Situació
Seti on s’aixecava aquest castell, antic centre de la baronia del mateix nom, conservat tan sols a nivell del basament dels seus murs i actualment cobert per la vegetació.
ECSA - V. Roca
Castell situat a l’extrem d’un serrat, exactament damunt de la casa de Sòls de Riu (que ha de restar colgada Per l’aigua del pantà de Rialb) i de la confluència del Rialb amb el Segre. A prop seu hi ha la fortificació coneguda com el castell dels Moros.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG518468.
Seguint la pista que va de Polig cap a Gualter, a 3 km, quan comença a baixar, cal deixar l’automòbil en un camp que hi ha al costat esquerre d’un revolt del camí. Des d’aquí cal seguir la carena un centenar de metres per trobar les restes del castell, exactament damunt de la costa abrupta. (JBM-VRM)
Història
La localització exacta de l’indret on cal situar el castell de Rialb, que donà nom al terme i a la baronia, resulta problemàtica. Amb tot, certs indicis permeten d’afirmar que les restes del castell anomenat de Sòls de Riu es corresponen amb el castell de Rialb. La seva situació, a la confluència del Rialb amb el Segre, i el fet, ben documentat, que era el lloc on els senyors prenien possessió de la baronia fan que ens inclinem a creure que ens trobem davant del castell de Rialb.
La primera referència sobre aquest castell es troba en una donació que feu el prevere Gaudí a Sant Climent de Codinet l’any 926 d’una sèrie de béns que tenia per compra als castells de Rialb i Montmagastre. Al castell de Rialb llegà un trull i diverses vinyes, una de les quals afrontava amb una terra del vescomte Giscafred. L’any 993, en una venda que feren Blada i els seus fills Singefred, Gomesend i Galí a Aseric i la seva esposa Ermilda s’esmenta de nou el castell de Rialb. A partir de mitjan segle XI la documentació comença a distingir entre els termes de Rialb Jussà i de Rialb Sobirà i a parlar del castell de Rialbi subteriori, la qual cosa permet pensar que el primitiu districte casteller s’havia dividit en dos termes. Cal tenir en compte que en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, redactada segurament al final del segle X, ja es fa distinció entre dos Rialb. L’any 1056 Guifred, Bofill, Adelaida i Bonafilla van vendre un hort a Berenguer, el qual es trobava a la vila que era sota el castell de Rialb subteriori. Pocs anys després, el 1060, Arnau i la seva esposa Gasinda bescanviaren amb Albert i Guilla, cònjuges, un hort que era situat sota el castell de Rialb Jussà. Aquest hort limitava per una part amb el mur (del castell?), d’una altra amb un hort del castell, d’una tercera part amb el cingle i, finalment, amb unes cases d’Albert i Guilla. Els límits del terme de Rialb Jussà es troben descrits en un instrument del 1075, en què Guitard Isarn de Caboet, senyor del castell, feu donació a la seva esposa Gebel·lina d’un alou que es trobava al terme de Rialb Jussà, a l’apèndix de Sant Iscle (de la Torre), al lloc dit la Serra. En donar les afrontacions de l’alou hom pot deduir que, en realitat, es descriuen els límits del terme castral de Rialb Jussà. Diu el document que l’alou afronta a llevant amb el Segre o amb Mont Madrona, a migdia amb el grau de Castelló o el riu Escob, al nord in divisa o amb el terme de Rialb Sobirà, i per la mateixa part amb el terme de Montmagastre o in ipses muries. Tanmateix, molts altres documents d’aquest mateix període no fan cap mena de distinció entre el Rialb Jussà i el Rialb Sobirà. Per notícies més tardanes se sap que el Rialb Jussà comprenia els llocs o pobles de la Torre de Rialb, Polig, Sant Girvés, la Serra, l’Oliva (de l’actual municipi de la Baronia de Rialb), Miralpeix i la Cluella (ara municipi de Tiurana). El Rialb Sobirà, on és molt possible que també hi hagués un castell, s’ha de situar entorn de Sant Andreu del Puig.
Els primers senyors del castell de Rialb coneguts són els Caboet. Apareixen com a propietaris d’alous a Rialb Jussà des del 1075, com s’ha vist. L’any 1102, en una convinença entre Guitard Isarn de Caboet i Arnau Ramon (es tracta del mateix que apareix com a vicario de Caboet en una convinença establerta amb Guitard Isarn de Caboet el 1092) s’acordà que Arnau Ramon tingués el castell de Rialb i el de Castelló amb la dominicatura de Polig. També es prescriu que les hosts que feien els homes de Rialb i de Polig a Espanya, de la cinquena part en tingués Arnau Ramon la tercera part. El 1115, el fill de Guitard Isarn, Miró Guitard de Caboet, va establir una convinença amb Miró Isarn (nebot del primer?) sobre els castells de Caboet i Rialb. Miró Guitard de Caboet encomanà a Miró Isarn el castell de Rialb i li donà per feu la tercera part de les dominicatures que tenia a l’esmentat castell. També li cedí la tercera part de l’alou que tenia a la Serra de Rialb, excepte el mas que allí hi havia, i el mas d’Arnau Bernat, que era a la vila de Rialb, amb el farraginal i la tercera part de la vinya que era a ipso grad; dels homes de Rialb Miró Guitard li concedia les civades i les garbes. De fet, però, com a castlans o feudataris immediats del castell de Rialb durant el segle XII apareixen els Rialb, segurament descendents de l’Arnau Ramon del 1092. L’any 1110, Ramon Arnau de Rialb ja és consignat en el testament de Guillem Guitard de Caboet. Així mateix, Ramon Arnau de Rialb és un dels testimonis de la convinença que s’acordà l’any 1131 respecte a l’honor de Lavansa entre Galceran de Pinós, la seva muller Estefania i el seu fill Galceran i Miró Guitard de Caboet, la seva muller Dolça i els seus fills.
