Situació
Un dels sectors de muralla que cloïa aquest poble abandonat a la baixa edat mitjana.
ECSA - J. Bolòs
Poble clos rere una muralla, amb una església i un possible castell, situat al cim d’un turó, en un contrafort de la serra de Sant Miquel. Resta damunt dels camps d’Alberola, davant del poble actual, a l’obaga.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG067450.
Des d’Os de Balaguer s’ha d’agafar la carretera que porta fins a Alberola. Poc abans d’arribar-hi, de davant d’una bassa surt un camí que s’enfila cap al S, passa per entremig dels camps i, després, fent ziga-zagues arriba fins al collet que hi ha darrere el turó on s’alça el poble. (JBM-FFLl)
Història
L’assentament antic d’Alberola fou conquerit als musulmans per Guerau Ponç II de Cabrera segurament en el mateix moment que Tragó, és a dir, entre el final de l’onzena centúria i els primers decennis del segle XII. Un cop conquerit, passà a formar part dels vastos dominis que componien el vescomtat d’Àger. Dissortadament, no s’han localitzat fins ara referències documentals del passat medieval d’aquest poblat, tot i que sí que n’han romàs de la seva església, dedicada a sant Salvador. Una de les escasses notícies indica que Alberola, agregat de Tragó, pertanyia l’any 1831 a la família Montoliu. (MLlR)
Recinte fortificat
Planta, a escala 1:400, del conjunt de l’antic poblat fortificat i de l’església de Sant Salvador.
J. Bolòs
Poble rònec, abandonat segurament a la baixa edat mitjana, format per una desena d’habitatges, una església i potser un castell o casa forta, situats rere unes muralles que envoltaven tot el cimal del turó. Actualment, el lloc ocupat per l’antic vilatge és cobert de bosc, fet que dificulta molt poder arribar a tenir una visió exacta de la seva morfologia. Amb tot, podem afirmar que s’organitza de N a S, al llarg del planell superior d’un turó. La part septentrional, on segurament hi havia un castell, és més alta que la part meridional, on hi havia, a l’E, l’església i, a l’W, una torre. La distància entre la torre o castell septentrional i l’església, situada prop de l’angle sud-est, és d’uns 65 m. La distància del costat meridional del turó, de l’església fins a la torre d’angle meridional, és d’uns 40 m.
La muralla que cloïa el poble era feta amb pedres arrenglerades i tenia un gruix de 130 cm. Es pot veure sobretot a l’extrem nord-oest, per damunt d’un notable vall, ample i amb una profunditat d’uns 8 m.
En aquest mateix extrem nord s’aprecien les restes d’una torre de planta circular. Té un diàmetre de 5, 2 m i una alçada d’uns 2, 5 m. És feta amb uns carreus sense treballar, però arrenglerats, amb molt de morter de guix entremig. Recorda l’aparell de la torre més vella del castell d’Orenga o la del poble de la Torreta de Secardit. Al costat sud i est d’aquesta torre s’estenia un recinte de planta bàsicament rectangular, que feia uns 9 m d’ample per uns 13 m de llarg i que ocupava tota la punta nord del turó. Aquest mur perimetral del recinte sobirà també té un gruix d’uns 130 cm. La façana sud d’aquest clos del possible castell, mur transversal situat a 9 m de la torre, era feta amb una paret amb carreus poc treballats, bé que arrenglerats; té actualment una alçada d’1,5 m. Tot i que és difícil d’assegurar, ens hem de plantejar, com ja hem dit, si aquest sector nord del poble d’Alberola no correspon a un castell o a una casa forta. De fet, les característiques de la torre fan palesa la seva antigor.
La torre que hi ha a l’angle sud-oest del recinte del poble és de planta quadrangular. Té una amplada d’uns 4 m i una alçada de 4, 5 m. Està en molt mal estat de conservació. Els carreus estan ben arrenglerats; quasi tots han estat, però, arrencats.
A l’interior del clos, al cim del turó del Vilot, hi podia haver unes deu cases o potser una mica menys, si es considera que alguns dels habitatges tenien diverses dependències. Hi ha cambres més grans i d’altres de mida més petita. En general fan uns 4 m per 5 m i tenen unes parets fetes amb pedres sense treballar amb un gruix de només uns 60 cm. Tot i que es poden diferenciar aproximadament els diversos indrets on hi havia habitatges, és quasi impossible de conèixer per on passaven els carrers i com s’organitzaven les cases. Amb tot, s’endevina una esplanada oberta davant de l’església, a la banda oest, i un clos al nord d’aquest edifici. A l’interior d’aquest tancat hi podia haver el cementiri. Així mateix, sembla que els habitatges s’organitzaven en carrers que anaven d’E a W. Almenys veiem sis rengleres transversals de cambres. Alhora, cal pensar que hi havia també un carrer major que anava de l’església fins al castell, segurament passant pel mig del poble. Cal suposar també que el portal principal devia ser prop de la torre meridional.
D’acord amb aquesta anatomia urbanística podem assenyalar força paral·lelismes amb el que hom ha trobat al poblat de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà). Si haguéssim d’establir una cronologia, situaríem en primer lloc la torre septentrional, molt primitiva, a la qual s’afegeix un clos ampli que reclou el poble i un clos més reduït que tanca un possible espai senyorial. Dins de l’espai més gran es bastiren habitatges i també una església. Si la torre circular pot ser datada cap a l’any 1000, la resta de les construccions segurament s’han de datar al segle XI. Cal recordar, amb tot, que ens movem en un pla força hipotètic. Només una acurada excavació permetria d’aclarir les característiques d’aquest jaciment, un dels més notables d’aquesta comarca. (JBM-FFLl)
Treballs d'excavació posteriors
A l’estiu del 1997 es dugué a terme un camp de treball en aquest vilatge abandonat, sota la direcció de J. Tugues i Baró. Es feu una neteja arqueològica del conjunt i una nova planimetria, base d’un projecte de recerca i dinamització del jaciment. (JGB)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 308; Els castells catalans, 1979, vol. VI(I), pàg. 452