Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

Situació

Mur de l’església romànica, consagrada el 1123, aprofitada com a façana sud del temple actual.

M. Anglada

L’Ametlla del Vallès es troba situada entre les valls del Congost i la riera de Tenes, al nord de la ciutat de Granollers. L’església de Sant Genís és a la part més alta de l’Ametlla, a uns 321 m d’altitud.

Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG127390 (COR-METS)

Història

La primera referència documental del terme i de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla es troba l’any 906 en el sínode celebrat a Barcelona i presidit per Arnust, arquebisbe de Narbona, en què l’abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós, va demanar la confirmació a favor seu de l’església de Sant Genís, situada al Vallès, a la vila anomenada “Amígdala”. Aquesta comunitat rural fou segurament construïda sobre les runes d’alguna comunitat rural visigòtica, on hi devia haver l’església corresponent.

El 4 de juliol del 932 fou consagrada l’església parroquial de Sant Genís pel bisbe Teodoric de Barcelona, segons consta en l’acta que encara es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. S’establia així la primera parròquia d’una comunitat que més endavant configuraria la baronia de Montbui.

Acta de consagració de l’església de Sant Genís de l’Ametlla (4 de juliol del 931)

Consagració de l’església de Sant Genís, de l’Ametlla, al comtat de Barcelona, pel bisbe de Barcelona Teodoric i a petició de l’abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses Emma. Amb aquest motiu els dos prelats i diversos parroquians donen a l’esmentada església diversos objectes de culte i propietats.

