Situació
Nivell inferior d’una torre del castell, actualment incorporada a la masia de la Figuera).
ECSA - J. Bolòs
Castell situat a la part més alta d’una serra que s’estén al nord de Ribelles, a l’extrem oriental de la Vall d’Ariga o Valldàries.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG563399.
Per a arribar-hi cal anar fins a Vilanova de l’Aguda, des d’on s’agafa la pista que passa pel costat de Can Botines i va cap a Can Valls. Passada la font de Roquers i abans d’arribar a la tanca de Can Valls, surt a mà dreta una pista que porta a una casa i a uns camps, des d’on es pot pujar fins a la carena de la serra que hi ha a la dreta. Les restes del castell són situades al nord de l’església de Sant Martí, a la masia de la Figuera, on hi ha unes construccions fetes durant la guerra civil de 1936-39. (JBM-MGF)
Història
Una de les primeres notícies documentals d’aquest castell data del 17 de juliol de l’any 1047; es tracta d’una donació feta pels esposos Borrell de Tarabau i Adelaida a la canònica de Santa Maria de la Seu, del castell de l’Aguda, en la qual el terme del castell de la Figuera de l’Aguda, juntament amb el castell de Ribelles, consta com a afrontació oriental del citat castell de l’Aguda.
Pocs anys després, al febrer de l’any 1067, Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu el castell de la Figuera, situat dintre la marca d’Urgell, pro anima de Miró, pare d’Arnau Mir, i del seu germà Bernat, per als quals volien que fos celebrada cada any una missa el dia següent a la festa de la Nativitat de Santa Maria. En el mateix document s’esmenten detalladament les afrontacions que delimitaven el terme del citat castell: per la part oriental, afrontava amb el terme del castell de Ribelles, per la part meridional amb el riu Merdario, a occident amb Moratello i finalment, al nord, amb el terme del castell de l’Aguda. El 21 de gener del mateix any, el bisbe Guillem i els canonges de la Seu d’Urgell havien atorgat en feu als esposos Bernat Transver i Ermengarda i llurs fills el castell de la Figuera de l’Aguda, llevat la part que corresponia a Sança, mare d’Arnau Mir de Tost, en canvi de la possessió de la parròquia de Sant Julià de Lòria.
El 23 de juliol de 1092, en la publicació sacramental del testament de Bernat Transver, jurat pels testimonis sobre l’altar de sant Ermengol de l’església de Santa Maria de Guissona, i en presència del jutge Guillem, s’establia que els seus honors havien d’ésser repartits entre els seus fills Guillem Bernat, Gombau i Berenguer. A Gombau li cedí la meitat del castell de la Figuera amb tot el seu domini per a la resta de la seva vida, de manera que l’altra meitat del domini restà per a Santa Maria de la Seu, excepte la part que va donar a Sant Martí de la Figuera. Després de la seva mort, el castell de la Figuera, íntegrament, havia de passar a la canònica de la Seu d’Urgell.
Al segle XIV, consta que la propietat del castell estava en mans del llinatge lleidatà dels Sacosta. L’any 1585, Antoni Sacosta, cavaller, encara es deia senyor de la Figuera de l’Aguda i d’Alentorn. (JTB)
Castell
A la part nord de la façana est de la masia de la Figuera s’endevina l’existència d’una torre que segurament era part de l’antic castell de la Figuera. La cara oriental d’aquesta torre té una longitud de 2, 95 m i actualment es conserva en una alçada de 2, 6 m. A la cara nord, el mur es confon amb el de la masia actual. A la cara sud de la torre, el mur continua uns metres. Cal pensar que era una torre de planta segurament quadrada. El mur visible és fet amb carreus força grans (per exemple, de 30 cm d’alt per 40 cm de llarg), ben arrenglerats en filades i, algunes vegades, col·locats al llarg i de través. A partir d’aquesta torre quadrangular, la casa de pagès s’amplià en època moderna, primerament cap al sud i després cap a l’oest (en aquest sector de ponent hi ha una llinda amb la data de 1630).
Al nord d’aquesta torre, a la penya que hi ha al costat, es veuen uns relleixos artificials treballats a la roca que poden ésser la base de construccions antigues. Així mateix, uns quants metres a l’est de la torre, coincidint amb el marge actual de l’espai que envolta la masia, hi ha restes de la possible muralla del recinte del castell. Al llarg d’uns 25 m, es veuen diverses filades fetes amb carreus més aviat grans i ben treballats. És un mur orientat de nord a sud.
És difícil de datar aquesta construcció. En principi, d’acord amb les seves característiques, l’hauríem de considerar dels segles XII o XIII, bé que tampoc no es pugui rebutjar totalment una datació molt més reculada, del segle X. Només un estudi més profund del lloc i potser una excavació arqueològica podran, en el futur, aclarir-ne més les característiques. (JBM-MGF)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 539
- Baraut, 1982, vol. V, doc. 602, pàgs. 128-130; 1983, vol. VI, doc. 797, pàgs. 161-162 i doc. 798, pàgs. 162-163; 1984-85, vol. VII, doc. 1 092, pàgs. 209-213