Casa forta de Guardiola de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)

Situació

Restes d’aquest casal proper al mas Guardiola, amb la porta original prop de l’angle sud-est.

ECSA - J. Bolòs

Restes d’una casa forta situada a tocar del mas Guardiola, a Pallerols de Rialb, al cim d’un serrat, damunt una de les valls laterals de la banda oriental de la conca del Rialb. Les parets de la fortificació fan de marges d’una petita esplanada que hi ha davant de la casa de pagès moderna.

Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG522532.

Per a anar-hi, cal agafar el camí que va de Gualter a Polig, tot travessant el Rialb a Sòls de Riu, prop de la confluència amb el Segre (uns 12 km). Havent passat aquest poble, a 2, 5 km, hi ha la casa del Soler de Pallerols, després de la qual cal seguir un camí carreter que s’enfila a mà esquerra, fins a l’esglesiola de Sant Pere del Soler (a 150 m de la casa). De davant de l’església, a mà esquerra, surt un camí carreter que hi porta.

Casa

Restitució de la planta de la casa forta a partir dels murs que han pervingut.

J. Bolòs

El marge que fa de límit de l’esplanada de davant de la masia de Guardiola correspon als murs d’una casa forta que devia fer uns 14 m de llarg —de sud a nord— per uns 5, 5 m d’ample. Actualment, el mur es conserva en una alçada que oscil·la entre els 2 i els 3 m. Té un gruix de 110 cm. A prop de l’angle sud-est d’aquest edifici hi havia la porta d’entrada, que encara és visible actualment, tot i que és evident que no porta enlloc. Fa una amplada de 115 cm i és acabada amb un arc de mig punt format per 6 dovelles. Allò que resta de la paret és fet amb uns carreus grossos (de 40 × 60 cm), ara força desgastats, arrenglerats en filades i units amb morter de calç. A la cara sud, més reformada, l’aparell és més irregular.

Davant d’aquesta cara meridional hi ha una cisterna excavada a la roca, quadrada (190 cm de costat) i amb una profunditat de 130 cm.

En principi, cal considerar que aquests murs que ara fan de marge pertanyien a una casa forta feta per un senyor local cap als segles XII o XIII. Es pot comparar, per exemple, amb la de la Santa Creu de Folquer, amb la de Vallfarines, etc.