"[Anno Incarjnacionis Dominice DCCCCXXXI, indiccione V, era DCCCCLXX, veniens vir illuster, gracia divina annuente, sanete Barchinonensis sedis ecclesie episcopus nomine Teudericus in comitatu Barchinonense in villa que nominant Amindola, in ecclesia ibidem sita sancti Genesi martiris a dedicandam ipsius ecclesiam supra nominatam [ob de] precacionem religiosissimam Hemmonem, misericordia Dei abbatissam seu et parrochitaneos his nominibus: Suniario, Simplicio, Undilane, Hemmane, Valerio, Mirabilio, Iheremias, Graciosus, presbiter, Passarella, Amado, Vitale, Addaulfo, Argimiro, nos simul pariter tractantes in animo santoque spiritu compuncti propter amorem Dei et remedium animarum nostrarum et parentibus nostris tradimus aliquid de facultatibus nostris ad predictam ecclesiam prenominato pontífice domno Teuderico episcopo ad consecrandam ipsius ecclesiam de nostro propio. Ego Hemmo abbatissa dono ibidem de ministerio ecclesiastico id est casulla una cum sirico facta et stola et phanone et amicto uno et corporale uno et cálice cum sua patera de stagno et libros misale uno et leccionario et antíphonario in una codice psalterio uno. Ego Suniarius dono ibi vinea una ad ipsa Revoira qui afrontat de parte circi in vinea Undilane et Emmane et de aquilonis in vinea Vitale et Anterno et de meridie in vinea Agimiro et de occiduo in terra Elisavel. Et ego Simplicius dono ibi modiata de vinea qui est in ipsa Revoria qui afrontat de parte circi in terra de Elisavel et de aquilonia in terra vel vinea Elisavel et de meridie in vinea Recharedo de occiduo in vinea Seniovado. Ego Undila dono ibidem modiata una de vinea qui est in ipsa Revoria et affrontat de parte circi in vinea Passarella et de aquilonis in strada et de meridie in vinea de Passarella et de occidente in vinea Vidale. Et ego Hemmane dono ibidem modiata una de vinea in ipsa Revoria qui affrontat de circi in vinea Undilane, de aquilone in strada et de meridie in vinea Passarella, de occidente in vinea de me donatore. Ego Valerius dono ibi modiatas III de terra qui afrontat de parte circi in vinea Richelmo et Hahemad et de aquilone in mea terra et de meridie in vinea Richelmo de occidente in terra Altimiro. Ego Mirabilius dono ibidem de terra modiatas duas qui affrontat de parte circi in strada, de aquilonis in terra Suniario et de meridie in terra Suniario de occidente in strada. Ego Iheremias dono ibi modiata una de vinea qui est in ipso Aguilare qui affrontat de parte circi in vinea Avurrido et de oriente in Semitario, de meridie in vinea Altímiro de occiduo in mea vinea. Et ego Graciosus presbiter et Passarella donamus campo uno qui est in plano Abulid qui affrontat de parte circi in terra de Patricio et de aquilone in terra de Patricio et de meridie in terra de me Passarella et de occiduo in ipso Prato. Ego Amado dono ibi precia una de terra ad ipsa Revoria qui affrontat de parte circi in strada et de aquilonis in strada et de meridie in terra Seniovado et de occidente in terra de Auriolus. Ego Vitale modiata una de vinea qui est in ipsa Revoria qui affrontat de parte circi in vinea de Passarella et de aquilonis in vinea de Passarella et de meridie in mea vinea de occiduo in vinea Suniario. Ego Addaulfus dono ibi modiata una de terra qui est ad ipsas Artigas ad