L’església de Sant Cebrià centra la petita vila de Fuirosos, de població esparsa, que es troba al nord del terme a uns 8 quilòmetres de Sant Celoni. El lloc de Fuirosos apareix esmentat des de l’any 1020. Posteriorment, durant la baixa edat mitjana, Fuirosos i la Batllòria formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s’integraren a Sant Celoni el 1927.
L’església de Sant Cebrià és documentada per primera vegada el 28 de març de 1258 en un document en què Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpetuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de les parròquies de Sant Martí de Riells, Sant Esteve de Viabrea, Sant Martí de Montnegre i Sant Cebrià de Fuirosos.
Sembla que fou sempre sufragània de Montnegre. Així consta en la visita pastoral del 14 d’octubre de 1379.
Tenim notícies de l’existència de l’altar major abans del 1413, però és en aquesta data que es troba documentat per primer cop. L’any 1421 es tenen notícies de l’altar dedicat a Santa Maria; la confraria que duia el seu nom tingué cura de l’altar mentre existí.
En l’esmentada visita del 1379 ja es fa constar que l’església amenaçava ruïna; per això el visitador mana al rector que es repari. Des d’aleshores i fins el 1596 s’anaren succeint les reformes i reparacions; en aquesta data i davant el greu perill d’esfondrament el bisbe concedí, l’1 d’abril, el permís per a enderrocar-la i construirne una de nova. L’edifici actual, que no respon a cap estil arquitectònic característic, no conserva vestigis de la primitiva construcció romànica.