Situació
Magnífic emplaçament d’aquest casal medieval, situat als contraforts de la serra de Sant Mamet, davant del Montsec de Rúbies.
ECSA - J. Bolòs
Casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts septentrionals de la serra de Sant Mamet, a la part alta de la vall de Peralba.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG295515.
Si se segueix la pista que va de la vall de Meià cap a Fontllonga, a uns centenars de metres del coll d’Orenga, es veu a mà esquerra la casa forta, a la qual es pot pujar per un corriol. (JBM)
Història
La quadra i la casa forta o torre de Rocaspana, malgrat que el nom indica una existència ja al segle X-XI, no es documenta fins l’any 1304, quan Arnau de Montclús i el seu fill vengueren a Guillem de Camps, prior de Santa Maria de Meià, el mas que tenien en el castell i la vila de Rúbies i en els seus termes, que fou de Guerau de Rocaspana, pel preu de seixanta sous d’Agramunt. Mentre que el terme no apareix fins l’any 1426, quan el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions, entre les quals figurava la de Rocaspana. Les seves vicissituds foren les mateixes que la del castell de Peralba, en el terme del qual es trobava la quadra, cosa que es confirmà a mitjan segle XVII i que degué perdurar fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals.
Sobre l’edifici de la torre o casa forta, Roig i Jalpí afirmà a mitjan segle XVII: “En la Quadra de Rocaspana, hay una Torre grande quadrada sin poderse habitar”. (ABC)
Casa
Planta de l’edifici amb els murs nord, est i oest amb nombroses espitlleres.
J. Bolòs
Es tracta d’una construcció de planta quadrada, dividida per un envà orientat d’est a oest. Els seus quatre costats fan, a l’interior, uns 7, 75 m. Els murs tenen un gruix de 80 cm. L’edifici es conserva amb una alçada d’uns 9 m. El primer trespol, d’acord amb els forats que hom veu a la cara interna de les parets, era a uns 2 m i el segon uns 3, 5 m més amunt; al cim de tot hi devia haver la coberta. Aquesta fortificació s’ha conservat en força bon estat. Només s’ha ensorrat l’angle sud-oest, on probablement hi havia la porta principal, situada al nivell del primer pis.
D’aquesta porta encara s’endevina el muntant oriental. A tots els murs perimetrals hi ha nombroses espitlleres. Així, per exemple, al mur nord, al nivell inferior, n’hi ha sis i una a l’angle nord-est; al nivell principal n’hi ha cinc més i al nivell superior dues més. En aquesta paret septentrional hi ha també un armariet o nínxol encastat al mur. Fa 60 cm d’alt per 50 cm d’ample i per 65 cm de fondària; recorda els que trobem al castell de Rubió i en nombroses esglésies o cases pageses medievals —al poble provençal de Rogiers, aquest tipus més gran ja correspon a un moment tardà dins l’edat mitjana— (Démians d’Archimbaud, 1980, pàgs. 236-237). Al nivell superior, a l’angle sud-est, hi havia hagut, segurament, un colomar (també se n’ha trobat un, per exemple, al castell de Santa Oliva, al Baix Penedès). S’hi veuen tres línies de forats, amb 6, 5 i 7 cel·les.
Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana (20 cm × 40 cm), units amb morter de calç dur. A la part inferior i a la cara exterior és on hi ha les pedres més grosses.
En principi, aquest edifici es pot datar al segle XIII. El podem considerar una casa forta d’un membre de la noblesa local. Sense moure’ns de la comarca de la Noguera, es pot comparar amb moltes altres construccions d’aquest tipus, com la de Vallfarines o la de la Santa Creu. Com aquestes, té una planta quadrangular, i la seva mida és una mica considerable (no és sols una torre, com alguna de les cases fortes de la Baronia de Rialb); té més d’un pis i, això és important, està proveïda de nombroses espitlleres. Cal destacar, a més a més, el fet que en aquest cas la porta fos situada en un nivell elevat en relació amb el terra exterior, característica semblant a la que tenien els castells de l’època. (JBM)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668, pàg. 127
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 231, 342, 485 i 486
- Démians d’Archimbaud, 1980
- Buron, 1989, pàg. 179