Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet. És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar. El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu terme. Entre el 1061 i el 1087 dos germans que n’eren propietaris el van cedir al seu oncle i tutor Guillem Borrell. Per donacions i compres fetes al llarg dels segles XII i XIII, el monestir de l’Estany acabà essent l’amo del terme i més tard n’adquirí la jurisdicció, junt amb la de Castellterçol. Del 1229 en endavant el terme de Castellet fou una batllia de l’Estany, regida des de Castellterçol.