Sant Martí de Sorbet (Viladecavalls)

Situació

L’església de Sant Martí de Sorbet és situada en el Carrer Major, al bell mig del poble de Viladecavalls, d’on és la parròquia, a una altura de 278 m.

Mapa: 392M781. Situació: 31TDG129014.

S’arriba fàcilment al poble per carretera a uns 5 km des de Terrassa, i a uns 9 km des d’Olesa de Montserrat. (DFG)

Història

L’església parroquial de Viladecavalls, dedicada a sant Martí, té l’origen en l’antic temple romànic anomenat Sant Martí de Sorbet, consagrat el dia 17 d’abril de 1096 pel bisbe de Barcelona Folc. En l’acta de consagració consta que havia estat erigit pels habitants de Sorbet, dins el terme de l’església de Sant Pere d’Ègara, a la qual estava subjecta la de Sant Martí des de temps antics.

Sense més referències sobre la història d’aquesta església, se sap que el 1785 s’iniciaren les obres d’un nou edifici, que no s’acabà fins el 1797. Més tard, el 1883, s’hi construí un campanar. Amb aquestes obres, desaparegué pràcticament el temple romànic, del qual només es conserva una paret que va incorporar-se al nou edifici. (RVR)

"Anno ab Incarnatione Domini Nostri Iesuchristi millesimo nonagentesimo VI, era millesima centesima XXXIIII, Indictione V, advenit Dompnus Fulcho venerandus Barchinon. Sedis Episcopus Terraciam, in locum vocitatum antiquitus Sorbed, stipatus preclaro iamdicte Sedis canonicorum collegio et exhortatus precibus Dompni Ilheberti Ugonis, probissimi viri et uxoris eius Ledgardis, aliorumque hominum eidem loco pertinentium, consecravit in predicto loco ecclesiam in honore Sancti Martinis a predictis abitatoribus fundatam, in episcopum. Barchinonense, infra términos Sancti Petri Egarensis Ecclesie, cui haec ecclesia Sancti Martini stat subdita ab antiquo tempore. Praescriptus igitur vir Gerbertus Ugonis ex praecepto iamdicti Pontificis concessit de proprio iure circa supradictam Ecclesiam cimiterium XXX videlicet passuum more ecclesiastico eidem ecclesiae perpetuo ad possidendum. Eo siquidem tenore, ut si quis infra iamdictum terminum aliquem invaserit, vel cuilibet violentiam intulerit, vel sacraria ibidem constructa infregerit, nisi pro sacrilegio canonice satisfecerit anathematis vinculo connexus in perpetuum permanebit. Insuper etiam praelibatus Girbertus confert prenominatae ecclesiae de proprio predio mansum unum obtimum in quo moratur Sicardus cum filiis suis. Est autem ipsum mansum in Sorbet non longe ab eadem ecclesia. Terminatur itaque a parte Orientalis in collo de Benna, de meridie ad ipsum clausum, de occiduo in alodio de Sanctae Mariae de Montserrati, de circio in rupe Kardinali. Quantum isti termini ambiunt sic Gerbertus praefatus, et uxor eius Lidgardis totum ipsi ecclesiae tribuunt, ea conditione ut in vita sua hoc teneant et tascham exinde iamdictae ecclesiae tribuant; post illorum vero obitum, ipsius ecclesiae sit solidum. Et in monte Leonis donant ei unam modiatam vineae, ut ab hodierno die et deinceps ipsa ecclesia eum obtineat. Ego autem Fulco Barchinonensis Episcopus pontificali auctoritate concedo atque confirmo quecumque actenus sepedictae ecclesia a predicto Giberto et uxore eius, sive ab aliis fidelibus donata sunt, vel per succedentia tempore donata erunt; sub tali deliberatione quatenus temerario ausu aliquid ex iam concessis atque ex concedendis auferre praesumat vel quacumque machinatione surripere audeat, quod si, quod absit, perpetraverit, doñee iuxta Kanonicam censuram Episcopi Barchino et clericorumque eius restituerit excommunicationi obnoxius permanebit salvo in omnibus iure Egarensis ecclesiae. Actum est hoc XV. Kalendas maii anno XXXVI regni Philippi Regis. Fulcho gratia Dei Barchinon. Episcopus. Sig+num Stephani levitae. Sig+num Guillelmi Ramundi. Sig+num Guilaberti levitae. Sig+num Berengarii levitae qui est Caput scholae. Sig+num Gerberti Ugoni. Sig+num Ledgardis. Nos qui hanc consecrationem facere rogavimus, et quod superius est confirmamus. Willelmus presbyter. Sig+num Raymundi Geriberti. Sig+num Bertrandi Bonefilii. Sig+num Guillermi Ermemiri. Bernardus levita scripsit + sub die et anno quo supra."

