Situació
Capçalera d’aquest temple, ampliat amb dues capelles laterals de construcció tardana.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Marcovau és a la part alta del poble, situat sobre un turó que domina la carretera d’Artesa de Segre a Ponts.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG370373.
S’arriba a Marcovau per una pista que surt al costat de la fita del km 45 de l’esmentada carretera. (JAA)
Història
Malgrat que no sabem amb certesa quan fou conquerit als àrabs, deduïm que no ho fou abans del 1054, car en aquell any, segons l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, era recent la conquesta de Foradada. La primera referència al castell i lloc de Marcovau apareix en el testament d’Arsenda, la muller d’Arnau Mir de Tost, de l’any 1068. Arsenda disposà que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre —esdevinguda ja un priorat de l’abadia d’Àger— i a Santa Maria d’Artesa i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i per dites esglésies. Segurament, en aquest moment la parròquia de Marcovau passà a dependre de Sant Pere d’Àger per mitjà del seu priorat de Montmagastre.
La vinculació de Sant Salvador de Marcovau a Àger es confirma posteriorment en el llibre de sinodals del 1648 i en la visita pastoral de l’arxiprestat d’Àger de 1783-84. (FFLI)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil lleugerament apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau i actualment paredat. Als dos costats de l’absis s’han afegit dues capelles rectangulars, de factura tardana, fruit de les importants reformes que tingué l’edifici, en el curs de les quals se’n redecorà l’interior. Potser aquestes reformes coincidiren amb la reforma de la façana de ponent, on hi ha la porta, que duu la data de 1860.
Les parts originals presenten un aparell de carreuó irregular, però ben disposat a l’absis, mentre que els murs de la nau tenen un aparell de carreus ben escairats i polits. Aquest canvi d’aparell permet de suposar una diferència cronològica en la construcció de les diferents parts del temple, que, en el seu conjunt, podem datar dins el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, pàgs. 170-171 i doc. 25, pàgs. 339-342
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 489