ipsos Infurcos qui affrontat de parte circi in terra Iheremias et de aquilonis in via de meridie in terra Odegario de occiduo in terra Pancario. Ego Argimirus dono ibi modiata una de vinea qui est in Castellare, qui affrontat de parte circi in terra de Argevado et de aquilonis in mea terra de meridie in torrente de occiduo in via. Hec omnia supra nominata tradimus atque donamus ad domum sancti Genesi martiris in sua dedicacione in ea videlicet racione ut servientes ipsius ecclesiae teneant atque possideant iuxta mere chanonica una cum consensu istius Teuderico episcopo et successores sui servient et obedient sicut mos antiquitus est et sicut alie ecclesie parroquitane. Et ego Teudericus episcopus in tali vero modo sicut supra taxatam est consecro hanc ecclesiam in honorem Dei et sancti Genesi martiris constituo atque perpetualiter ei parrochiam concedo dieimas et primicias et omnes rediliciones quod ecclesiam pertinent de villas his nominibus id est Amindola cum villariunculus et terminus suis Palacio, Kabannas et Furnos usque in ipsos termines sanete Eulalie et ipso Lauro et Monteraso et ipso Pugio que vocant Ventenago et ipso Siscare et ipsa Bodecha ipsas decimas de istos villariunculos et de ista villa supra nominata et ipso villare que vocant (Villalba?) omnia haec supra nominata presente trado ipsas decimas et primicias atque perpetualiter concedo sicut iam dudum tenerit perhenniter permansuras. Id circo iubeo adque decerno et inconvulsibiliter perenniter statuo ut per singulos annos sacerdotes et ministri ecclesie more canonico bis in anno concilia celebrare indesinenter expediant sive et crismale ministerium secundum decreta sanctorum Patrum et fratrum consuetudinem celebrare non differant et prefixis temporibus occurrere non obmittant et cum episcopus confirmacionem vel aliarium utilitatum ministerium per parrochiam exercere voluerit recepcionem adque obedienciam in omnia paratissime exhibere procurent. Qui vero contra hanc dotem vel donacionem inracionaliter temptare voluerit hoc quod repetit vindicare non valeat sed in vinculo componat auri libras III et hac dotis ac donacio in omnibus suam obtine at firmitatem.

Facta dote et donatione IIII nonas iulii anno III quod obiit Karolus rex post Oddoni regi.

Sig+num Suniario. Sig+num Simplicio. Sig+num Undila. Sig+num Hemmane. Sig+num Valerio. Sig+num Mirabilio. Sig+num Iheremias. Sig+num Passarella. Sig+num Amado. Sig+num Vitale. Sig+num Addauldo. Sig+num Argimiro nos qui hanc donacionem fecimus et firmare rogavimus. P Graciosus presbiter qui hanc donacione feci et firmare rogavi et ss. P Gimera presbiter ss. S+n Cixilus presbiter ss. Petronius presbiter ss. Recosindus presbiter ss. S+n. Trasemirus presbiter ss. P Pulcresindus presbiter ss. Sig+num Geribertus levita ss. P Willera levita ss. P Servus Dei presbiter ss. Malamaicus presbiter ss. S+n Auriolus presbiter ss. Undisclus presbiter ss. S+n Wiciza lector ss. S+n Joannes subdiaconus ss. Oriolus levita ss. P Teudericus episcopus hanc dotem feci et ss. S+n. Maurelinus archipresbiter. P Justus subdiaconus qui hanc dote et donacione scripsi cum litteras super positas in verso XVI ubi dicit et ipsa boddecha et in verso XX litteras rasas et emendatas ubi dicit quod obiit Ka et ss sub die et anno quod supra."

