Situació
Fragment del mur nord del castell.
J.I. Rodríguez
Les restes del castell de Térmens es troben al capdamunt d’un tossal que domina el riu Segre pel costat nord i oest. A la seva empara va anar creixent la primitiva població per tot el pendent meridional, fins a arribar al peu de l’elevació.
Mapa: 32-14(359). Situació: 31TCG137213.
Térmens es troba al sud de Balaguer, al peu de la carretera comarcal 1313 de Lleida a Puigcerdà, a la riba esquerra del Segre. (JRG)
Història
La primera referència històrica del castell de Térmens és de l’any 1106, quan el comte Ermengol VI d’Urgell conquerí la fortalesa com a conseqüència de la presa definitiva de Balaguer efectuada l’any anterior. La forta empenta almoràvit, que fructificà amb la victòria en la batalla de Corbins l’any 1126, feu passar novament la fortificació a mans musulmanes. L’any 1143 és conquerit definitivament el castell termensí pel mateix comte urgellenc en una campanya coordinada amb Ramon Berenguer IV, la qual aconseguirà acabar la conquesta de la Catalunya Nova pocs anys després.
El primer senyor del castell conegut és Bernat I d’Anglesola, que en el seu testament del 1175 —poc abans d’acompanyar Alfons I en l’expedició contra Tolosa— cedí el castell de Termino al seu fill Arnau Berenguer d’Anglesola, conegut també com Berenguer II. L’any 1190 Elisenda d’Anglesola, vídua de Bernat I d’Anglesola, Berenguer II d’Anglesola, la seva muller Anglesa i els seus germans Bernat i Pere, en fer unes concessions a la séquia de Térmens, obligaren Pere de Preixens i la seva muller Maria a tenir sempre un home ben disposat per defensar el castell i la vila de Térmens amb les seves armes. L’any 1206 un fill d’aquest, Ramon de Preixens, vengué a Arnau Roig una vinya situada al terme de la fortalesa. Berenguer III d’Anglesola, fill de Berenguer II, heretà aquest castell i el trameté al seu fill Ramon I d’Anglesola, el qual el donarà a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1278. Des d’aquest moment el castell de Térmens es convertirà en seu d’una comanda hospitalera.
El primer comanador de l’orde serà Guillem de Claramunt, fins que fou substituït per Guillem d’Anglesola l’any 1316; l’any 1359 era comanador Bernat d’Àger. Els hospitalers establiren el dret del quinzè sobre totes les collites del terme, a excepció del vectigal o quistia que rebien directament els comtes d’Urgell. En el fogatjament del 1381 Térmens consta que era de l’orde de l’Hospital i que tenia tretze focs. La comanda de Térmens fou desamortitzada al segle XIX. Una gran part de l’espai que ocupava és ara particular i la resta municipal. (JRG)
Castell
Planta del sector antic de la vila de Térmens, marcat amb una trama, amb indicació de la localització del castell (núm. 1) i de l’església vella de Sant Joan (núm. 2).
J.R. González
L’espoli de les pedres com a material constructiu i l’aprofitament de l’espai per a bastir nous edificis han estat la causa de la pràctica desaparició del castell de Térmens. Quan l’any 1986 s’enderrocà el consultori de la Creu Roja i el primer dipòsit d’aigua de la població, aparegueren restes de murs a la superfície que hi ha a ponent del vell temple de Sant Joan i que s’han atribuït a la desapareguda fortalesa. Fins a aquella data només era visible un pany de muralla que es localitza en l’extrem septentrional del solar citat. És un fort parament del qual resten cinc filades de carreus rectangulars ben esquadrats, units amb una gruixuda capa d’argamassa.
El Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, a petició de l’Ajuntament de Térmens, va endegar l’any 1991 una excavació sistemàtica, dirigida per Oriol Saula, en l’àmbit veí a la vella església. De moment, ja que encara no s’han acabat els treballs, s’han localitzat, a la banda nord, murs pertanyents al castell medieval, amb moltes reformes efectuades en època moderna i la seva amortització durant el segle XVIII, en construir el vell cementiri.
La datació exacta de les restes trobades és difícil de precisar fins que no s’hagi acabat l’estudi arqueològic de l’indret, si bé semblen pertànyer a un moment ja avançat de l’edat mitjana. El parament nord comentat, en primer lloc, és probablement el que es pot relacionar amb la fase més antiga de la fortalesa, sense bandejar la possible pertinença a l’etapa islàmica del castell. (JRG)
Vila closa
Del castell de Térmens sortia una muralla que envoltava tota la vila primitiva, amb la porta d’accés al començament del carrer Major. Al peu meridional del tossal on es troba la vella població, hi ha actualment el carrer del Mur, el qual segueix gairebé paral·lel la part corresponent d’aquella tanca. Tot i que aquesta ha estat aprofitada per les cases modernes com a suport constructiu, encara són visibles alguns trams. Els més ben conservats són al sector occidental.
El fragment de la muralla en millor estat és el que es troba a la banda sud-oest, sobre la carretera de Menàrguens. S’adapta al perfil superior de la roca sorrenca basal, la qual està retallada formant talús. Els quasi 4 m d’alçada que encara resten s’aconsegueixen mitjançant tretze filades de carreus rectangulars ben escairats, units amb argamassa reforçada de vegades amb petits còdols. A la zona superior s’obren tres buits sota un arc semicircular, molt erosionats, i que recorden una mena de troneres.
És difícil la datació dels murs conservats, si bé es veu una clara homogeneïtat en els diferents trams. No coneixem cap resta de torre, cosa que permet suposar una línia contínua de muralla. L’aparença general de l’obra és clarament medieval, i com a molt antiga seria d’un segle XIII avançat, probablement quan s’instal·laren els hospitalers com a senyors del castell de Térmens. (JRG)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 538-539
- González, Markalaín, Rubio, García, 1986, pàgs. 53-112
- Lladonosa-Tamarit, 1988
- González, 1988, pàgs. 237-242
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 540, pàgs. 398-399