Situació
Petita església rodona, un dels escassos edificis alt-medievals d’aquesta tipologia.
J. Tous
L’església abandonada de Santa Cecília es troba, aïllada, enmig d’uns camps, a uns 3 km d’Anya per la pista que porta a Torreblanca. Des d’aquesta pista és visible l’església, a mà dreta, a uns 300 m de distància. (JAA)
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG453435.
Història
Malauradament, no es coneixen dades històriques sobre aquest temple singular. Tanmateix, l’antiguitat del poblament en aquest indret és inqüestionable, com demostren les troballes arqueològiques que s’han descobert al voltant de l’església. Segons J. Lladonosa, aquesta església es troba en una antiga partida anomenada Cel. (CPO)
Església
Edifici de planta circular, sense nau ni absis diferenciat, amb unes estructures afegides a ponent, a banda i banda de la porta, possiblement restes d’un atri desaparegut.
J.A. Adell
És un edifici molt petit. Malgrat això i la senzillesa aparent, presenta nombrosos interrogants, que comencen en l’emplaçament mateix, en un lloc on hi havia una vil·la d’època romana i on es troben nombrosos fragments ceràmics i elements esculpits, els quals palesen una ocupació molt antiga de l’indret i l’existència d’unes probables estructures arquitectòniques més complexes que les que són visibles en l’actualitat.
L’estructura respon a una planta circular, coberta amb cúpula semiesfèrica, sense nau o absis diferenciat. El cercle de la planta es deforma al costat de ponent, on forma un mur més rectilini en el qual s’obre la porta, resolta amb un arc de mig punt, encofrat amb taulons i de brancals rectes, sense galze per a les fulles de la porta, que tenen les pollegueres tallades en unes pedres encastades en la cara interna del mur. Aquest mur rectilini es produeix també en la part baixa de la cara externa del parament, on continua formant dos murs, actualment molt embardissats, d’1,60 m d’alçada, en angle recte i perfectament integrats en l’estructura dels paraments de l’església, que continuen per sobre d’aquests murs. No hi ha traces que aquests murs s’haguessin continuat més enllà de l’alçada actual. Fa l’efecte que aquests murs formaven part d’un primer projecte de l’església, que no s’arribà a concretar, la qual quedà reduïda, doncs, a la petita rotonda conservada. En aquest sentit, cal esmentar les hipòtesis plantejades per Jordi Vigué sobre la possible estructura d’aquesta part de l’església, que tant podia correspondre a un petit atri, del qual formaria part el capitell trobat a l’església, o bé a una nau, de la qual la rotonda seria l’absis. En qualsevol cas, aquest presumpte edifici o atri no va arribar-se a construir i l’església va quedar reduïda a la rotonda, que s’inclou dins la sèrie, escassa, d’edificis alt-medievals de planta circular concentrada. Dins d’aquesta sèrie només podem relacionar-la amb l’església de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès, i potser amb Santa Magdalena de les Planes, per tractar-se d’edificis de planta totalment concentrada, sense absis, a diferència d’altres edificis com Sant Vicenç del castell de Lluçà o Sant Pere Gros de Cervera, que són esglésies de nau circular, amb absis diferenciats.
El caràcter totalment concentrat de l’estructura de Santa Cecília fa evocar la propera església de Sant Bartomeu del Tossal, l’absis de la qual també constituïa, probablement, un edifici de planta concentrada.
L’edifici presenta tres finestres circulars, ben orientades, resoltes com a ulls de bou, de doble esqueixada i executats en pedra tosca, la qual cosa contrasta amb el parament de carreuó, a penes escairat, disposat en filades uniformes i regulars, i embegut en el morter de calç de la resta de l’església.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i no presenten cap caràcter que permeti establir una filiació o una datació, llevat de l’aparell, que s’avé amb les fórmules constructives de l’arquitectura del segle XI, sense excloure una datació lleugerament posterior, o la possible reconstrucció d’algun edifici preexistent. (JAA-MLlC)
Necròpoli
Un dels sarcòfags trobats l'any 1976, uns 100 m a llevant de l'església.
J.L. Peña
A tota la zona meridional de l’església de Santa Cecília hom ha trobat, en els anivellaments que s’hi han fet per a les feines agrícoles, diversos fragments ceràmics, teules planes i materials petris, que poden ésser datats en una època romana tardana o, fins i tot, visigòtica, com, per exemple, algunes de les sivelles guardades al Museu del Montsec d’Artesa de Segre. Moltes d’aquestes restes poden ésser relacionades amb una necròpoli que hi degué haver en aquest indret. L’any 1983, hi poguérem veure dues sepultures de lloses, en un tall d’1 m d’alçada, en un punt situat a uns 30 m cap al sud-oest de la capella; així mateix, s’hi veien restes de murs orientats de nord a sud.
L’any 1976, Francesc Rey localitzà en un terreny de la seva propietat, a uns 100 m a llevant de l’edifici romànic, dos sarcòfags de pedra orientats d’oest a est, de coberta monolítica de dos vessants, que contenien dos individus en posició decúbit supí. Les restes foren dipositades al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs per J.L. Peña; les sepultures es guardaren al mas de n’Olives. Els dos sarcòfags fan 2 m de llarg. Un d’ells, amb una planta lleugerament trapezial, té un curiós alt relleu de dues figures antropomorfes, a la part exterior dreta. L’altre, amb una planta més rectangular, té esculpit un coixí o relleix a la zona del cap i, per sobre, una creu gravada amb un traç gruixut.
La major part dels materials i la tipologia de les sepultures, semblants a les del jaciment del Bovalar (Segrià), ens situen en l’època visigòtica. Segurament, aquest indret fou abandonat o destruït en època àrab. Quan s’esdevingué la conquesta cristiana es mantingué la tradició que era un lloc de culte antic i es feu la capella romànica dedicada a la santa màrtir. Recordem, finalment, que molt a prop hi ha una roca amb uns gravats antropomorfs (Díez-Coronel, 1982, pàgs. 37-39) que testimonien la vàlua religiosa o màgica que ha tingut en les diferents èpoques aquesta zona, envoltada parcialment per un marcat meandre del Segre. (JRG)
Bibliografia
- Diversos autors, e. p
- Vigué i altres, 1975, pàgs. 115-130
- Díez-Coronel, 1982, pàgs. 37-39
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 534
- Lladonosa, 1990, pàg. 96