Capella enderrocada cap al 1920 perquè es trobava esberlada del tot per l’erosió de la margera de terra sobre la qual reposava. Era prop de Can Sunyer. Existia el 1005 quan el bisbe de Barcelona, Aeci, el 22 de desembre d’aquell any la va permutar amb Guillem. El document l’anomena església de Sant Martí, situada “in villa que nominant Martorelias superiores”, a la parròquia de Santa Maria de Martorelles. El 1076 és objecte d’una nova transacció quan el prepòsit Vivà la va vendre a Arbert Berenguer i Algarda. El 1122 un altre Arbert, fill de l’anterior, la va donar amb els seus béns als canonges de Barcelona. L’any 1304 es trobava ruïnosa. Es va restaurar al segle XVIII, època en que és coneguda ja com Sant Martinet, però des de mitjan segle passat no tenia culte i es trobava ruïnosa.