0: Arxiu priorat de Santa Maria de Terrassa.

a: Jaume Villanueva: Viage literario a las iglesias de España, volum XIX, Madrid, 1851, ap. II, pàgs. 210-211.

b: Sebastián Puig i Puig: Episcopologio de la Sede Barcinonense, Biblioteca Balmes, 1929, ap. 56, pàg. 399.

---

Traducció

"L’any mil noranta-sis de l’encarnació de nostre Senyor Jesucrist, mil cent trenta-quatre de l’era, indicció sisena, el senyor Folc, bisbe venerable de l’església de Barcelona, vingué a Terrassa, al lloc anomenat antigament Sorbet, acompanyat de l’il·lustre capítol de canonges de l’esmentada seu i instat pels precs del senyor Gerbert Hug, baró rectíssim, i de la seva esposa Ledgarda, i d’altres homes que pertanyen a aquest lloc, i consagrà en aquest lloc una església en honor de sant Martí, edificada pels habitants esmentats, al bisbat de Barcelona, dins els termes de l’església de Sant Pere d’Ègara a la qual és subjecta des d’antic la sobredita església de Sant Martí. Així doncs, l’esmentat baró Gerbert Hug, per ordre del ja citat pontífex, concedí de la seva pròpia jurisdicció a aquesta església un cementiri de trenta passos segons el costum eclesiàstic al voltant de la sobredita església perquè el posseís per sempre. Amb el benentès que, si algú agredia un altre dins d’aquest terme, o cometia contra algú alguna violència, o si violava la sagrera que hi ha construïda, llevat que satisfaci econòmicament l’esmena per sacrilegi, resti per sempre lligat pel vincle de l’anatema. A més, l’esmentat Gerbert concedeix del seu predi a la ja anomenada església un mas excel·lent on viu Siscard amb els seus fills. Aquest mas és a Sorbet, no lluny de la mateixa església. Afronta, per tant, per la banda de llevant amb el coll de Benna, a migjorn amb la mateixa closa, a ponent amb un alou de Santa Maria de Montserrat, a tramuntana amb la roca Cardinal. Tot el que enclouen aquests termes, l’esmentat Gerbert i la seva esposa Lidgarda ho donen tot a aquesta església, amb la condició que ho posseiran mentre visquin i en donaran la tasca a l’esmentada església; però després de la seva mort restarà en ferm per a l’església. I a Montlleó li donen una mujada de vinya perquè des del dia d’avui i d’ara endavant la posseeixi l’església. Per la meva banda, jo, Folc, bisbe de Barcelona, amb autoritat pontifical concedeixo i confirmo tot el que fou donat fins ara a l’esmentada església per l’esmentat Gerbert i la seva muller o per altres fidels i tot el que li serà donat en el transcurs dels temps; amb la disposició que si algú, amb temerari atreviment, pretenia arrabassar quelcom del que ja li ha estat o bé li serà concedit, o si s’atrevia a sostreure-ho amb alguna maquinació, o si, cosa que no s’esdevingui, ho duia a terme, mentre no ho restitueixi d’acord amb la censura canònica del bisbe de Barcelona i dels seus clergues, restarà subjecte a l’excomunió, salvaguardant en tot el dret de l’església d’Ègara.

Això es féu el dia quinzè de les calendes de maig de l’any trenta-sisè del regnat del rei Felip.

