Ireneu (t 450-d 465)
Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara. Clergue i col·laborador de Nundinari, bisbe de Barcelona. Aquest últim el designà bisbe per tal de regir la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva pròpia diòcesi. Poc abans de morir, Nundinari havia elegit Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona. No obstant això, aquest maldà per aconseguir la confirmació papal, que no fou concedida. Així, l’any 465 el papa Hilari va convocar un concili a Roma on es declarà il·legal tal designació i Ireneu va haver de romandre definitivament a Ègara.
Nebridi (a 516-d 545)
Apareix per primera vegada documentat entre les signatures dels bisbes presents al concili de Tarragona de l’any 516. També participà en els concilis de Girona del 517 i en el II concili de Toledo de l’any 527, celebrat sota la presidència del metropolità Montà de Toledo, on per primer cop consta textualment com a bisbe catòlic d’Ègara. Sense gaire fonaments és presentat com a impulsor de la segona catedral visigòtica d’Ègara. Morí segurament vers el 545.
Taur (t 546)
En tenim molt poques referències. Fou el successor directe de Nebridi i per aquest motiu ja assistí al concili celebrat a Lleida el 6 d’agost de l’any 546.
Sofroni (a 589-d 592)
És un bisbe remarcable dins la història del bisbat d’Ègara. Fou present al III concili de Toledo del 589, en el qual el rei visigot Recared es convertí al catolicisme. La seva signatura consta en el divuitè lloc en les actes de l’esmentat sínode, i en el primer en les del concili de Saragossa de l’any 592. Això demostrava l’antiguitat del govern de Sofroni en el bisbat d’Ègara.
Ilergi (a 598-d 610)
El 598 ja era bisbe, ja que assistí com a cap de l’església d’Ègara al concili celebrat a la catedral de Barcelona aquell mateix any. Va participar també l’any 610 en l’acta d’exaltació del rei Gundemar al tron, que va tenir lloc a Toledo en presència de sant Isidor.
Ignotus (?) (†614)
Desconeixem el nom d’aquest bisbe, però la seva prelatura fou molt important. El 13 de gener de l’any 614 la seu d’Ègara acollí el concili de la Tarraconense, presidit pel metropolità Eusebi, amb l’assistència de quasi la totalitat dels bisbes de la província. Aquest concili es convocà principalment per ultimar els cànons establerts en el concili d’Osca de l’any 598 referents als costums del clergat de segon orde. No s’ha pogut identificar quin dels firmants de les actes d’aquest concili era el bisbe d’Ègara, però cal cercar el seu nom entre els prelats no identificats amb una diòcesi concreta, que són: Rufí, Visus, Vicenç, Pompedi, Sintari, Just i Esteve.
Eugeni (†633)
Participà en el IV concili de Toledo, presidit per Isidor de Sevilla, en el qual es va dur a terme una gran tasca de consolidació del regne catòlic de Toledo.
Vicenç (†653)
Era ja bisbe d’Ègara l’any 653, quan va enviar Servandus al VIII concili de Toledo en representació seva, tal com consta en les actes de l’esmentat sínode. No hi ha cap altra notícia que forneixi més dades sobre el seu pontificat.
Joan (a 683 - d 693)
És el darrer bisbe conegut de la diòcesi. Tingué una participació activa en el moviment eclesiàstic del seu temps. L’any 683 es va fer representar pel prevere Samuel en el XIII concili de Toledo celebrat durant el regnat del rei Ervigi, i ell personalment va assistir al concili de Saragossa i al de Toledo del 693.