Situació
Entrada a la balma dita la cova de les Monges, protegida per un mur de l’antic castell, ara enderrocat.
ECSA - A.M. Vilarrúbias
Els vestigis del castell de la Fabregada, al vessant meridional del Montsec, es troben en un replà que forma la cinglera que tanca pel nord el coll de Cabesses, en un gran esvoranc que hi ha en els penyals del costat nord-est. Aquest avenc o cova natural és conegut popularment com a cova de les Monges.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG382539.
Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig; a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap un punt de llançament de parapent i a la casa de la Fabregada. A uns 2 km hi ha el coll de Cabesses, on hi ha uns coberts; cal deixar el vehicle i prendre un camí que surt del costat nord dels coberts, que porta cap a la cinglera, on es veu la cova de les Monges. El camí aviat esdevé corriol i arriba al peu de la cinglera, on hi ha les ruïnes de diverses estances adossades a la base de la roca, que forma unes balmes on es recullen fragments de ceràmica medieval. En total, des del coll hi ha uns vint-i-cinc minuts, els darrers de pujada forta. (JAA)
Història
La primera notícia d’aquest castell és de l’any 1094, quan Galceran Erimany manà redactar el seu testament, en el qual deixava al seu fill Pere diversos castells, entre altres el de la Fabregada. Segons que es pot deduir dels altres castells que deixà el testador, aquest ha de ser el Galceran Erimany que fou vicari d’Àger, un dels marmessors del testament d’Arnau Mir de Tost. Per tant, el seu senyor havia de ser Guerau Ponç II de Cabrera, net d’Arnau Mir de Tost, si bé no es té constància que el seu avi tingués aquest castell, ja que no apareix en el seu testament del 1072 ni en cap altre document referent al seu patrimoni. L’any 1107 Valença, muller sens dubte de Galceran Erimany, feu donació al seu fill Galceran dels castells de Soriana i la Fabregada amb els seus termes i pertinences en propi alou, i posà la condició que en el cas que no poguessin viure junts la donadora en retindria la potestat durant els anys de la seva vida, i en el cas que Galceran morís sense fills els castells havien de passar a Pere Galceran; per tant, segons que es dedueix del document, formaven part del patrimoni de Valença i no d’Arnau Mir de Tost i, probablement, per dret de repoblació dels seus avantpassats. La darrera notícia de la possessió del castell per aquesta família és del 1110, quan el dit Galceran manà redactar el seu testament, en el qual deixà el castell de la Fabregada —per després de la mort de la seva mare— a Santa Maria de la Seu d’Urgell i a Santa Maria de Solsona.
Sense que es conegui com, el castell de la Fabregada passà a la família Cervera, senyora de Meià, la qual cosa no es comprova fins l’any 1311, quan Dolça de Cervera donà al seu fill Pere d’Ayerbe tots els castells del seu patrimoni, entre els quals hi figurava la vila i el castell de la Fabregada. Encara que no se l’esmenti explícitament, aquest castell també entrà en la permuta que feu el dit Pere d’Ayerbe amb el rei Jaume II, l’any 1312, de diversos castells de la conca de Meià i tot el que posseïa a Catalunya, i també degué ser unit a la corona com la resta de castells permutats.
L’any 1314 el castell de la Fabregada fou empenyorat als marmessors del comte Ermengol X d’Urgell com a garantia del pagament de la indemnització que el rei Jaume II havia de fer a la vídua del comte difunt.
En aquell moment el feudatari reial del castell de la Fabregada era Guerau d’Orenga, el qual vengué a Arnau de Biure la castlania i el feu del castell i la vila de la Fabregada que tenia pel rei, la qual cosa fou confirmada l’any 1319 pel rei Jaume II al mateix temps que ordenava als marmessors del comte d’Urgell que donessin possessió del castell de la Fabregada a Arnau de Biure. Tot seguit aquest feu homenatge al rei pel feu i la castlania del dit castell.
El castell de la Fabregada degué seguir les mateixes vicissituds que la resta de castells que foren donats pel rei Alfons III al seu fill Ferran com a marquès de Camarasa, si bé no se’l cita explícitament fins l’any 1374, quan el rei Pere III reincorporà el marquesat a la corona i prometé no separar-lo. També figura en la permuta que l’any 1378 feu el rei Pere III de Catalunya-Aragó amb Pere II, comte d’Urgell, al qual donava diversos castells, entre els quals figurava el de la Fabregada. El rei, però, hagué de revocar l’alienació per l’oposició dels seus vassalls, ja que anava contra el privilegi recentment concedit.
Novament l’any 1386 el castell de la Fabregada fou separat de la corona quan el rei Pere III erigí de nou el marquesat de Camarasa, que donà a l’infant Martí, tot derogant els privilegis concedits sobre la incorporació a la corona i la prohibició d’alienar-lo; aquesta vegada tenia l’aprovació de les corts per a fer-ho, per la qual cosa els perjudicats no pogueren reclamar. Finalment, el castell de la Fabregada seguí les vicissituds del marquesat de Camarasa fins que l’any 1424 el procurador del rei Alfons IV vengué al capítol de la Seu d’Urgell la vila de Vilanova de Meià i els llocs de Castelló de Meià, la Fabregada i Ariet, amb tota la jurisdicció, pel preu de 10 000 florins, la qual cosa fou confirmada pel rei l’any 1426. L’any següent signà el rebut dels diners pel preu de la compra. Sembla que aquesta situació només varià durant la guerra civil entre el rei Joan II i la Generalitat, ja que l’any 1462 aquest monarca donà possessió dels esmentats llocs amb les seves castlanies a Juan de Luna, si bé després del conflicte armat degué retornar al capítol de la Seu d’Urgell. Els fets posteriors es desconeixen, però tot assenyala que el lloc es despoblà molt aviat i va deixar de tenir entitat pròpia, per la qual cosa fou annexat al terme de Vilanova de Meià, que també era del capítol de la Seu d’Urgell.
Sobre l’edifici del castell només es coneix l’afirmació que a mitjan segle XVII feu Roig i Jalpi quan escriví: “En el termino de Fabregada, hay un castillo pequeño muy derruydo.”
Com ja s’ha dit a l’inici, el nom popular d’aquest castell és la cova de les Monges, perquè, segons una llegenda de la contrada, en aquest indret es va establir una comunitat religiosa femenina quan el castell restà abandonat. (ABC)
Castell
Es tracta d’un castell troglodític, que aprofita una gran entrada d’un penya-segat. A quatre indrets d’aquest esvoranc, es poden veure encara restes del parament dels murs del castell. El fragment d’aparell més gran és el que es veu a primera vista tot pujant, al centre mateix de l’avenc; en aquest indret hi ha un pany de mur, amb una alçada de poc més de 2 m, i que fa uns 5 m de llarg. És fet amb carreus de mida mitjana arrenglerats en filades. Per a trobar les altres parets del castell, cal enfilar-se dins l’esvoranc.
Aquesta construcció es pot comparar amb els castells d’Oroners i de la Clua, i es pot datar al segle XI. (AMV-JBM)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668, cap. X, pàg. 131
- Fort, 1972, pàg. 447
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 329, 483, 492 i 495