Situació
Les restes de l’antic poblat de Pugis es troben situades al sud-oest del terme municipal de Cubells, prop del mas de Flix i dominant una rica zona dins la vall del Sió.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG287316.
Per a arribar-hi cal prendre la carretera LV-3 025 de Balaguer a Agramunt i, a 3, 3 km de la cruïlla del poble de la Sentiu de Sió, agafar un trencall a mà esquerra que porta fins a Flix (1, 5 km). Immediatament, cal seguir una pista a mà dreta fins a arribar a una gran masia (1, 5 km des de Flix), al sud-est de la qual s’aixeca el petit turó allargat on es troben els vestigis de l’antic poblat, el castell i l’església de Sant Bartomeu de Pugis. (CAT-JGB)
Història
Malauradament, no tenim cap notícia directa sobre aquest indret. El topònim, però, apareix en dues escriptures com a límit d’altres partides o termes des del final del segle XII. Així, apareix abans de l’any 1183 en la carta de poblament atorgada pels comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça als habitants del castell i la vila de Bellcaire d’Urgell. També figura escripturat en la venda del castell i la vila de Bellcaire que realitzà l’any 1220 Guerau, abat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Arnau, abat de Poblet. (CAT-JGB)
Vestigis de construccions
El tossal de Pugis té dues elevacions, una a cada extrem. La més alta, la de l’oest, té el cim erm, envoltat per una xarxa de trinxeres fetes durant la guerra civil de 1936-39. Als talls de les rases s’aprecien murs de diferents característiques, que probablement pertanyien al castell que devia dominar la població situada sota seu.
Per tot el vessant meridional hi ha, formant terrasses, restes de diverses cases, amb una planta rectangular. S’hi veuen els basaments dels murs fets amb pedres sense treballar.
Al cim de llevant, una mica més baix que el de ponent, es dreça l’església de Sant Bartomeu. A pocs metres cap a l’oest d’aquest edifici hi ha una roca de gres, col·locada en posició vertical, amb una tomba del tipus d’extrems arrodonits, excavada a la roca, que ha perdut l’extrem esquerre.
Al peu del turó, a la banda meridional, hi havia diversos dipòsits de planta rectangular, excavats a la roca; actualment són colgats de terra.
Entre els materials trobats en aquest vilatge hi ha ceràmiques de l’època del bronze final, molins manuals barquiformes i diversos fragments de terrissa medieval cuita en una atmosfera reductora. Són diversos trossos de vores que pertanyen a olles o a algun recipient obert.
Aquest indret, com molts d’altres de semblants en aquesta comarca, degué tenir el moment de màxim poblament durant els segles XII-XIV. (JRG-JMT-DRR)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I, doc. 168, pàg. 235
- Bertran, 1982, pàg. 271
- González, Markalaín, Rubio, 1988, pàgs. 311-331