La capella de Sant Nicolau era situada als afores de la vila, a la dreta del Congost, en una antiga granja de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve, la qual encara la posseïa el 1851.
La primera referència documentada de la capella és de l’any 1193 en el testament de Pere Bost de Riba Alta, en què llega 4 sous a l’església de Granollers, 12 a l’obra de dita església i a Sant Pere de Granollers i 8 a Sant Nicolau.
El 29 de gener de 1314, el bisbe Ponç de Gualba, que estava de visita a Granollers, concedí indulgència, juntament amb Sant Bartomeu, a la capella de Sant Nicolau.
Posteriorment el 28 de gener de 1502 el bisbe concedí llicència per a fabricar els retaules per a la capella.
Sabem per sengles notícies del segle XVII que es concediren llicències d’ermità per a la capella de Sant Nicolau: l’una el 14 de març de 1445 a Pere Boguí, concedida pel vicari general, i la segona el 3 d’agost de 1667 a Pere Plandi, concedida pel canonge Amigont.