Situació
Restes de l’absis de l’església amb un acurat aparell, propi dels darrers temps de l’art romànic.
ECSA - J. Giralt
Les ruïnes de l’església de Santa Maria, coneguda com l’església rònega, se situen vora el cim de l’esperó de la serra on hi ha les restes del despoblat de Bensa. Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (CAT-CCA-JGB)
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG265326.
Història
Aquest temple, dedicat a santa Maria, fou l’església del poble de Bensa, de la qual han arribat als nostres dies escasses referències documentals. La primera notícia la proporciona el testament de Ramon Arnau, datat el 1123, segons el qual aquest feu un llegat a l’església de Sancte Marie de Baienza i al clergue que la regia, consistent en una quarta part del blat que tenia per sembrar en un alou de la seva propietat, com també un farraginal i unes cases. Amb posterioritat, el capellà de Baença és mencionat en les relacions de la dècima recaptada l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell. Cal dir que aquest darrer esment deixa fora de dubte que es tracta de l’església que servia el culte a l’antic poble de Bensa, ja que dins la relació de la dècima de l’any esmentat, se cita tot seguit el capellà de la Sentiu, posant de manifest el criteri geogràfic que freqüentment se seguia per tal de confegir la relació.
Fins avui dia s’havia dit que aquesta església podria identificar-se amb el primitiu temple parroquial de la Sentiu, sota l’advocació de santa Magdalena o de sant Miquel, el qual hauria quedat abandonat quan al poble s’aixecà, al segle XVI, l’actual església parroquial dedicada també a sant Miquel; ara, però, a la llum dels documents aportats sobre el lloc i l’església de Bensa, caldria rebutjar aquesta vella teoria, ja que resulta evident que es tracta de dues esglésies diferents, la de Bensa i la de la Sentiu. (MLlR)
Església
Les restes de l’església romànica posen de manifest que es tractava d’un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Del temple, totalment arruïnat, en queda part de la paret septentrional adossada al terreny natural, part de l’absis amb finestra de doble esqueixada i les dues primeres filades del mur meridional. Al mur nord i a l’interior, es conserva un tram de la cornisa bisellada que marcava l’inici de la volta.
Tota la construcció és feta amb grans carreus de pedra sorrenca, ben escairats i juntes de morter de tàpia amb calç. (CAT-CCA-JGB)
Bibliografia
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 311
- Bertran, 1981, pàg. 271
- Bach, 1986-87, vol. VIII, doc. 15, pàg. 233
- González, Markalaín, Rubio, 1988