Folc, bisbe de Barcelona per la gràcia de Déu. Signatura d’Esteve, levita. Signatura de Guillem Ramon. Signatura de Gilabert, levita. Signatura de Berenguer, levita i cabiscol. Signatura de Gerbert Hug. Signatura de Ledgarda. Nosaltres, que hem pregat que es fes aquesta consagració i confirmem tot el que hi ha escrit més amunt. Guillem, prevere. Signatura de Ramon Geribert. Signatura de Bertrand Bonfill. Signatura de Guillem Ermemir. Bernat, levita, ho ha escrit el dia i l’any abans esmentats."

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)

Església

Planta de l’església, on s’observa la construcció romànica encastada dins l’edifici actual.

J. M. Masagué

L’antiga capella romànica de la parròquia de Sant Martí de Sorbet forma part de l’estructura de l’església actual i és aparentment imperceptible. La seva planta rectangular i nau única ocupava la de l’actual cor interior de l’església i la caixa del campanar.

L’ornamentació segueix l’eix est-oest. A l’extrem est, on actualment és situat el campanar, era construït l’absis semicircular del qual molt probablement es conserva part de la planta. A l’altre extrem de la nau es conserva quasi íntegrament el mur oest, que presenta una porta d’entrada adovellada i una finestra a la part superior.

El mur lateral nord pràcticament ha desaparegut a causa de la important ampliació i de la nova construcció de l’església parroquial al final del segle XVIII. Desconeixem l’estat de conservació del mur sud que es troba arrebossat i emblanquinat i on actualment és situada la porta principal d’entrada al temple.

L’absis, tal com hem dit, era situat a l’actual caixa del campanar que es va aixecar l’any 1883 destruint les restes que segurament es conservaven d’aquest absis. Només a l’alt del primer pis a l’interior del campanar es conserven restes de l’extrem de l’antiga volta de canó de la nau romànica i de l’arrencada del mur de l’absis semicircular que hi carregava. També es conserva a l’extrem més oest del cor, un arc toral format per carreus regulars que de ben segur formava part de l’estructura de la volta de mig punt de l’antiga capella. Pensem, però, que aquest arc era una possible reparació o reforç en època gòtica de la volta romànica.

El mur que es conserva menys alterat per tot aquest seguit de modificacions és l’oest. És construït amb parament de pedres i còdols escapçats, escairats i alguns carreus als angles entre els quals destaca un de reaprofitat a l’aresta nord-oest, amb dos rebaixos circulars a l’interior. Encara que el parament sigui més o menys uniforme, observem dos tipus diferenciats d’acabats, que podrien respondre a dues etapes diferents de la construcció: el tipus d’acabat amb les unions entre les pedres remarcades amb una línia incisa al morter imitant carreuatge, que apareix sobretot de l’alçada de la porta en amunt, i els acabats sense remarcar a la part més inferior del mur. Per sobre d’aquests acabats apareixen, però, en alguns punts, diverses superposicions d’arrebossats.

Antiga porta, ara tapiada, únic element visible d’època romànica en l’església parroquial de Viladecavalls.

E. Pablo

La part inferior del mur, a causa d’un important rebaixament del terreny, mostra perfectament totes les filades de fonamentació. La porta d’accés a la nau principal, centrada a la façana, està, per tant, enlairada i conserva un graó d’accés construït amb maons, sota del qual es devia trobar l’originari nivell d’ús de la porta. Es tracta d’una porta adovellada amb arc de mig punt lleugerament ultrapassat, les dovelles són estretes i llargues a ambdós laterals, i petites i quasi quadrades a l’arc. Actualment aquesta porta és tapiada i a l’interior el buit que produeix és reaprofitat com a armari.

A la part superior d’aquesta porta, i centrada amb aquesta, és situada una finestra tapiada, amb els brancals d’una sola peça de pedra tosca i coronada amb arc de mig punt de dovelles irregulars.

L’acabat superior del mur és alterat per l’actual cornisa de la teulada.

La referència documental més antiga que coneixem de Sant Martí de Sorbet és, com ja hem dit, l’acta de consagració de l’any 1096. Apuntem, però la possibilitat, tenint en compte sobretot les ja mencionades dues fases de construcció del mur oest, de l’existència d’una primitiva construcció anterior a aquesta data de consagració. (DFG)

Bibliografia

• Efemèrides parroquials, 1930, pàgs. 20-24
• Playà, 1925, pàgs. 144-145