Situació
J. Bolòs
Castell al cim d’una penya que s’alça a l’extrem d’un serrat situat a mig vessant de la serra del Montsec d’Ares (a 1 200 m d’altitud), damunt del poble de l’Ametlla.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG198559.
Des d’Àger hem d’agafar la pista que puja al Montsec. Abans d’arribar al cim, surt a mà dreta una pista que cal seguir al llarg d’uns 6 km. Quan el veiem a mà dreta, hi podrem arribar seguint la carena del serrat. Uns 100 m abans d’arribar-hi, passem pel costat de les restes de l’església de Sant Miquel de Mallabecs. (JBM-FFLl)
Història
L’única referència concreta d’aquesta antiga fortalesa és del 1068, en donar Arnau Mir de Tost i la seva muller el castell d’Àger a Sant Pere d’Àger en ple alou. Entre les afrontacions d’aquest castell apareixen documentats els castells d’Escumó i Mallabecs, inclosos dins el terme d’Àger. Com en cas d’Escumó, Mallabecs fou del paborde de Mur. (FFLl)
Castell
J. Bolòs
Castell petit, de planta allargada, amb sis costats. Els costats dels extrems, curts, fan uns 3 m d’ample. Cadascun dels costats laterals, llargs, és format per dos panys de paret, amb una longitud de 3 a 4 m, que formen un angle obtús. L’amplada central interior és de 3,8 m. L’alçada màxima a la paret N és d’uns 4,5 m. El gruix del mur és d’uns 70 cm, llevat de la paret W, que fa uns 140 cm. Mentre que a l’exterior els angles són més marcats, a l’interior són força arrodonits, en especial a l’extrem occidental. Per desgràcia, el mur oriental, que és l’únic que no s’ha conservat, no podem saber com era.
No sabem tampoc on era la porta original, segurament cap a la banda E. A la paret de l’extrem W, damunt del vall que separa el castell de la resta del serrat, hi havia una espitllera d’esqueixada simple, amb una amplada a l’interior d’uns 70 cm; fa uns quants anys encara es conservaven les pedres que la cobrien (Fité, 1993, pàg. 24). A banda i banda dels muntants encara ha restat l’arrebossat de morter.
L’aparell constructiu reflecteix l’antigor d’aquesta construcció. Els murs són fets de pedres quasi sense treballar, que formen filades més o menys acurades, ajuntades amb morter de guix. Les pedres solen ésser més aviat petites (de 15 cm × 25 cm, per exemple). A l’exterior, encara hi ha restes de l’arrebossat que recobria els murs. Així mateix, veiem, al mur N, des de fora, els 1, 7 m inferiors més gruixuts (uns 15 cm més).
Aquest castellet és una construcció excepcional. D’una banda, a causa del seu relatiu bon estat de conservació: només manquen uns metres del mur E i la seva alçada no devia ésser gaire diferent de l’actual. Segurament, el nivell del sòl intern gairebé devia correspondre al que hi ha actualment. Si no hi havia cap altre pis al damunt (cosa possible atès el gruix de la paret), originàriament només hauria tingut uns 2 m més. Si n’hi havia un altre, aleshores cal pensar que devia ésser uns 4 o 5 m més alt i que potser tenia una porta elevada.
D’altra banda, és excepcional a causa de la datació que creiem que ha de tenir. En principi, d’acord amb les seves característiques, hem de considerar que fou construït al segle X. Si és certa aquesta datació, l’hem de relacionar amb una comunitat cristiana primerenca o bé amb la línia de fortificacions musulmanes?
D’altra banda, a més, tipològicament també és una construcció molt interessant, ja que, amb aquest tipus d’aparell, s’han conservat sobretot torres circulars, com segurament, per exemple, la primitiva d’Orenga, o bé quadrades. (JBM-FFLl)
Bibliografia
- Villanueva, 1821, vol. IX, pàgs. 255-262
- Buron, 1989, pàg. 176
- Fité, 1993, pàg. 24