Situació
Les romanalles d’aquesta fortalesa medieval s’alcen dalt del turó que domina la població d’Algerri.
ECSA - J. Bolòs
Aquest castell és situat al cim del turó que hi ha sobre el poble d'Algerri. Es troba al límit entre les muntanyes de la Serra Llarga i la plana del Segrià.
Mapa: 32-14(359). Situació: 31TCG039325.
Des de la part alta del poble d’Algerri s’hi arriba en poca estona. (JBM-FFLl)
Història
Una de les primeres referències documentals del castell d’Algerri data del 1105 —uns anys abans de la seva conquesta als musulmans—, quan el comte Pedro Ansúrez, tutor del comte Ermengol VI d’Urgell, donà en franc alou als comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i Almodis el castell d’Algerre amb tots els seus termes, entre d’altres castells del sector balaguerí, un cop fossin conquerits als andalusins.
Existeixen informacions contraposades respecte a la datació de la conquesta del castell d’Algerri; així, mentre que P. Sanahuja la situà els anys 1115 o 1116, l’historiador J. Lladonosa l’establí l’any 1130, en el mateix moment que es conquerí Castelló de Farfanya. Fos com fos, el cas és que aquesta fortalesa era posseïda el 1132 per Berenguer de Torroja, que aquell mateix any la llegà en testament al seu fill, tot indicant que la tenia en penyora pel vescomte d’Àger.
Posteriorment, el castell d’Algerri fou infeudat a altres mans, ja que hi ha notícia per l’acta testamentària de Ramon Berenguer d’Àger, datada l’any 1158, que aquest el llegà a la seva filla Ermessenda. El testador fa esment explícit en el document del seu senyor, Guerau Ponç III de Cabrera, vescomte d’Àger.
Dins el terme de la fortalesa d’Algerri tingueren béns, censos, delmes i altres drets diversos personatges com Arnau de Sant Just, Ponç Erill, Arnau d’Anglesola i Guillem de Meià, i així mateix l’abadia d’Àger i el comte Artau IV de Pallars i la seva esposa Guillema, els quals cediren al mencionat cenobi la dominicatura que posseïen en aquest castell.
La senyoria eminent de la fortalesa, que sempre havia estat en mans dels comtes d’Urgell, pervingué posteriorment d’Ermengol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, passà al casal dels Cervera. Ja al segle XVI, el 1541, fou concedit el títol baronial d’Algerri a Joan de Comallonga, senyor dels castells d’Algerri i de Boix i alhora secretari de l’emperador Carles V. Tanmateix, pocs anys després, la senyoria d’Algerri fou adquirida per Pere Boquers (1546-64), abat de Poblet, que la comprà amb el benefici obtingut per la venda de la granja de Cérvoles. La senyoria i la jurisdicció d’Algerri romangueren sota el domini de Poblet fins a la desamortització del segle XIX. (FFLl)
Castell
Actualment, al castell d’Algerri trobem, bàsicament, una sèrie de murs en mal estat de conservació i de gruixos diversos, un aljub o cisterna força gran i un recinte molt ampli que ocupa tot el planell superior.
Interpretar com s’organitzaven les construccions del castell és força difícil. D’una banda, trobem un mur que va de N a S, amb un gruix de 180 cm, i actualment amb una alçada d’uns 7 m. És fet amb carreus grans, irregulars, col·locats en filades no sempre seguides. A partir d’aquesta paret hi ha un mur que va cap a l’E. En algun lloc és fet amb pedres encastades en un morter de guix, cosa que fa pensar que fou construït amb una tècnica d’encofrat.
Paral·lela a aquesta paret n’hi ha una altra, uns 6, 5 m més cap al S, arran de l’espadat. Té un gruix de 120 cm. Per a suportar aquest mur es construí un gran contrafort amb pedres molt grans ben escairades (de 25 cm × 40 cm), amb una amplada de 3, 7 m.
A ponent del mur orientat de N a S, hi ha una espècie de fornícula acabada amb un arc de mig punt. Té una profunditat de 90 cm i una amplada de 210 cm. Darrere d’aquesta arcada cega i, per tant, al costat del mur més gruixut, hi ha una gran cisterna. Fa 5, 8 m × 6, 9 m i té una profunditat d’almenys 2, 5 m. Aquest aljub fou recobert amb carreus grans (30 cm × 70 cm), ben escairats i ben rejuntats.
Tot aquest conjunt de construccions era situat a la part meridional d’un recinte molt més ampli, que feia uns 30 m d’ample —de N a S— per uns 48 m de llarg. Aquesta muralla, de la qual només es conserven alguns fragments, té ara una alçada màxima d’uns 2 m i va resseguint la part superior del turó. Els carreus més o menys grans (de 20 cm × 30 cm) resten mig encastats en el morter. A la banda W es construí sobre la roca. Al costat N sembla que hi havia una entrada en angle. Entre les dues parets paral·leles hi ha una separació de 70 cm. A l’extrem SE hi ha restes d’haver-hi hagut construccions. En aquest mateix angle, uns metres més avall, hi ha restes d’una possible bestorre, amb 6 m d’ample i 8 m de llarg.
La datació d’aquest conjunt és difícil. En primer lloc, perquè s’hi barregen construccions de diverses èpoques. Cal tenir present també que segurament algunes d’aquestes construccions són d’època islàmica, potser els murs fets amb carreus encastats en el morter o les parets fetes amb carreus grans. (JBM-FFLl)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 159, pàgs. 165-166
- Sanahuja, 1961, pàgs. 88 i 93; i 1965, pàg. 123
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 244-247
- Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàg. 119
- Altisent, 1974, pàg. 420
- Fité, 1985, pàg. 210
- Scales 1990, pàgs. 70 i 71