Antiga església parroquial situada en la reclosa vall de Montmany, propera al mas Ullar, entre els contraforts de Puiggraciós i l’espadat dels seus famosos cingles. És el lloc fet famós amb el nom literari de Sots Feréstecs.
L’església fou una filial de la Garriga i com a tal se cita implícitament el 966 i explícitament, com Sancti Pauli de Montman el 1139, que fou cedida a l’Estany. Va estar sota el domini i provisió dels abats de l’Estany almenys fins al segle XV.
A l’igual dels altres filials de la Garriga (Vallcàrcera, Monteugues) consta com a parròquia independent des del segle XIII. El 1413 tenia endemés un altar de Sant Llorenç i el 1446 un altre dedicat a Santa Maria. Aquesta imatge sembla que és la que més tard va donar origen al santuari de Puiggraciós, d’aquesta parròquia.
El 1593 el bisbe de Barcelona, J. Dimes Lloris, donava llicència per aterrar l’església antiga i ferne una de nova. El 1601 un altre bisbe de Barcelona, Ildefons Coloma, insistia perquè s’acabés l’obra començada. El 1608 es beneïen les capelles de Sant Llorenç i del Roser.
L’edifici estava tan ruinós que des del principi del segle actual el culte i els seus objectes es traslladaren al santuari de Puiggraciós, que feia de parròquia del terme.
Ara es troba del tot malmès i cobert de vegetació. Des del 1957 forma part de la diòcesi de Vic.