanyent a l’arxiprestat d’Àger. (FFLl)
Església
Planta de l’església, amb la restitució del mur nord desaparegut.
R. Eslava
És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, avui esfondrada, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. El seu estat de ruïna és pràcticament total i només se’n conserven l’absis, part del mur S, on s’observa l’arrencada de la volta, i part del mur de ponent. La porta, molt malmesa exteriorment, s’obre en la façana S, on també hi ha un contrafort, construït probablement per apuntalar l’edifici quan començà a amenaçar ruïna.
L’única finestra conservada, d’esqueixada simple, és situada al centre de l’absis.
L’aparell és format per reble i carreus irregulars, disposats desordenadament, amb una major cura en la resolució exterior de la finestra absidal, formada per quatre carreus.
En conjunt l’edifici palesa una construcció rústega, sense excessives pretensions arquitectòniques, que s’avé amb una datació de la fi del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, pàgs. 170 i 249
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 392-393
- Fité, 1985, pàg. 390