Situació
Mur est d’aquest castell de planta trapezoidal amb espitlleres, situat al nucli abandonat de Rúbies.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat al poblet de Rúbies, gairebé al cim del Montsec de Rúbies, a l’extrem occidental d’aquesta serralada. Hi ha una bona panoràmica sobre la vall d’Àger.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG272545.
Cal agafar la carretera asfaltada que surt de Vilanova de Meià cap a l’Hostal Roig i, després, la pista de terra que porta a Santa Maria de Meià. Havent seguit durant 2 km aquesta pista, cal prendre un camí carreter que, tot seguint el replà que hi ha a la part alta de la muntanya, en 12, 5 km mena fins al poblet de Rúbies. No hem d’agafar cap dels tres camins que es desvien cap a l’esquerra. (JBM)
Història
Les primeres notícies d’aquest lloc són de l’any 1095, en què Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, confirmà al monestir de Santa Maria de Meià les esglésies que posseïa el monestir com a dotació, la qual degué ser feta per Guillem de Meià en una dotació anterior a l’any 1040; entre les confirmades s’hi trobaven les esglésies de Rúbies. Aquest fet permet suposar que la família Meià, i concretament Guillem I de Meià, posseïa el castell de Rúbies, però aquest extrem no es pot comprovar documentalment, ja que no apareix cap membre de la família posseint-lo. Ja organitzat com a castell apareix esmentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià, atribuït a l’any 1137, on consta que el monestir tenia al castell de Rúbies l’església i diversos drets.
Per un document posterior hom pot suposar que el castell de Rúbies passà de Guillem I de Meià al seu fill Guitard Guillem de Meià i que aquest el deixà a un fill seu anomenat Guillem Guitard, que per altres béns que degué rebre prengué el nom de Guillem Guitard de Conques; això es dedueix de la confirmació que l’any 1172 feu Guilleuma, la senyora de Rúbies, filla de Guillem Guitard de Conques, de la donació feta pel seu germà, Arnau Guillem, al monestir de Santa Maria de Meià del castell de Miralpeix, fundat sobre el riu Noguera.
El monestir de Santa Maria de Meià amplià els seus drets al castell de Rúbies per la donació que l’any 1290 feu Bernat de Montalt al cenobi, de tot el que tenia al castell i la vila de Rúbies i als seus termes, amb la dominicatura, la jurisdicció i tots els rèdits i delmes, que tenia pels seus avantpassats, amb la condició que ho retindria durant la seva vida i després passaria al monestir. Amb aquesta donació el monestir de Santa Maria de Meià passà a ser senyor jurisdiccional del castell de Rúbies. La dependència del monestir de Santa Maria de Meià feu que el castell de Rúbies no seguís les vicissituds de la major part dels castells de la conca de Meià que foren incorporats al marquesat de Camarasa. Només l’any 1426 el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions, entre les quals hi havia la de Rúbies, però el monestir de Santa Maria de Meià continuà essent el senyor jurisdiccional, si bé, a causa de la despoblació, el seu terme es degué unir al de Peralba fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
Sobre l’edifici del castell únicament es disposa de l’afirmació que a mitjan segle XVII feu Roig i Jalpí: “En el lugar de Rubies, hay un Castillo, que hoy está derruydo, con una Torre grande habitable, quadrada”. (ABC)
Castell
Actualment, el poblet de Rúbies és format per l’església, situada a l’extrem nord, el més alt, i cinc habitatges adossats, situats cap al sud, seguint el vessant de la muntanya. Tots són abandonats i en força mal estat de conservació. El tercer d’aquests edificis, situat a uns 20 m de l’església, és una torre de planta trapezoidal (a l’interior, el costat nord fa 5,5 m; l’est, 3,8 m; el sud, 6,9 m; l’oest, 4,35 m). El gruix del mur és de 80 cm. L’alçada de l’edifici, repartida en època moderna en una planta baixa i tres pisos, és d’uns 9 m. La coberta actual és de doble vessant. Cal tenir present, però, que en ésser convertida aquesta fortificació en casa de pagès sofrí diverses transformacions i reconstruccions, en especial a la façana occidental i a la part superior, on hi ha fragments de mur de tàpia.
La porta principal, actualment, és a l’extrem sud del mur oest; tot i que ha estat molt transformada, pot ser que correspongui a l’original. A la paret est hi ha diverses espitlleres, almenys una al nivell inferior i tres a un nivell que correspon al pis segon. En aquest nivell també hi ha una entrada oberta modernament, a l’extrem est del mur nord.
Els murs són fets amb carreus de mida mitjana (20 cm d’alt per 40 cm de llarg), poc o molt escairats i treballats, tot i que una mica més irregulars que els de l’església. Són units amb morter de calç.
D’acord amb les seves característiques actuals, podem considerar, en principi, aquesta fortificació com un castell del tipus torre. La podem datar cap al segle XII o XIII i comparar-la amb construccions com ara la casa forta d’Olivelles o la del mas d’en Pla, o també els castells de planta quadrangular de Figuerola o de Vernet. (JBM)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668, cap. X, pàg. 127