L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera. El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia. Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana.
Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d ‘Oronzana a Mir Geribert i la seva esposa Guila. Posteriorment, hom té notícia per un llegat testamentan de l’any 1127 que Berenguer de Santa Eulàlia deixà a l’esmentada parròquia el celler d ‘ Aurenciana i dues feixes de terra que posseïa al lloc de Paiars.
El monestir de Sant Cugat devia tenir possiblement certs drets jurisdiccionals sobre aquest terme, ja que l’any 1233 el rei Jaume I confirmà al dit cenobi la dominicatura d ‘Oronzanes, la qual també és ratificada el 1338 pel rei Pere III.
Al segle XIV trobem, en el registre de col·lacions, nomenaments de rector pel bisbe; se sap, però que el prior de Sant Miquel del Fai tenia el dret de presentació. El 1381, Climent VIII va unir la capellania a la mensa capitular de Barcelona.
L’edifici fou engrandit el 1577, tal com consta en un permís del 2 d’agost del vicari general als obrers de la parròquia. La fàbrica actual, però, és de 1880, encara que conserva gran part dels murs i la portada de les obres que es realitzaren al segle XVII. En la visita pastoral del 14 de juny de 1887 es diu: “El actual templo parroquial es nuevo casi en su totalidad por haberse ensanchado en el año 1880... El templo anterior era, según tengo entendido, de orden románico y se cree perteneciente a los siglos XIII i XIV. Era de pocas dimensiones y de muy mal gusto.” Actualment, de l’antiga construcció sols resta algun fragment de mur.