Situació
MC
D. Ferran
L’ermita de Sant Miquel es troba dins de la finca de Can Mir. És situada a uns 220 m d’altitud, en el mateix pla que el castell de Toudell, entre la riera de Gaià i el torrent del Salt. Malgrat la seva proximitat al castell, no n’és possible la visió.
Mapa: 392M781. Situació: 31TDG144009.
Poc abans del km 3 de la carretera que va de Terrassa a Viladecavalls, un camí asfaltat a l’esquerra de la carretera ens introdueix a un petit polígon industrial al mig del qual trobem l’ermita. Al seu voltant s’ha respectat una petita zona verda. (DFG)
Història
L’any 1157 Alegret de Toudell feu donació d’aquesta església a les de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara, juntament amb un alou que hi posseïa. En la donació figura, com a condició imposada pel donant, que els homes de l’alou cedit només podien rebre els sagraments del baptisme i de la penitència en les esglésies de Sant Pere d’Ègara i en la de Sant Miquel de Toudell mateixa, i tampoc no podien ser sebollits més que en els seus corresponents cementiris.
Més endavant, fou parròquia de la quadra coneguda amb el mateix nom de Sant Miquel de Toudell, probablement pervivència de l’alou que havia cedit Alegret.
A la primeria del segle XVIII es feren reformes a l’església; en fou una la construcció del campanar de cadireta que encara conserva.
Perdut el seu caràcter parroquial, es deixà de celebrar-hi el culte d’una manera assídua; també el cementiri quedà fora d’ús, i fou clausurat l’any 1874. (RVR)
Església
J. M. Masagué
És important destacar en primer lloc que en el mateix indret que ocupa l’edifici de la capella i al terreny que l’envolta, existeix algun tipus d’establiment humà antic, si s’ha de jutjar per les troballes arqueològiques, d’època romana. Aquestes troballes es concentren bàsicament en dos punts: a la mateixa esplanada de la capella, on fins al final del segle passat existia el cementiri i, més concretament, al sector sud, on ha estat obert modernament un carrer, es pot observar un estrat arqueològic amb material romà. L’altre punt es va detectar en el moment de l’ampliació de l’actual carretera de Terrassa a Viladecavalls uns metres abans d’arribar al km 3. Correspon a una necròpoli romana amb tombes de tègula acabades a doble vessant, que actualment es poden observar escapçades al marge de la carretera.(*).
La planta de la capella és rectangular pel que fa a la nau, i té afegit un absis semicircular. La nau única, acabada amb teulada a dues aigües, és més ampla i més alta que l’absis que s’hi carrega. Presenta la clàssica orientació d’est a oest. L’absis és decorat a l’exterior amb arcuacions cegues que se situen de dues en dues entre faixes llombardes, formant un total de cinc conjunts decoratius. La façana oest, on és situada la porta d’accés, és la part més visiblement reformada de l’edifici, segurament al llarg del segle XVIII. Sobresurt en alçada de la resta de la nau i és acabada horitzontalment, de manera que l’element que més hi destaca és un gran campanar d’espadanya coronat a quatre vessants i amb dues obertures, descentrat de la façana i situat al cantó dret. La porta, amb grans dovelles, és situada al centre, i un ull de bou amb finestra quadrada a dins, descentrat de la façana, dona llum a l’interior de la nau. Adossat a l’extrem nord de la façana apareix un mur transversal, amb una porta adovellada de mig punt amb escales d’accés exterior, que pensem que podria ésser el que resta d’algun pòrtic d’entrada al recinte sobrealçat de l’església i el cementiri.
L’interior de la capella és totalment arrebossat recentment. La nau és de volta de canó i l’absis, més baix i estret, presenta una coberta molt aplanada formant un arc carpanell fàcilment visible des de la nau.
El parament dels murs és força irregular, amb còdols i pedres mínimament escairades i col·locades sense gaire ordre de filades amb restes evidents d’arrebossat. Una certa uniformitat constructiva es confirma a tota la nau i l’absis, exceptuant-ne el mur oest. L’acabat de la coberta és en volada complexa amb tres nivells a la nau i en volada simple de les teules de la coberta de l’absis.
La construcció d’aquesta rústica edificació, de la qual es desconeix la data de consagració, la situaríem a principi del segle XII, sobretot responent al tipus de decoració llombarda de l’absis. Cal destacar també la important reforma que es practicà a l’edifici al segle XVIII, i que va afectar sobretot el mur oest, on és situada la porta d’entrada, i d’altres llocs, encara, per comprovar com podrien ésser les voltes de la nau i de l’absis. (DFG)
Bibliografia
- Playa, 1925, pàgs. 144-145
- Puig, Falguera, Goday, 1983, pàg. 296
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 304
- Ballbé, 1988, pàgs. 107-110
- Soler, 1928, pàg. 62
- Puig, 1979, pàgs. 39-40, doc. 36