Situació
Edifici totalment en ruïnes, que mostra a la part superior del que resta de l’absis unes arcuacions de filiació llombarda.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església de Sant Martí són a l’extrem nord del cim que domina la finca de la Garriga, situada a uns 3 km de Ponts per la carretera de Calaf.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG506395.
Per a anar-hi cal adreçar-se a la casa de la Garriga, per un camí ben senyalitzat, i des d’aquí cal agafar un camí particular de l’interior de la finca, que, travessant pel bell mig d’aquesta, puja fins al cim del turó, des d’on cal seguir a peu, en direcció nord per dins el bosc, fins a trobar les ruïnes de l’edifici. (JAA)
Història
La documentació local sembla no haver deixat referències sobre aquesta capella propera a Can Garriga. Potser un rastreig a fons de la documentació de la zona podria fornir alguna notícia sobre aquesta església, bastida a la fi del segle XI. (MLIR)
Església
Planta de l’església amb la restitució de la part en ruïnes i coberta de vegetació.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, que ha perdut el sostre i pràcticament tot el mur nord; encara, però, és perfectament visible la seva estructura, d’una sola nau coberta amb volta de canó, possiblement de perfil semicircular reforçada per dos arcs torals, un adossat al mur oest, i capçada a llevant per un absis semicircular lleugerament passat de radi. L’absis és precedit d’un profund arc presbiteral, del qual només es conserva el brancal sud, en el parament del qual s’observa una junta vertical que defineix un pilar com els que suportaven els arcs torals.
La porta s’obre en la façana sud i és de proporcions extremament baixes; és resolta amb un arc de mig punt executat en un sol bloc de pedra, retallat en arc per l’intradós i l’extradós. En el mur de ponent —i colgat per la runa— s’observa l’arc d’un petit nínxol, acuradament executat. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada molt arruïnada, i en el mur de ponent es conserven els brancals d’una finestra geminada; l’estil d’aquestes finestres, el retrobem a Santa Maria de Vilamajor, Sant Silvestre de Serralta o Sant Ermengol de Tiurana.
Les façanes, tal com han pervingut, són mancades d’ornamentació, llevat de l’absis on es conserva bona part del fris d’arcuacions, que formava el ràfec. Aquest fris d’arcuacions presenta els timpans dels arcs formats per un únic carreu retallat, que forma un efecte plàstic molt peculiar.
A part aquest element ornamental, hem d’assenyalar que la porta té una senzilla decoració formada per un simple desnivell de poc relleu en el parament, excèntric a l’arc de la porta, que en el seu punt central és tallat en un sol carreu que adopta una forma de mitja lluna.
L’aparell és de carreu ben escairat, sense polir, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars, que posa en evidència unes formes constructives dins de la tipologia llombarda, però ja evolucionada i datable vers la fi del segle XI. (JAA)