Sant Martí de Montnegre (Sant Celoni)

L’església parroquial de Sant Martí centra el poble disseminat de Montnegre, situat al sector sud-oriental del terme de Sant Celoni, als vessants septentrionals de la serra de Montnegre.

El terme de Montnegre és documentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, juntament amb l’església de Sant Martí en una venda feta el 22 de setembre de l’any 996 pel comte de Barcelona, en Ramon Borrell, í la seva esposa Ermessenda a favor d’Ennegó Bofill. La finca venuda era una vall, prop de Vallgorguina, que afrontava amb els termes d’Olzinelles í Vilardell í des d’aquest últim pujava cap a Montnegre, fins arribar al cim de la serra que hi ha sobre l’església de Sant Martí.

L’església de Sant Martí fou inicialment la del Castell de Montnegre, centre d’una extensa jurisdicció, la baronia de Montnegre, que comprenia, a més, Fuirosos, la Batllòria i Gualba, í, que va pertànyer a la família dels Gualba.

No és fins l’any 1106 que apareix documentada l’església de Sant Martí com a parròquia en una donació feta a Pere d’Argimont, a la seva muller i als seus fills del mas que en Ramon Bernat i en Pere de Conamina tenien al comtat de Barcelona i a la parròquia de Sant Martí de Montnegre.

El 28 de març de 1259 Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpertuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de la parròquia de Sant Martí de Riells, Sant Esteve de Viabrea i Sant Cebrià de Fuirosos. Aquesta última parròquia sembla que fou sempre sufragània de la de Montnegre; com a tal, almenys des del segle XIV, hi ha estat unida. Així consta en la visita el 14 d’octubre de 1379, en la qual també es fa constar que l’església amenaçava ruïna i el visitador va disposar que s’hi fessin les reparacions necessàries. Amb el pas dels anys les reformes i reparacions es feren constants; el 1610 la portada; el 1628 la volta de l’església. Arran de la visita del bisbe Gabino de Valladares, el 23 de juny de 1776 es fa constar que l’església es trobava acabada de construir. L’edifici actual, doncs, no conserva res de la construcció romànica primitiva.