O: Arxiu de la Corona d’Aragó, Sunifred, 15, Arxiu de Sant Joan de les Abadesses, sac B, núm. 145. Pergamí de 350 X 581 mm.

a: E. Fiórez: España sagrada, vol. 29, pàg. 199, col. b.

b: Josep Mas: Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol. 13, pàg. 230.


Traducció

"L’any nou-cents trenta-u de l’encarnació del Senyor, cinquena indicció, any nou-cents setanta de l’era, l’il·lustre baró anomenat Teodoric, per la gràcia de Déu bisbe de la seu de la santa església de Barcelona, vingué al comtat de Barcelona, a la vila anomenada l’Ametlla, a l’església que hi ha en aquest lloc, per consagrar l’església abans esmentada de Sant Genís màrtir, atenent els precs de la molt pietosa Emma, abadessa per la misericòrdia de Déu, i dels parroquians que s’anomenen així: Sunyer, Simplici, Undilà, Emma, Valeri, Mirabili, Jeremies, Graciós, prevere, Passerella, Amat, Vidal, Ataülf i Argemir. Nosaltres, conjuntament i amb voler unànime, moguts per l’Esperit Sant, per amor a Déu i per a remei de les nostres ànimes i les dels nostres pares, donem quelcom de les nostres possessions a l’esmentada església i a l’esmentat pontífex, el senyor bisbe Teodoric per consagrar aquesta església amb béns de la nostra propietat. Jo, Emma, abadessa, hi faig donacions per al ministeri eclesiàstic, o sigui, una casulla feta amb seda, una estola, un maniple, un amit, uns corporals, un calze amb una patena d’estany, i com a llibres, un missal, un leccionari i un antifonari en un sol còdex, i un saltiri. Jo, Sunyer, hi faig donació d’una vinya prop de la Revoria, que pel cantó de cerç afronta amb una vinya d’Undilà i d’Emma i per l’aquiló, amb una vinya de Vidal i d’Antern; a migjorn, amb una vinya d’Agimir; a ponent, amb terra d’Elisavell. Jo, Simplici, hi dono una mujada de vinya que hi ha a la Revoria, la qual afronta, a cerç, amb terra d’Elisavell; per l’aquiló, amb terres i vinyes d’Elisavell; a migjorn, amb una vinya de Recared; a ponent, amb una vinya de Seniovad. Jo, Undila, dono al mateix lloc una mujada de vinya que hi ha a la Revoria i que pel cantó de tramuntana afronta amb una vinya de Passerella; per l’aquiló, amb el camí; a migjorn, amb una vinya de Passerella; a ponent, amb una vinya de Vidal. Jo, Emma, dono a aquest lloc una mujada de vinya a la Revonia, la qual afronta, pel cantó de cerç, amb una vinya d’Udilà; per l’aquiló, amb el camí; a migjorn, amb una vinya de Passerella; a ponent, amb una vinya que també és meva. Jo, Valeri, dono a aquest lloc tres mujades de terra que, pel cantó de cerç, afronta amb una vinya de Riquelm i d’Amat; per l’aquiló, amb terra meva; a migjorn, amb una vinya de Riquelm; a ponent, amb terra d’Altimir. Jo, Mirabili, dono a aquest lloc dues mujades de terra que pel cantó de tramuntana afronta amb el camí; per l’aquiló, amb terra de Sunyer i a migjorn, amb terra de Sunyer; a ponent, amb el camí. Jo, Jeremies, dono a aquest lloc una mujada de vinya que hi ha a l’Aguilar, la qual afronta, pel cantó de cerç, amb una vinya d’Avorrit; a llevant, amb Semiter; a migjorn, amb una vinya d’Altimir; a ponent, amb una vinya meva. I jo, Graciós, prevere, i Passerella, donem un camp que hi ha al pla d’Abolit, el qual afronta, pel cantó de cerç, amb terra de Patrici; per l’aquiló, amb terra de Patrici; a migjorn, amb terra de Passerella; a ponent, amb el Prat. Jo, Amat, dono a aquest lloc una peça de terra a la Revoria, que, pel cantó de cerç, afronta amb el camí; per l’aquiló, amb el camí; a migjorn, amb terra de Seniovad; a ponent, amb terra d’Oriol. Jo, Vidal, dono una mujada de vinya que es troba a la Revoria, la qual afronta, pel cantó de cerç, amb una vinya de Passerella; per l’aquiló amb una vinya de Passerella; a migjorn, amb una vinya meva; a ponent amb una vinya de Sunyer. Jo, Ataülf, dono a aquest lloc una mujada de terra que hi ha a les Artigues, als Enforcs, la qual afronta, pel cantó de cerç, amb terra de Jeremies; per l’aquiló, amb el camí; a migjorn, amb terra d’Oleguer; a ponent, amb terra de Pancari. Jo, Argimir, dono a aquest lloc una mujada de vinya que hi ha a Castellar, la qual afronta, pel cantó de cerç, amb terra d’Argevad; per l’aquiló, amb terra meva; a migjorn, amb el torrent; a ponent, amb el camí. Totes aquestes coses que s’acaben d’esmentar les lliurem i les donem a la casa de Sant Genís màrtir amb motiu de la seva dedicació, amb el pacte que els servidors d’aquesta església les tinguin i posseeixin segons el costum canònic amb el consentiment del bisbe Teodoric i que els seus successors el serveixin i l’obeeixin segons el costum antic i tal com ho fan les altres esglésies parroquials. I jo, Teodoric, bisbe, consagro aquesta església tal com abans ha estat taxada, en honor de Déu i de sant Genís, li constitueixo per sempre una parròquia i li concedeixo els delmes, les primícies i totes les rendes que pertoquen a l’església provinents d’aquestes viles que s’especifiquen: l’Ametlla amb els seus vilarets i els seus termes, Palau, Cabanes, Fornós, fins als termes de Santa Eulàlia, el Llerona, Montràs, el Puig que anomenen Ventanac, el Siscar, la Bodega; els delmes d’aquests vilarets i d’aquesta vila abans esmentada i el vilar que anomenen Vilalba; de totes aquestes coses abans esmentades, en aquest moment en dono els delmes i primícies i concedeixo que romanguin en poder seu per sempre tal com ja els tenia ara. Per tot això ordeno i mano i estableixo per sempre de manera inamovible que cada any els sacerdots i ministres d’aquesta església instituïts canònicament tinguin cura de celebrar sens falta els sínodes dues vegades l’any, que no difereixin la celebració del ministeri crismal segons el decret dels sants Pares i el costum dels germans i no deixin d’assistir-hi en les dates assenyalades, i quan el bisbe vulgui administrar a la parròquia la confirmació i altres activitats ministerials, tinguin cura de fer-li la recepció i de prestar-li obediència en tot de la manera més digna. D’altra banda, tot aquell que d’una manera irracional volgués intentar quelcom contra aquesta dotació i donació, que no pugui reclamar aquest intent sinó que es vegi obligat a satisfer tres lliures d’or, i que aquesta dotació i donació obtingui en tot la seva plena fermesa.

Aquesta dotació i donació ha estat feta el dia quart de les nones de juliol, l’any tercer de la mort del rei Carles, després del rei Odó.