Des del final del segle XII, els Ribelles consten com a senyors del castell. Això es desprèn ja del testament de Gombau de Ribelles del 1179, on el testador manà als seus fills Ramon i Gombau que dotessin la seva germana Galiana, quan es casés, amb cinccents morabatins i, si ambdós germans no ho fessin, que Galiana s’assegurés el dot posseint, amb els seus drets, el castell de Rialb. El 1252 era senyor del castell de Rialb Bernat Ramon de Ribelles. Segons recull un capbreu dels béns que tenia al terme de Rialb la canònica de Santa Maria d’Organyà, el 1376 Ponç de Ribelles era senyor de Rialb Jussà, Rialb Sobirà i Pallerols. El 1381 n’era Gisbert de Ribelles. Per raons que es desconeixen, al principi del segle XV la baronia de Rialb havia passat a domini reial. L’any 1420 Alfons el Magnànim la va vendre a Ramon de Casaldàliga, ciutadà de Saragossa, que era senyor de Ponts. Els Casaldàliga la conservaren fins al principi del segle XVI, en què passà als Alentorn i d’aquests, per parentiu, als Pinós, esdevinguts marquesos de Barberà el 1702. L’any 1751, Josep Galceran de Pinós i d’Alentorn, marquès de Barberà, va vendre la baronia per 45.000 lliures a Josep Sadurní, mercader de Barcelona. Segons que consta en el document de venda, els nuclis constitutius de la baronia eren el castell de Sòls de Riu, amb la seva heretat i tres molins annexos, el terme i la parròquia de la Serra de Rialb, el terme i la parròquia de Sant Esteve de Pallerols, el terme i la parròquia del Puig de la Serra, Sant Martí de Tarabau i Ramoneda, el terme i la parròquia de Santa Maria de Palau i el terme i la parròquia de la Torre i Polig. Al segle XVIII, els senyors de Rialb prenien possessió de la baronia en un acte que se celebrava davant el portal o barbacana del castell de Sòls de Riu, on el consell de la baronia, format pels batlles i els regidors de les diferents parròquies, prometia fidelitat i prestava homenatge al nou senyor. A la vetlla de la desaparició de les senyories, la baronia de Rialb pertanyia a la família Mercader i Sadurní. (CPO)
Castell
Planta dels escassos murs que encara es poden veure d’aquest castell de base rectangular.
J. Bolòs
Del castell de Sòls de Riu, en queden poques restes. Encara al segle actual, els nens es dedicaven a llençar rostos avall les pedres dels seus murs.
Amb tot, sembla que aquesta fortificació tenia una planta gairebé quadrada. Els costats nord-est i sud-oest fan uns 9 m a l’exterior. Els costats restants fan uns 10, 8 m. El gruix de les parets era d’uns 100 cm. Per les poques pedres que s’han conservat se sap que eren carreus força grans (de 40 cm d’alt per 50 cm de llarg), arrenglerats en filades. A l’interior d’aquest espai quadrangular hi ha la resta d’unes parets que formen un angle recte.
Cup o cisterna d’aigua situada a una cinquantena de metres al nord del castell.
ECSA - V. Roca
A uns 50 m cap al nord, al final del camp, al costat del camí d’accés que s’ha assenyalat, hi ha un dipòsit possiblement destinat a contenir aigua o bé a fer de premsa per al vi. Fa 280 cm de llarg per 210 cm d’ample i té una fondària de 90 cm. En un dels costats hi ha un forat. Recorda els que es troben en relació amb la propera fortificació del castell dels Moros.
En principi, cal considerar aquesta fortalesa com un castell feudal i datar-lo cap al segle XII. Malgrat això, caldria fer-hi una excavació per a poder assegurar amb més exactitud aquesta datació. Intentar datar el proper dipòsit encara és més difícil, bé que segurament fou fet a l’edat mitjana, en relació amb aquest castell o amb altres construccions properes. (JBM-VRM)
Bibliografia
- Miret, 1916, núm. 63, doc. 3, pàg. 418, doc. 30, pàg. 426, doc. 48, pàgs. 431-432, doc. 49, pàg. 432 i doc. 53, pàg. 433; i núm. 64, doc. 98, pàg. 523, doc. 104, pàgs. 524-525, doc. 120, pàg. 529, doc. 125, pàg. 531, doc. 138, pàg. 536, doc. 150, pàg. 540 i doc. 154, pàg. 542
- Els castells catalans, 1979, vol VI (I), pàgs. 530-531 i vol. VI (II), pàgs. 1 436-1 438
- Baraut, 1982*, 9, doc. 18, pàgs. 173-174; 1986, doc. 2, pàgs. 52-56; 1988-89, vol. IX, doc. 1199 bis, pàgs. 28-30 i doc. 1 417, pàgs. 229-230
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 51, pàgs. 60-61, doc. 87, pàg. 89, doc. 467, pàg. 350, doc. 518, pàg. 383 i doc. 554, pàg. 408