Situació
Aspecte de l’església des del costat sud-est, bastida amb un tipus de parament d’extrema rusticitat.
ECSA - J. Giralt
L’ermita de Sant Miquel ocupa la part més alta de la serra que porta el mateix nom, prop de Vilanova de les Avellanes.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG164385.
Després del quilòmetre 7, 7 de la carretera Gerb-Vilanova, a mà dreta surt una pista que porta a Llorenç de Montgai per la Garriga. A uns 400 m d’aquesta cruïlla arrenca, molt poc marcada actualment, l’antiga carrerada que passava pel coll de Sant Miquel i portava cap a Vilanova. Cal seguir-la, tot superant el suau pendent de la serra fins a arribar al capdamunt, on hi ha l’església.
Història
No tenim cap referència documental sobre aquesta església, si s’exceptua la possibilitat que el document de donació que Ermengol V feu l’any 1093 de l’església de Privà a la canònica de Solsona es refereixi a aquesta construcció, circumstància que no sembla gaire versemblant.
Església
Planta de l’església en la qual destaca l’absis semicircular lleugerament el·líptic.
C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt
Església d’una sola nau allargada capçada per un absis semicircular lleugerament el·líptic a l’interior. Sembla haver tingut una refecció important a la part mitjana de la nau, on es disposen tres pilastres per banda que devien suportar arcs torals d’una volta, avui completament ensorrada, però presumiblement de perfil semicircular. El sector on hi ha les pilastres coincideix a l’exterior amb l’existència d’un contrafort per banda i un canvi de parament que sembla indicar la refacció esmentada anteriorment. Tot l’interior, tant els murs com l’absis, estan arrebossats. Cal datar aquest arrebossat com a contemporani de l’edifici.
La porta d’accés es troba al mur de ponent i té l’arc de mig punt adovellat. Es conserven dues finestres de característiques similars, l’una oberta a l’absis i l’altra per sobre de la porta d’ingrés. Són rectes i amb una llinda horitzontal.
L’aparell constructiu és de carreus irregulars de pedra calcària, excepte en els elements definidors com la porta, les cantonades i la volta, fetes de carreus rectangulars ben escairats. És difícil, per l’extrema rusticitat de l’aparell i la senzillesa tipològica de l’edifici, d’establir una datació per a aquesta obra. En l’aspecte constructiu es pot relacionar amb l’església de Sant Josep de la Figuera, a Algerri, datable dins el segle XII, però construïda amb tècniques molt arcaiques.