Signatura de Sunyer, Signatura de Simplici. Signatura d’Undilà. Signatura d’Emma. Signatura de Valeri. Signatura de Mirabili. Signatura de Jeremies. Signatura de Passerella. Signatura d’Amat. Signatura de Vidal. Signatura d’Ataülf. Signatura d’Argimir, nosaltres, que hem fet aquesta donació i hem pregat que fos confirmada. Graciós, prevere, que he fet aquesta donació i he pregat que fos signada i ho subscric. Guimerà, prevere, ho subscric. Signatura de Cixili, prevere, que ho subscric. Petroni, prevere, ho subscric. Recosind, prevere, ho subscric. Trasemir, prevere, ho subscric. Pulcresind, prevere, ho subscric. Signatura de Geribert, prevere, que ho subscric. Guilera, levita, ho subscric. Servusdei, prevere, ho subscric. Malanaic, prevere, ho subscric. Signatura d’Oriol, prevere, que ho subscric. Undiscle, prevere, ho subscric. Signatura de Guicisa, lector, que ho subscriu. Signatura de Joan, sots-diaca, que ho subscric. Oriol, levita, ho subscric. Teodoric, bisbe, he fet aquesta dotació i la subscric. Signatura de Maurelí, arxiprest. Just, sots-diaca, que he escrit aquesta dotació i donació amb lletres sobreposades a la línia setzena on diu et ipsa boddecha i amb lletres esborrades i esmenades a la Unia vintena on diu quod obiit Ka, i ho subscriu el dia i l’any abans esmentats."

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)

L’Ametllla va estar sota el domini de la baronia de Montbui des del 1059 fins al 1835. De l’any 1490 al 1714 va pertànyer a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona.

El 24 de setembre del 1123 es va realitzar una segona consagració de l’església pel bisbe sant Oleguer, arquebisbe de Tarragona i administrador de la seu de Barcelona, acompanyat pels canonges d’aquesta ciutat.

Sant Oleguer va confirmar les propietats que tenia la parròquia, com també els delmes, les primícies i el dret anomenat “trenta passes” —una jurisdicció que exercia el rector en nom de la parròquia i que fou l’origen de la sagrera, eixamplament del lloc sagrat on tothom tenia dret d’acollida; aquest dret fou instituït pel papa Nicolau al segle XI—.

Es va confirmar la subjecció al bisbat de Barcelona alhora que s’especificava que les càrregues pel sínode ascendien a 34 diners. Les propietats de l’església parroquial augmentaren amb relació a l’acta de consagració del 932.

L’església de Sant Genís fou sempre de lliure col·lació del bisbe, com és consignat en les col·lacions antigues i en el llibre primer del Ius patronatum que es conserva a l’arxiu diocesà.

El 3 de desembre del 1202 mossèn Guerau adquirí el dret d’aigua del torrent del Barder des de la matinada del dimarts a la del dimecres de cada setmana. Aquesta disposició es va perllongar fins l’any 1947, any de venda del dret. Des d’aquesta data la rectoria gaudeix de 7 plomes d’aigua diàries.

En les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 s’especifica que la parròquia tenia 26 focs i que les càrregues ascendien a 150 sous i 4 diners entre el delme, la visita i el sínode.

L’any 1610 el bisbe de Barcelona, Joan de Montcada, va concedir el permís perquè es veneressin com a patrons de l’església sant Genís màrtir (venerat des de la constitució de la parròquia) i sant Genís d’Arle.

L’any 1668 el rector Joan Santmartí va començar a construir la nova rectoria, que s’acabà cap al 1671. Poc temps després, el 1679, el mateix rector va emprendre la construcció d’un nou temple parroquial, ja que el primitiu s’havia quedat petit. Arran d’això, l’antiga església romànica gairebé va desaparèixer, només en restà una de les parets laterals. Les obres es van acabar cap al 1691 o 1692.

L’església de Sant Genís conserva un notable conjunt de peces d’orfebreria corresponents als segles XVII i XVIII. (COR-METS)

Església

De l’antiga església romànica només en queda un llenç de mur d’uns 12 m de llarg per 8 m d’alçada, que dóna al carrer per la cara de migjorn i on queden dues finestres de doble esqueixada. L’aparell es veu rejuntat i parcialment refet; els petits carreus són força irregulars, sense continuïtat en les filades horitzontals. (MAB)

Bibliografia

  • Badia, 1989
  • Bassolas, 1972
  • Martí i Bonet, I/II, 1981, pàgs. 333-343