Situació
Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’un fris d’arcuacions llombardes.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Maria és dins el nucli urbà de Vilamajor, petit poble situat a 6 km de Ponts per la carretera de Cervera. (JAA)
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG523335.
Història
Els primers esments documentals d’aquesta antiga església parroquial, ara dependent de Sant Joan de Cabanabona, són de la segona meitat del segle XI. L’any 1077 es jurà el testament sacramental d’Adelaida, muller de Bernat Senmir, senyor de Vilamajor, sobre l’altar de sant Ponç de l’església de Vilamajor, en presència del jutge Bremon. Segons els testimonis, Adelaida, entre altres disposicions, establí que els seus hereus i successors paguessin tasca a Santa Maria de Vilamajor per a la lluminària de l’església i per a fornir-la de llibres litúrgics. Aquesta darrera notícia pot ser un indici que la construcció del temple era recent i que la parròquia s’havia constituït feia poc. El 1084, Bernat Senmir donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Vilamajor amb els seus termes i l’església de Santa Maria (de Vilamajor), amb els seus delmes, primícies i oblacions. Aquesta donació no es feu efectiva perquè Ramon Gombau de Ribelles retingué injustament el castell de Vilamajor, per la qual cosa fou excomunicat. La seva vídua, Sicarda, per tal que s’aixequés l’excomunió del seu difunt marit, l’any 1104 cedí i donà el castell al bisbe i als canonges d’Urgell, reservant-se’n la potestat ella i el seu fill Bernat durant la resta de la seva vida. En el mateix document, Sicarda feu donació al bisbe i als canonges d’Urgell de l’església del castell, dedicada a santa Maria, amb les seves pertinences i el clergat. A partir d’aquest moment, la parròquia de Vilamajor degué restar sempre més sota l’autoritat de l’església i els bisbes d’Urgell.
Segons consta en la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, Bernat sa Portella era rector de Vilamajor en aquella data, i també beneficiat de Sanaüja.
L’interior del temple romànic va ser profundament transformat en època barroca per tal d’adaptar-lo als gustos de l’època. En l’actualitat es troba en bon estat de conservació, especialment després de les obres d’arranjament dels darrers anys. (CPO)
Església
Planta del temple, romànic en l’estructura externa però totalment alterat pel que fa a sistema de cobertes i distribució interior.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular obert directament a la nau, que presenta l’interior totalment remodelat. L’absis és tancat per un envà i s’ha convertit en sagristia, i en part és ocupat per l’escala d’un cambril. Tot l’àmbit de la nau ha estat redecorat i la volta original, probablement de canó, és substituïda per una volta aparedada, de llunetes, de tres trams definits per petits arcs torals, que en la part del presbiteri forma una volta de cinc panys que arrenca de trompes raconeres en forma de petxina.
Aquesta reforma, que altera radicalment l’espai interior de l’església, es pot relacionar amb la de la propera capella de Sant Pol, a Cabanabona, que pot ser datada amb anterioritat al 1798, any que figura al paviment. Abans d’aquesta remodelació, l’església de Vilamajor ja havia estat objecte de transformacions, que es palesen en la porta, oberta en la façana de ponent substituint la porta original, resolta amb llinda i amb un motlluratge de clara factura gòtica.
Façana de ponent, molt modificada, on encara es conserva una finestra geminada mancada de mainell.
ECSA - J.A. Adell
Si l’interior de l’església ha estat totalment transformat i no hi ha elements visibles de la seva estructura original, llevat de dos arcs formers, molt baixos, situats prop de l’obertura absidal, en canvi, l’exterior conserva íntegra la seva fesomia original, alterada només per quatre contraforts afegits als murs nord i sud. Així, es conserven les seves finestres originals, de doble esqueixada, en la façana sud i al centre de l’absis, i en la façana de ponent hi ha una finestra geminada, mancada del mainell, seguint el mateix model compositiu que retrobem en les façanes de ponent d’una sèrie d’esglésies de l’entorn de Ponts, com Sant Silvestre de Serralta o Sant Ermengol de Tiurana.
Les façanes són totalment llises, llevat de l’absis, on hi ha un fris continu d’arcuacions llombardes sota el ràfec. Sobre la façana de ponent hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls.
L’aparell, només visible en els paraments de les façanes, és format per carreuó, ben escairat, sense polir, disposat molt ordenadament en filades uniformes i irregulars, que palesen les formes pròpies de la plenitud de l’estil llombard de la fi del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Bertran, 1979, vol. II, pàgs. 313 i 325
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 472473
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 919, pàgs. 51-52 i doc. 1000, pàgs. 122-123; 1988-89, doc. 1205, pàgs. 35-36