Situació
Aspecte del sector sud-est d’aquest petit temple rural.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Silvestre es troba isolada enmig d’uns camps de blat, prop del mas d’en Pla, a l’altiplà que domina la vall del Segre, a l’est de Ponts.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG529440.
Per anar-hi des de Ponts, cal prendre el camí que porta a la canònica de Sant Pere, degudament senyalitzat. Abans d’arribar-hi es troba una cruïlla, d’on surt una pista en direcció N que cal agafar. Aquesta pista queda tallada per la variant de la carretera C-1313, que s’ha de travessar, seguint per la pista uns 2 km més, fins a un trencall senyalitzat que porta al mas d’en Pla, des d’on ja es veu l’església enmig dels camps. (JAA)
Història
L’església de Sant Silvestre apareix esmentada en l’acta testamentària d’Adelaida, muller de Ponç Dalmau, datada entre els anys 1080 i 1100; segons aquest document, Adelaida feu un llegat a Sancti Silvestri de Monte Madrona de dos mancusos, un per a lluminària i un altre per a misses. Cal notar que el topònim que acompanya l’advocació del temple, és a dir, Mont Madrona, és avui dia inexistent; es tracta, doncs, del topònim antic d’aquest indret.
Una altra notícia la proporciona una escriptura datada el 1081, segons la qual Bernat Senmir donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica, tots els alous que tenia a Mont Madrona, al terme del castell de Ponts, excepte Yecclesiam Sancti Silvestri i un altre alou que ja havia lliurat amb anterioritat.
No s’han localitzat més referències de la capella de Sant Silvestre, però sí del topònim de Mont Madrona; en aquest sentit, hi ha constància que l’any 1123 Ramon Arnau, en la seva acta testamentària, llegà al monestir de Santa Maria de Gualter tot l’honor que posseïa in Monte Madrona. A partir d’aquesta data, figura mencionat en moltes altres escriptures del segle XII.
L’església de Sant Silvestre depèn de la parròquia de Sant Tirs d’Oliola. (MLIR)
Església
Planta de l’església, amb l’eix de la nau sensiblement desviat i l’absis convertit en sagristia.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals que arrenquen de sengles pilars adossats als murs laterals, i coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral. Actualment, l’absis és tancat per un envà i s’ha convertit en sagristia.
La porta actual, sense caràcter, s’obre en la façana de ponent, i la porta original, paredada, és situada a la façana sud i només és visible des de l’interior, atès que exteriorment és amagada per la construcció dels nínxols del cementiri, que és adjacent al costat sud de l’església. No es pot precisar la forma d’aquesta porta, ja que només és visible el cap-i-alt i la llinda interior.
A la mateixa façana sud, prop de l’extrem de llevant, hi ha una finestra de doble esqueixada, com la que hi ha, paredada, al centre de la conca absidal, al costat sud, la qual no correspon a l’obra original. A la façana de ponent, sobre la porta actual, hi ha una finestra geminada, mancada del mainell, emfasitzada per un reclau en el mur, que per la part exterior és molt malmès, però que es conserva molt bé a l’interior. Cal assenyalar les semblances d’aquesta finestra i la seva col·locació, amb la que podem veure a la propera església de Sant Ermengol de Tiurana.
El nivell del paviment de l’església és més baix que el de l’exterior i per a accedir-hi, tant en la porta actual com en la porta original, hi ha quatre graons. En els murs nord i oest hi ha un banc d’obra corregut i en el mur nord hi ha un petit sòcol, que es repeteix en el tram de llevant del mur sud i en la base dels pilars dels arcs torals, que fa la impressió, per la seva irregularitat, que correspon a un incident en el procés constructiu de l’edifici.
L’interior és totalment arrebossat i pintat, fruit del mateix procés de decoració en què es clausurà l’absis i s’obrí un altar, buidat en el mur nord. Per tant, no és possible observar-ne les característiques constructives dels paraments. L’aparell és només visible, doncs, a l’exterior, on els paraments són formats per carreus ben escairats, de talla irregular, i disposats en filades molt ben ordenades. Les façanes no presenten cap tipus d’ornamentació, llevat de la finestra ja esmentada de la façana oest, on també hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, amb els arcs formats per dues úniques dovelles. El ràfec de tot l’edifici és format per una senzilla motllura bisellada, i en l’absis hi ha sis lesenes encastades en el parament, sense relleu, que semblen correspondre a un primer assaig de construcció, adaptada a les formes ornamentals de l’arquitectura llombarda, que no es va arribar a completar.
Aquest inici de decoració absidal, juntament amb les característiques formals i constructives de l’edifici, indiquen clarament l’adscripció de l’església de Sant Silvestre a les formes pròpies de l’arquitectura de la fi del segle XI o del principi del segle XII, encara fidels a les formes llombardes, que no es desenvolupen plenament en la composició de l’edifici. (JAA)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 507-508
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 953, pàgs. 82-83
- Bach, 1986-87, doc. 12, pàgs. 229-231 i doc. 15, pàgs. 233-234