Situació
Capçalera del temple, que és ornada per un fris de grans arcs cecs entre lesenes.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Serni és al petit nucli de Bellfort, sobre un turó que domina el grup de cases, totalment abandonades.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG483512.
Per a anar-hi, cal prendre una pista de 3, 5 km degudament senyalitzada que surt de la carretera de Gualter a Folquer. (JAA)
Història
No hi ha notícies documentals sobre aquesta església, però sí moltes sobre el terme de Bellfort, que depengué de la comanda hospitalera de Sant Salvador d’Isot, per una donació del 1164 feta als hospitalers pels comtes d’Urgell Ermengol VII i la seva esposa Dolça. Més endavant, Bellfort fou de la comanda de Berga i de Costoja i durant el segle XIV passà al domini de la comanda de Susterris, a la qual pertangué fins a la desamortització. (ABR)
Església
És un edifici totalment transformat, fins al punt que la façana absidal és l’únic element que permet evocar el seu origen alt-medieval, a més de constituir la part més interessant del temple.
La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, dues terceres parts de la qual han estat alterades per la construcció d’un sostre que forma com unes golfes interiors i dona un aspecte molt peculiar a l’espai interior. La capçalera era formada per un absis semicircular, possiblement obert per un arc presbiteral. Ha estat totalment modificada per la destrucció de l’arc d’obertura de l’absis i el seu tancament per un mur pla que destrueix part dels murs semicirculars i afecta almenys un terç de la fondària absidal.
La porta actual, resolta amb un arc adovellat, s’obre a la façana oest, també refeta i acabada en un campanar d’espadanya de dos ulls. La porta original s’obria a la façana sud, al nínxol actualment ocupat pel baptisteri. Exteriorment, és tapada per un dels dos contraforts que s’afegiren a la façana sud en el mateix procés de reformes durant el qual també es va construir una sagristia afegida a l’angle nord-est de la nau. A la façana sud es conserva una finestra de doble esqueixada, resolta amb llinda. A l’absis hi ha tres finestres, paredades, de doble esqueixada.
Les façanes són òrfenes d’ornamentació, llevat de l’absis, on hi ha una decoració formada per un fris de cinc grans arcs entre lesenes, en una interpretació dels motius llombards que es retroben en comptats edificis, com la propera església de Santa Maria de Palau, però que no es pot considerar excepcional.
L’aparell és molt irregular, amb predomini del carreuó i importants restes d’arrebossats, especialment a l’absis, tot palesant les formes característiques de l’arquitectura llombarda del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàg. 131
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 444
- Bertran, 1986-87, vol. VIII, pàg. 383