Situació
Porta d’entrada a l’antic casal, situada en el mur sud.
J.R. González
Casa forta ubicada entremig de camps, a prop de la masia de la Santa Creu. Era situada prop de l’antic camí que anava de Ponts i Gualter a Folquer i la Conca de Dellà. Rep el nom de Casa Vella, Casalot, Corralot o Casa dels Capellans.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG462524.
Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer (C-l 412), poc després de Palau de Rialb, veurem a mà dreta una masia gran, la Santa Creu de Folquer, i a mà esquerra, no gaire lluny de la carretera, la casa forta. És a uns 3 km de l’encreuament de la carretera que ve de Gualter amb la que va d’Artesa a Isona. (JBM-MGF-JRG)
Història
Es desconeix quines són les vicissituds històriques d’aquesta casa forta. Caldria relacionar aquesta fortalesa amb l’existència en aquest indret d’un poblat medieval centrat al voltant de l’església —avui en ruïnes— de la Santa Creu, documentada des de l’any 1010. El lloc degué formar part de la baronia de Montmagastre. (CPO)
Casa
Planta d’aquesta casa forta, de la qual destaquen les nombroses espitlleres que s’obren en tots els seus murs.
J. Bolòs
Edifici de planta rectangular, dividit per la meitat per un envà orientat de sud a nord. Aquesta casa forta té una amplada interior d’uns 4, 2 m i una longitud de 7, 5 m. El gruix de les parets perimetrals és de 90 cm. El gruix de l’envà mitger és d’uns 80 cm. Actualment, la part més alta de la construcció assoleix una alçada de 6 m. El trespol inferior era a uns 2 m de terra; s’endevina pels forats que hi ha a la paret i per diversos permòdols situats al mur nord.
A la part occidental de la paret meridional hi ha la porta. És acabada amb un arc de mig punt format per sis dovelles, amb una llargada de 40 cm; a la cara interior la porta és acabada només amb una biga de fusta. Damunt de la porta hi havia una finestreta que, per fora, gairebé sembla una sagetera. Les parets laterals d’aquesta obertura són, però, rectes. A la façana oposada hi havia una finestra semblant. A més, hi havia nombroses espitlleres: tres a les façanes curtes i sis o set a les llargues.
Els murs són fets amb carreus més aviat allargats (15 cm per 35 cm) i poc treballats, ben arrenglerats i units només amb fang. Als caires hi ha pedres molt més grosses, com el gran carreu que veiem a l’angle sud-oest.
En principi hem de datar aquesta construcció al final del període estudiat en aquesta obra. Segurament és del segle XII o, més aviat, del segle XIII. Podem assenyalar un cert paral·lelisme entre aquesta construcció i altres cases fortes, fetes segurament per petits senyors locals, com poden ésser la casa forta de Vilesa (Pallars Sobirà) o, tot i ésser força més gran que aquesta, la casa forta de Rocaspana (la Noguera). Contràriament, les mides d’aquest edifici, el tipus d’aparell i l’existència de tantes espitlleres als murs perimetrals fan que aquesta força sigui ben diferent de les petites cases pageses que hauríem trobat més o menys agrupades als pobles d’aquesta comarca. (JBM-MGF)