Situació
Vista exterior de la capçalera.
J. M. Masagué
L’església de Santa Maria corona el puig de la Creu, que ateny 664 m d’altitud. Aquesta muntanya fa de divisòria entre els termes de Castellar del Vallès i Sentmenat. La línia fronterera passa justament pel bell mig de l’església.
El temple, de propietat particular, està molt reformat, i té adossades diverses edificacions, en una de les quals resideixen intermitentment els masovers, gràcies a la presència dels quals l’edifici es conserva en bon estat.
Mapa: L36-15(392). Situació: 31TDG252092.
Hom pot arribar-hi a peu, amb mitja hora escassa, per la font del Gurri, si segueix el camí en direcció a ponent que neix molt a prop de Can Montllor de la Muntanya del terme de Sentmenat; i amb 45 minuts, si ho fa pel camí que surt del capdamunt de la població de Castellar del Vallès, a l’anomenada Era d’en Petasques, en direcció nord-est.
Hi ha també una pista que permet el pas de vehicles. Arrenca de la part alta de Castellar del Vallès, pel carrer de Cadafalc, i el camí de la masia d’aquest mateix nom, més coneguda popularment per Catafau, que més tard es deixa per seguir el cim de la muntanya. Té en total uns 5 km. (LlFL)
Història
L’església del puig de la Creu és dedicada a santa Maria. S’ha escrit que existia l’any 1131, però el document en què es fonamenta aquesta asseveració correspon a un puig de la Creu situat al terme de Jonqueres, al Sobarbar, és a dir a l’actual Sabadell.
La primera referència certa que tenim del temple és la donació feta l’any 1192 per Guillem Ramon de Montcada i la seva esposa Guillema al monestir de Sant Cugat del Vallès del lloc on hi havia edificat l’oratori de Santa Maria, dit de la Creu, als termes de Castellar i Sentmenat. Aquest Guillem de Montcada, dos anys després d’aquesta donació, assassinà l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls.
Algun autor ha exposat que aquest temple es transformà en un petit cenobi o lloc de repòs de les monges de Sant Vicenç de Jonqueres, però, ara com ara, no s’ha trobat cap indici que fonamenti tal afirmació.
El que sí que ens consta ja l’any 1413 és la titularitat dels altars laterals dedicats a sant Mateu i santa Margarida. Aquesta santa havia despertat molta devoció, de manera que per la seva festa se celebrava un aplec molt lluït.
Servia aquesta església, almenys des del 1337, data de la primera col·lació documentada, un sacerdot o beneficiat, el dret de presentació del qual corresponia a l’abat de Sant Cugat del Vallès. Des del segle XVI aquest dret fou compartit per l’abat de Sant Cugat i pels administradors de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. Aquest benefici durà fins a la darreria del segle XVIII que, probablement per disminució de les rendes que el nodrien, fou substituït per un llegat pietós.
Tenim constància s’hi ha celebrat encara l’aplec de Santa Margarida l’any 1778. Probablement, durant la guerra dels francesos devia quedar abandonada l’església i en devia començar la destrucció; l’aplec deixà de fer-s’hi i pel que sembla, tenint en compte l’estat d’abandó en què es trobava l’església, la gent de Sentmenat s’endugué al seu poble la campana que hi havia.
L’any 1822 s’intentà refer l’edifici, però aquesta reconstrucció no es feu fins l’any 1925. Fa pocs anys s’hi feren unes altres obres de restauració en les quals es reconstruí el campanar. (RVR)
Església
Planta de l’església.
J. M. Masagué
L’església del puig de la Creu és un edifici d’una sola nau i tres absis. La nau, de planta rectangular, és capçada pel costat de llevant per un absis de planta semicircular; molt a prop d’aquest i situades una a cada costat de la nau hi ha dues absidioles, també de planta semicircular. La unió de la nau amb l’absis del mig, com que tenen diferent amplada, es fa mitjançant un doble reclau en degradació que forma una arcada intermèdia entre l’amplada de la nau i la de l’absis, aquest últim més estret. La nau és coberta per una volta de canó seguit generada per un arc un xic apuntat i l’absis i les absidioles per voltes de quart d’esfera.
La il·luminació d’aquesta església es redueix a una finestra centrada a l’absis, ara del tot modificada interiorment, i dos ulls de bou, un en el mur de llevant sobre l’absis i l’altre en el de ponent. També hi ha una altra finestra, de petites dimensions, centrada en l’absis de tramuntana; és d’una sola esqueixada amb una obertura exterior molt reduïda, té una amplada de 5 cm. La porta d’entrada és emplaçada al mur de tramuntana i és formada per un arc cap-i-alt de mig punt tant a l’exterior com a l’interior. De tota manera hi ha restes d’una altra possible obertura al mur de migdia.
L’aparell dels murs d’aquest edifici és fet amb pedres de paredar, només amb un simple desbastat a la cara vista, de mida petita i que hom disposà en filades horitzontals força regulars.
Les pedres que formen l’arc de la finestra de l’absis central presenten un treball acurat que les adapta a la seva forma i dimensions. Les de la finestra de l’absis de tramuntana no presenten, exteriorment, cap mena de treball i el coronament és pla, sense diferenciar-se de la resta de les pedres del mur.
Aquesta església va ésser objecte d’una exhaustiva restauració l’any 1925, en la qual es van refer totes les teulades i més recentment s’hi va construir, gratuïtament, un campanar d’estil llombard. A la base d’aquest campanar hi ha les restes d’un mur i pilars d’estructures anteriors.
Per les característiques formals, podem incloure aquesta capella dins el grup d’esglésies rurals sense ornamentació que foren bastides al llarg del segle XII a la nostra comarca. (JMaM)
Bibliografia
- Els castells catalans, II, 1969, pàg. 169
- Vergés, 1974, pàgs. 121-140
- Vergés, 1895
- Rius, III, 1945-47, pàgs. 325-326, doc. 1189
- Crusafont, 1976
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 242