Situació
Vista del mur meridional d’aquesta ermita, reforçat per contraforts.
J. M. Masagué
L’església de Santa Maria de les Arenes és situada a l’antic terme de Sant Feliu del Racó, a l’extrem nord-oest del terme municipal de Castellar del Vallès, al final dels últims contraforts orientals de Sant Llorenç del Munt. És a la dreta del riu Ripoll, entre les confluències dels torrents de les Arenes i del Sot de Matalonga amb el riu.
Envoltada d’un bosc frondós, avui parc natural de Sant Llorenç del Munt, es dreça al cim d’un turó. Adossada a la façana nord hi ha una construcció paràsita.
Mapa: L36-15(392). Situació: 31TDG213112.
Un cop situats al quilòmetre 13,100 de la carretera que uneix Castellar del Vallès amb Sant Llorenç Savall, oficialment carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès, hom troba arran mateix de la carretera un petit caseriu on fan menjars. Des del costat de ponent de la casa es pot veure, en direcció nord-est i a l’altra banda del torrent, l’esglesiola de Santa Maria de les Arenes, dalt d’un turó i a uns 100 m en línia recta. (LlFL)
Història
Aquesta església és molt pobra quant a documentació. Només podem donar com a certa una referència de l’any 1121 en el llegat d’un tal Albert Berenguer, marit de Guilà, fet a la seva filla Agnès i al marit d’aquesta, Balduí, de l’església de Santa Maria de les Arenes juntament amb el mas i pertinences annexes. (RVR)
Església
Planta, alçat i seccions de l’església.
R. Vall
La capella de les Arenes és un edifici molt senzill d’una sola nau amb absis. La nau és de planta rectangular i és oberta pel costat de llevant on, mitjançant una arcada, s’uneix a l’absis. Aquest és un cos de planta semicircular, cobert per una volta de quart d’esfera. La nau és coberta per una volta de canó seguit.
L’interior d’aquest edifici s’il·lumina a través de dues finestres situades a la nau (es veuen molt transformades) i una altra situada al centre de l’absis. Totes tres són de doble esqueixada i arc de mig punt. Les dovelles dels arcs de les finestres presenten el treball just per complir la seva funció. Les de la finestra de l’absis són fetes de pedra tosca, de mida més gran, i presenten a la vegada un treball més acurat.
La porta primitiva d’accés de la capella, situada en el mur de migdia, és d’arc de mig punt fet amb dovelles de mida mitjana, rústegues, però ben treballades per ajustar-les a la forma prevista. En queda alguna que encara mostra, sota l’actual arrebossat, restes d’un estucat molt antic.
En l’anàlisi de l’aparell dels murs d’aquest edifici es distingeixen tres zones: la primera, que inclou l’absis, és situada al costat de llevant i la forma un tros de nau d’uns 6,60 m de llargada. L’aparell d’aquesta zona és fet amb pedres de mida mitjana, les quals tenen les cares simplement retocades a cops de maceta, i estan disposades en filades horitzontals molt regulars. Els murs d’aquesta zona són coronats per una cornisa, formada per una motllura de bisell dret, feta de pedra tosca. La segona zona és situada a la part central de la nau, en una llargada d’uns 5,50 m. En aquesta zona hi ha emplaçada la porta d’accés primitiva. L’aparell és fet amb pedres rodades de mida molt diversa, la majoria sense treballar i algunes només trencades, i que presenten una disposició en filades molt irregulars. La tercera zona, situada a ponent, té un aparell de reble que no guarda cap mena d’uniformitat, ni de filades ni de mida.
La part d’aquest edifici formada per l’absis i el primer tram de nau es pot incloure dins el grup de capelles rurals, sense cap mena d’ornamentació, que es van construir a la nostra comarca durant el segle XII. El segon tram, tot i que pel seu aparell i per la situació de la porta antiga podria passar per una construcció anterior a la del primer tram, no sembla, després d’analitzar la unió dels dos trams i la coberta, que sigui anterior al segle XIV. De tota manera hom va reutilitzar l’adovellat de la porta i segurament restes d’algun mur existent. La tercera zona seria una ampliació feta al segle XVIII o XIX. (JMaM)
Talla
A l’ermita de les Arenes, prop de Castellar del Vallès, es troba una còpia de l’antiga Mare de Déu de les Arenes, talla de fusta policromada destruïda el 1936.
La imatge feia uns 70 cm d’alçada. La Mare era asseguda en un cofre escambell que alhora reposava damunt un sòcol de la mateixa talla. Vestia túnica d’escot rodó i mantell, tots dos amb escassos plecs cal·ligràfics a la zona del coll i del baix de la túnica. Duia corona emmerletada i a sota vel curt i llis que deixava veure els cabells. Amb la mà dreta lleugerament alçada sostenia una bola (esfera de l’univers o poma)(*), i amb l’esquerra sembla que protegís el Fill sense arribar a agafar-lo. Aquest, coronat i amb el mateix tractament dels cabells que el vel matern, seia centrat a la falda de la Mare; descalç de peus, beneïa amb la mà dreta i sostenia el llibre de les escriptures amb l’esquerra. Tots dos, Mare i Fill, possiblement amb el rostre bru(*), presentaven els mateixos trets fisiognòmics: ulls i pòmuls sortits, mirada llunyana i un rictus a la boca que fa endevinar un lleuger somriure.
Iconogràficament devia derivar del model bizantí de la Kyriotissa i representava Maria com a tron de la saviesa divina.
Per la seva simetria i frontalitat respon al prototipus definit per W. W. S. Cook i J. Gudiol com a “monumental”(*), en el qual s’inscriuen també la Mare de Déu del Pla del Penedès (Museu Episcopal de Vic, núm. inv. 828) o la de la Col·lecció Vayreda, de la Garrotxa(*), amb les quals manté semblança compositiva, malgrat que aquesta de les Arenes presenta menys hieratisme i més desproporció. Precisament la desproporcionalitat entre les cames i el cos junt amb altres trets estilístics com la caiguda del mantell a la banda esquerra, l’alçament en vertical de l’esfera o la presència del cofre escambell, podrien relacionar-la amb l’agrupació tipològica feta per A. Noguera, denominada “marítima o mediterrània”, la qual considera pròpia del segle XIII(*).
Si més no aquesta imatge s’ha d’entendre com a continuadora de la tradició dominant del segle XII i alhora amb trets ja propis de mitjan segle XIII, al qual creiem que correspon. (CCP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 238
Bibliografia sobre la talla
- Montlló, 1958, pàgs. 60-65
- Ballbé, 1982, núm. 5, pàgs. 20-23
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 238