Sant Miquel de la Força (Ponts)

Situació

Escasses restes d’aquesta església, amb part de l’absis i l’inici del mur nord.

ECSA - F. Baltà

Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són a uns 50 m a llevant de la torre del Cargol, que domina des d’un serrat el curs de la carretera de Ponts a Artesa de Segre.

Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG455399.

Per a anar-hi cal prendre la pista que porta a la Força i que surt de la carretera de Ponts a Artesa, a uns 3 km de Ponts. En arribar al cim del serrat, a les envistes de la torre, cal travessar els camps; abans d’arribar a la torre es veuen les ruïnes de l’església. (JAA)

Història

No es tenen notícies històriques sobre aquest temple, que fou l’església del primitiu poblat de la Força. Degué dependre de la canònica de Sant Pere de Ponts. (FFLl)

Església

L’església de Sant Miquel era un edifici d’una sola nau, del qual es conserva només una part del mur nord de la nau i la meitat nord de l’absis semicircular que capçava, precedit per un arc presbiteral, la nau en el seu extrem de llevant. La nau era coberta amb volta de canó de perfil semicircular, de la qual resta només l’arrencada en el mur nord. No es conserven traces visibles de l’indret on s’obria la porta, que devia ésser als murs oest o sud, amb més probabilitat al mur sud, atesa la situació topogràfica del mur oest. Tampoc no hi ha traces de possibles finestres, llevat de la finestra de doble esqueixada que s’obria al centre de l’absis i de la qual es conserva la meitat nord.

L’església va ésser enguixada i decorada amb motllures de guix, alguns fragments de les quals encara són visibles al mur nord.

L’aparell és de carreuó allargassat, disposat en filades uniformes i irregulars en els paraments exteriors conservats, que es fan més irregulars en el parament intern de l’absis. Entre les ruïnes i en les traces del mur oest es conserven carreus de gres, molt ben treballats, que fan pensar en la possibilitat que la part oest del temple fos reformada amb un aparell molt més acurat cap a la fi del segle XII o al principi del segle XIII. La resta sembla pertànyer a una obra de la fi del segle XI o del començament del següent. (JAA)

Bibliografia

  • Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 539