La tomba de Catafau (Castellar del Vallès)

Situació

Representació gràfica d’aquesta sepultura isolada del tipus cista o caixa de lloses.

J. Roig

És situada al nord del terme, a ponent del turó Gentil, i a una distància d’un quilòmetre escàs de la pairalia de Catafau. És dins el bosc, en un turonet, mirant a migdia i molt a prop del camí.

Mapa: L36-15(392). Situació: 31TDG242126.

Per arribar-hi cal seguir la meitat de l’itinerari que es descriu per arribar a la torrota de Catafau. Situats a la bifurcació on diem que el camí, “comença a baixar amb suau pendent”, és a dir, en el moment que prenem la direcció de ponent, la tomba ens queda a uns 150 m, camí avall. (LlFL)

Necròpoli

Tomba descoberta, amb el seu contingut encara intacte, a mitjan anys cinquanta. Es tracta d’una sepultura isolada del tipus cista o caixa de lloses, de planta i secció rectangulars, excavada en el sòl natural i orientada d’E a W. Originalment era formada per una llosa a la capçalera i una altra als peus de mides similars, tres pràcticament iguals a cada costat, i una de gran com a cobertora. Avui, però, només hi romanen intactes dues de les tres lloses de la banda de migjorn (una d’elles està lleugerament inclinada cap a l’interior de la tomba), i la capçalera. La coberta es troba, reutilitzada com a banc, en un proper turó, i la resta de lloses són escampades pels voltants.

Les dimensions actuals d’aquesta sepultura són de 160 cm de longitud, 46 cm d’amplada a la capçalera, entre 40 i 65 cm d’amplada a la zona central i 64 cm d’amplada en l’extrem dels peus.

Dins d’aquesta sepultura tan sols hi havia un esquelet desproveït de qualsevol material susceptible d’ésser interpretat com a objectes de parament; actualment es desconeix quina ha estat la seva fi. A partir de les seves característiques morfològiques: el tipus de cista o caixa de lloses, de dimensions tan regulars com aquesta, es pot situar cronològicament, sempre amb reserves, entre els segles XI i XII. Això no obstant, cal tenir present que aquest tipus d’enterrament amb lloses abraça un ampli període cronològic de vigència (des d’època tardoromana fins als segles XI i XII); condicionat pels pocs estudis i coneixements que en tenim.

Venen a confirmar aquesta cronologia un fragment de vora d’una olleta de cos globular de ceràmica gris-oxidant, datable dels segles X i XI, trobada no gaire lluny de la sepultura; la presència més o menys propera de l’antiga masia de Can Catafau, la qual ja apareix documentada, com a Casal de Falc, en els segles XI i XII; i les restes de l’anomenada torrota de Can Catafau, construcció alt-medieval. (JAMV-JRB-JMCR)

Bibliografia

  • Coll-Roig, 1987, 20, abril, pàg. 34
  • Planas, 1989, 28, desembre, pàgs. 13-19