Situació
Construcció d’origen islàmic adaptada a la topografia del terreny i feta a base d’encofrades de maçoneria.
ECSA - J. Giralt
La torre coneguda amb el topònim de Sant Salvador es troba a la part més alta dels espadats localitzats al marge dret del riu Segre, just al davant del nucli urbà de Camarasa.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG230390.
Per a arribar-hi cal seguir la carretera del Doll fins passat el pont de la central; tot seguit hi ha un trencall a l’esquerra que dona pas a una pista que voreja el riu i que porta fins a una zona plana, des d’on caldrà enfilar el fort pendent de la serra fins a arribar al coll de la cara nord, que ens permetrà accedir per la banda de ponent a aquesta torre.
Història
És lògic que no es tinguin dades documentals d’aquest tipus d’assentament, però de tota manera es pot considerar un assentament típic d’època andalusina que nosaltres classifiquem dins la terminologia islàmica com un as-sakhra. Es tracta d’uns petits reductes fortificats situats generalment en una roca o penya i utilitzats com a assentaments temporals d’una guarnició encarregada de vigilar un punt precís; per tant, amb funcions eminentment militars de guàrdia i control del riu Segre cap a Llorenç i de comunicació amb el sector de Camarasa-Cubells. Aquesta mena d’assentaments perderen la seva funció amb la conquesta feudal, i generalment foren abandonats.
És també suggeridor el topònim de Sant Salvador, que com molt bé opina P. Bertran generalment cal relacionar amb antics assentaments andalusins, recentment conquerits i “cristianitzats” bé utilitzant aquest topònim, o bé el de Santa Maria o d’altres.
Torre
Les restes de la torre de Sant Salvador es limiten a un recinte de planta circular-el·líptica, perfectament adaptada sobre la topografia del cim del penya-segat, i de la qual sols es conserva una part del pis baix amb una alçària aproximada que va des dels 2 m a la banda nord fins als 3, 30 m a la meridional. En aquesta zona es conserva l’únic element arquitectònic destacable: l’arc de descàrrega angular i adovellat, per tal de fer recolzar la torre entre dues roques sense base.
Tota la torre és construïda a base de maçoneria irregular encofrada, lligada amb morter de calç. L’amplada de les tongades és d’uns 55-60 cm. No es coneix ni l’interior ni tampoc el gruix dels murs, ja que l’ensorrament de la part superior amaga aquesta part.
Tant les solucions constructives com les restes materials aparegudes en superfície apunten cap a una ocupació final de la segona meitat del segle XI. No sabem l’origen de l’assentament andalusí, però seria normal relacionar-lo amb el moment en què es reforcen les fronteres de la Marca Superior i del districte de Lleida, entre el final del segle IX i la primera meitat del X.
Bibliografia
- Giralt, 1991