Santa Maria del castell de Tragó (Os de Balaguer)

Situació

Façana meridional d’aquesta capella situada al turó que s’alça sobre el poble de Tragó, on hi ha les restes del castell.

ECSA - M. Davín

La capella del castell de Tragó és a mig aire del turó que domina el poble de Tragó pel N, i on hi ha les escasses restes subsistents del seu castell. L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior. (JAA)

Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG020468.

Història

No s’han localitzat, fins a l’actualitat, notícies històriques documentals que es refereixin directament a la capella de Santa Maria. Tot i així es pot suposar que el seu origen es remunta a la darreria del segle XI, ja que en un document de donació datat el 1091 i atorgat pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller a favor de Sant Pere d’Àger, s’esmenten entre els béns donats, “omnes ecclesiis. in castrum Dracone”. La fortalesa de Tragó havia estat conquerida als àrabs poc temps abans de ser redactat aquest document. (FFLI)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral. La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana oest en una posició excèntrica, cap al S, a causa de la implantació topogràfica de l’edifici. En aquesta mateixa façana, centrada, hi ha una finestra d’una sola esqueixada, molt diferent a la finestra de doble esqueixada que s’obre al centre de l’absis, i que recorda la forma de la finestra central de la propera església de Vallverd.

Les façanes són llises, sense ornamentació, i a la façana sud hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.

Els paraments són arrebossats, i només en alguns sectors és visible l’aparell de carreuó molt irregular i també molt retocat; aquest tipus d’aparell evoca les formes de l’arquitectura rural del segle XII, que en el cas de l’església del castell de Tragó contrasten amb les elaborades formes de l’església parroquial de Santa Maria i Sant Jordi de Tragó, actualment molt malmesa, i que representa un dels exemples primerencs de la implantació de les formes gòtiques en l’arquitectura catalana. (JAA)

Bibliografia

  • Sanahuja, 1961, doc. 29, pàg. 350
  • Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 602
  • Fité, 1985, pàg. 79