Situació
Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca.
J. M. Masagué
A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre. Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada. És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla. També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut.
Mapa: L36-15(392). Situació: 31TDG243065.
Des del punt quilomètric 6,350 de la carretera que uneix Sabadell amb Castellar del Vallès, cal seguir un ample vial asfaltat en direcció nord-est. Uns 800 m endins creua el conegut camí que, de nord a sud, enllaça Castellar del Vallès amb Sant Pere d’Ullastre i can Casamada. A Castellar neix al carrer de Sant Pere i surt pel carrer d’en Prat de la Riba. Des de la cruïlla esmentada, cal seguir 700 m on hi ha a l’esquerra la desviació de can Casamada i a la dreta la de Sant Pere, que ens queda a uns 300 m. (LIFL)
Història
Pràcticament, totes les dades que tenim de la capella provenen del Dr. Antoni Vergés, que va poder consultar un recull de notícies fet pel Dr. Jaume Sanpere, que fou rector de Cornellà i fill de can Santpere, casa veïna de l’església; aquest aplec de notes acaba el 9 d’abril de 1804. El Dr. Vergés hi llegí que mossèn Sanpere trobà a l’arxiu de Polinyà un pergamí molt malmès en el qual pogué llegir que “a 5 de febrer de 1012 en Berenguer Santpere, pagès de Castellar, i Arnau Santpere, germà seu, aprovaren una escriptura pública que fou rebuda en aquella data en l’església de Sant Pere”.
També hi consta l’existència de donades al segle XIV, segons es desprèn d’una notícia referent a “Berengaria de Casadamada Deo data in Capella Sti. Petri Duyastre, idus novembr. 1340”.
L’església de Sant Pere actuava pràcticament com a sufragània de la de Castellar; s’hi celebraven els oficis divins totes les festes de guardar i altres dies assenyalats, llevat dels dijous, divendres i dissabtes sants, que era expressament prohibit, per tal com tots els feligresos havien d’acudir a la parròquia en el tridu sant. En un decret de 1778 el bisbe de Barcelona reduí els dies que podien celebrar-se oficis a l’església d’Ullastre; l’any següent el rector de Castellar volgué reduir encara més els dies de celebració, cosa que originà un plet promogut pel propietari de can Santpere i per altres veïns que reclamaven el compliment del decret del bisbe; el litigi, que durà tres anys, s’acabà donant la raó als reclamants. (RVR)
Església
Planta de l’església.
J. M. Masagué
L’ermita de Sant Pere d’Ullastre és un petit edifici d’una sola nau i tres absis. La nau, de planta rectangular, és oberta pel costat de llevant, on és rematada per un absis de planta semicircular. Molt a prop d’aquest i situades una a cada costat de la nau hi ha dues absidioles, també de planta semicircular. L’acord de l’absis central amb la nau, que tenen diferent amplada, es resol mitjançant un doble reclau en degradació. La nau és coberta per una volta de canó seguit generada per un arc un xic apuntat, i l’absis i les absidioles per voltes de quart d’esfera.
En el seu moment aquesta capella era il·luminada per tres petites finestres, dues de doble esqueixada i una d’una de sola. La finestra d’una sola esqueixada és situada al centre de l’absis i hom emmarcà amb una arquivolta la petita obertura que dona a l’exterior d’aquest. Les altres dues finestres són situades a la façana de migdia, una a la nau i l’altra, tapiada actualment, centrada en l’absidiola d’aquest costat.
La porta d’entrada és emplaçada al mur de migdia, i malgrat que sembla que manté el seu emplaçament original, ha estat totalment modificada. De la porta original, només en queda la part interior del que en devia formar el cap-i-alt.
L’aparell dels murs d’aquesta capella és fet amb pedres de paredar, només amb un simple desbastat a la cara vista, de mida petita i que hom les disposà en filades horitzontals força regulars. Els murs són coronats per una cornisa de pedra tosca formada per una motllura de bisell dret.
Les pedres que formen els arcs de les finestres presenten molt poc treball, just el necessari per adaptar-les a la seva forma i dimensions. Només les de la finestra de l’absis de llevant, que són de pedra tosca, presenten un treball més acurat.
Tota l’ornamentació exterior de l’edifici, de la qual queden restes a l’absis, es redueix a una rejuntada de les pedres, que es caracteritza per una línia incisa a sobre, tot intentant regularitzar l’aparell dels murs, sense recobrir totalment les pedres, però que devia donar la imatge d’un carreuat més o menys uniforme.
Per les característiques d’aquesta capella, la podem incloure dins el grup de capelles rurals, sense ornamentació, que foren bastides al llarg del segle XII a la nostra comarca. (JMaM)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 244
- Vergés, 1974, pàg. 141
- Cronista, 1964