Ermita situada a la part muntanyosa del nord del terme, en un planell del turó de Sant Elies (999 m d’altitud). Consta que existia el 1286 quan el feligrès Antic de Tàpies li deixà dos di-ners. El seu origen podria ésser molt més remot. La capella actual es va refer al segle XVII, és rectangular, amb porta d’arc de mig punt amb un curiós relleu a la dovella central. La nau és molt baixa amb arcs ogivals i dues claus de volta, una datada del 1633. Té un campanar d’espadanya. Té la casa annexa, on vivien els ermitans. Avui és un refugi muntanyenc. Des del segle XVI i XVII pertanyia a la parròquia de Santa Susanna. El 1922 passà a la de Sant Pere de Vilamajor.