Situació
Antic camí de bast, d’origen alt-medieval, que unia Ponts i Gualter amb el Pallars Jussà.
ECSA - J. Bolòs
Antic camí que unia, almenys des de l’alta edat mitjana, Ponts i Gualter amb la Conca de Dellà, passant per Folquer i la collada de Comiols.
Mapa: 34-13(329).
Per a resseguir-ne un tros, es pot agafar la carretera actual que va de Gualter a Folquer. Poc després de Gualter, abans d’emprendre la pujada, a mà esquerra hi ha una granja. Dels camps que hi ha darrere d’aquesta granja surt el camí. També es pot agafar, en un tram superior, des de poc després del trencall de la pista de Torreblanca.
Camí
El camí sortia de Ponts i anava fins al poble de Gualter. Des d’aquí, es pot resseguir als Solans de Gualter, per on s’enfila amb un desnivell poc marcat. Així mateix, potser allà on es pot seguir millor és a la Costa de Sant Joan. Després de passar pels turons de les Santes Maries, sense allunyar-se gaire del Segre, anava seguint els espadats que hi ha abans d’arribar al castell de Torreblanca o de la Costa de Sant Joan.
El camí, havent sortit de Ponts, passava el Segre prop de Gualter. Fins a la riuada de l’any 1982 encara es veia un dels estreps del pont, el situat a la riba dreta. Tenia una alçada d’uns 5 m i era fet amb carreus de mida gran. Sembla que aquest pont era format per una sèrie de pilars, tal com surt representat en un pergamí relacionat amb l’abadia de Gualter, conservat a l’Arxiu Capitular de Solsona.
Fins al collet, proper als turons de les Santes Maries, puja lentament, amb una amplada d’uns 2 m. Era un camí de bast. Alguns trams encara són coberts de lloses. En alguns sectors és lleugerament enclotat, entre el marge, de la banda interior, i unes pedres o petit marge, del costat obert.
Després del collet proper al turó de les Santes Maries, el camí continua a mig vessant, al llarg de l’espadat que hi ha abans d’arribar a Sant Joan de Torreblanca. Sovint passa per un relleix que s’estén per damunt d’un petit cingle longitudinal. En molts llocs el terra té un solc d’una amplada d’uns 30 cm, destinat a facilitar el pas o evitar les relliscades. També alguns passos més difícils han estat tallats i després s’han desgastat amb el temps, i en algun indret fins i tothom veu dos solcs.
És difícil d’establir-ne una datació. És un camí de bast que ha servit fins al segle actual. Evidentment, això darrer ha fet que hagi estat refet moltes vegades; darrerament, després d’uns anys de no ésser utilitzat, ha perdut part dels enllosats i ha estat cobert per la bardissa, i s’ha fet malbé en algun indret de la Costa de Sant Joan, a causa de les esllavissades. Tanmateix, l’itinerari seguit, les seves característiques i la relació que hi ha amb el castell que s’alça damunt de l’església de Sant Joan de Torreblanca (al municipi de Ponts) fan pensar en la seva antiguitat.