Situació
Vista de la façana de migdia de l’església.
M. Anglada
Al mateix vessant dret de la vall de l’Avencó, on es troba la capella de Sant Salvador, però a la cota 600 i en un total despoblat, hi ha la capella al mig d’una pineda.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG407266.
Per arribar-hi cal agafar el mateix camí que, sortint d’Aiguafreda, segueix la riera de l’Avencó i passa prop de la capella de Sant Salvador. A partir d’aquí, 4 km més amunt, es troba la Casa Nova de Sant Miquel, prop del camí on cal deixar el cotxe i prendre un corriol de forta pujada cap a tramuntana; s’hi arriba amb cosa d’un quart. El camí és molt perdedor i la capella no es veu fins al moment d’arribar-hi. (MAB)
Història
Aquesta capella té una estructura i una tècnica de construcció idèntica a la de Sant Salvador de l’Avencó, tot i ésser molt més reduïda. Devia existir des del 1154, però hom no n’ha trobat cap referència històrica anterior al 1309. Des d’aquest moment són moltes les deixes per a cera o il·luminació, gairebé sempre en unió amb Sant Salvador.
Els visitadors del 1703 manaren rebatre les parets i la volta i en les visites dels anys 1750, 1781 i 1818 es prohibí la processó que hi feia la parròquia el dia 8 de maig si no es restaurava la capella. Consta que això va fer-ho el 1828 el propietari Jaume Serra de l’Arca.
Fou profanada el 1936. Recentment, s’ha agençat i fins s’hi ha celebrat el culte algunes vegades. (APF)
Església
Planta de l'edifici, d’extrema simplicitat, fet a imitació de Sant Salvador de l’Avencó.
M. Anglada
L’estructura d’aquesta església és molt semblant a la de Sant Salvador de l’Avencó, però de dimensions bastant més reduïdes. Té una sola nau i absis rectangulars, cobertes de volta de canó seguit, amb la portalada a la façana de migjorn, una finestra absidal i una altra a ponent com a únics elements arquitectònics. Les voltes, en molt bon estat, no són tan apuntades com les de Sant Salvador. Aquesta capella no ha sofert modificacions destacables.
Conserva una pica d’aigua beneita.
La construcció se situa al segle XII, ja que s’ha utilitzat l’aparell característic d’aquesta època, de carreus alternats de calcària i gres. La portalada és adovellada amb carreus de les mateixes dimensions que la resta. L’aparell és molt ben col·locat i agafat amb morter, totalment visible, fins i tot des de l’interior. Només resta malmès el coronament de la façana de ponent. La coberta de teula corba, de ceràmica, no és gaire malmesa; resulta sorprenent que aquest exemplar estigui en tan bon estat — potser és degut al fet que la capella queda prou amagada—. (MAB)
Bibliografia
- Solà, 1932, pàgs. 77-79
- Pladevall, 1977