Situació
Absis de l’església amb una peculiar decoració de tipus llombard executada de forma força barroera.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Martí és al cim d’un esperó sobre el Rialb, prop de la seva unió amb el barranc de la Fabregada, a poca distància de la masia de Terrassola.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG488583.
Per a anar-hi, cal prendre la pista que segueix el curs del Rialb i que s’agafa des de Gualter per Sòls de Riu; o bé des de la carretera de Ponts a Folquer, prop de l’església de Santa Maria de Palau, cal agafar una carretera senyalitzada en direcció a Sant Cristòfol. Un cop passada la piscifactoria del Molí Nou, cal seguir fins a un punt on el camí es bifurca: el de la dreta passa el riu per un gual; cal prendre el camí de l’esquerra, que puja fins al mas Barrat i que passa pel costat mateix de l’església de Sant Martí, que és a 7, 6 km de la cruïlla de Sant Cristòfol. (JAA)
Història
Aquesta església fou durant tota l’edat mitjana el centre religiós de la zona alta de la vall del Rialb, anomenada en la documentació medieval “vall de Tarabau”, vall que es trobava compresa dins el terme del castell de Tarabau.
La primera referència de l’existència d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat del 952. El bisbe Guisad II d’Urgell, després de dotar aquesta església amb els delmes, les primícies i les oblacions del seu terme, li cedí, a la vall de Tarabau, l’església de Sant Martí, amb la parròquia que s’anomenava Terrassola. En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document que reflecteix l’estat de la diòcesi al final del segle X, es fa esment d’ipsas parrochias de valle Taravaldo cum Terraciola. Aquesta església i la seva parròquia presenten alguns problemes d’identificació, perquè l’escassa documentació d’aquest sector parla sobretot de la parròquia de Rialb Sobirà (segurament el Puig) i molt poc de la parròquia de Tarabau. En la dècima del bisbat d’Urgell del 1391 es distingeix entre Rialp Jossa, Rialb Sobira i Taravau.
Segons el llibre de visita del 1574, la parròquia de Tarabau, sub invocatione sancte Martini tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Andreu del Puig i Sant Jaume de Sant Cristòfol. Segurament en temps del bisbe Capella (1588-1606) aquesta església passà a dependre de Sant Andreu del Puig, abans sufragània seva. Les poques remodelacions que ha patit aquest temple fan pensar que després dels temps medievals l’activitat cultual s’hi esllanguí. (ABR-CPO)
Església
Planta de l’església on destaca un atri afegit en la façana de ponent i els arcs formers que suportaven la volta.
J.A. Adell
És un edifici en estat parcialment ruïnós. S’ha ensulsiat totalment la coberta d’embigat (que substitueix el sostre original) i presenta importants danys i lesions, especialment al mur nord, que poden provocar la seva total ruïna a curt termini.
La seva estructura és d’una única nau, originàriament coberta amb volta de canó probablement de perfil semicircular, suportada per sis arcs formers adossats a cada mur lateral i reforçada per tres arcs torals. Actualment, aquests arcs han desaparegut, com la volta. Arrencaven de pilastres rectangulars de molt poc relleu, integrades en el bloc constructiu dels pilars dels arcs formers. Al sector de ponent del mur nord, els pilars dels arcs formers s’han desvinculat del mur, que s’ha fracturat; a més, un segment d’aquest mur ha cedit a causa de l’esllavissament del terreny on s’assenta, a frec del marge que cau sobre el riu.
La nau té a llevant un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que les dues situades a la meitat de llevant del mur sud, per sobre dels arcs formers. Al sector de ponent del mateix mur, i també per sobre dels arcs formers, hi ha una finestra d’una sola esqueixada, que a l’interior sembla haver estat reformada, com si els arcs formers s’haguessin construït doblant un mur preexistent. Al sector de llevant del mur sud es produeix aquesta mateixa impressió; es fa evident que els arcs formers i els seus pilars s’adossen a un mur preexistent en què s’obre una finestra de doble esqueixada, centrada en l’arc former de l’extrem de llevant, paredada i de característiques diferents a les altres finestres del mateix mur. Al costat d’aquesta finestra hi ha una porta, també paredada, resolta amb arc de mig punt i anul·lada pels pilars dels arcs formers. Tot plegat evidencia que les estructures de suport de la volta es construïren, almenys al sector sud-est, i segurament en tot el mur sud, adossades a un mur preexistent.
A part aquesta porta paredada, el temple té dues portes més, de construcció posterior a l’obra de l’església. Una és resolta amb arc apuntat i s’obre a la façana sud, malmetent un dels pilars dels arcs formers; l’altra porta, parcialment paredada, s’obre a la façana oest i és resolta amb arc de mig punt, d’amples dovelles. Estava relacionada amb un atri afegit a la façana oest del temple, que sembla que originàriament era constituït per estructures angulars que devien suportar una coberta, i que posteriorment fou tancat per les parets que conformen l’atri actual, en estat ruïnós com la resta de l’edifici.
Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació, llevat de la façana absidal, on es desenvolupa una decoració formada pels motius llombards d’arcuacions entre lesenes, realitzades, però, d’una forma molt peculiar: manquen les lesenes extremes i el ritme és d’una única arcuació entre lesenes, llevat del plafó central, on s’obre la finestra absidal, que té dues arcuacions molt amples i de factura molt barroera, fetes de pedra tosca com el conjunt de la decoració absidal. Aquest tipus d’aparell contrasta amb la resta de paraments, fets de carreuó, a penes escairat, barrejat amb peces de tosca i amb notables vestigis d’arrebossat. Els arcs formers i els seus pilars són construïts amb carreuons ben treballats i escairats.
Lamentable estat en què es troba en l’actualitat aquesta església, que fou en altre temps la parròquia més important de la vall alta del Rialb.
ECSA - J.A. Adell
Tot i els interrogants que l’estat actual de ruïna i abandó de l’església planteja, sembla clar que es tracta d’un edifici construït en dues fases. Cal situar dins la primera etapa el mur sud, amb la seva porta, paredada, que potser s’hauria de relacionar amb l’edifici documentat al segle X, i, en qualsevol cas, amb una església anterior a la segona meitat del segle XI, moment a partir del qual cal situar la reforma de l’edifici, amb la construcció dels arcs formers, la volta i l’absis, d’acord amb les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda. En aquest sentit, es pot comprovar com l’església de Sant Martí segueix una evolució constructiva molt semblant a la de l’església de Sant Sebastià de Cerdanyès. El tipus de decoració absidal és una singularitat dins les formes usuals del seu estil, relacionada amb la decoració dels absis laterals de Santa Maria de Palau o de Sant Serni de Bellfort, però interpretada d’una manera barroera i maldestra. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 181
- Bertran, 1979, vol. II, pàgs. 315 i 321
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 458-459
- Baraut, 1984-85, vol. VII. doc. 1 095, pàg. 215; 1986, doc. 2, pàgs. 52-56 i doc. 34, pàgs. 97-99