Situació
Antiga parròquia rural, bastida a mitja cinglera propera al monestir de Sant Miquel, ara sense culte.
M. Anglada
L’esglesiola de Sant Martí del Fai, situada en un replà que es forma enmig de la cinglera del Fitor, es troba fora del clos de l’antic monestir de Sant Miquel del Fai. Només és accessible des d’aquest, per un fressat camí que passa per sota de la gran cascada. Es troba sobre un gran bancal de pedra tosca i a la vora hi ha coves que baixen fins a mitja cinglera.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG325180.
Dista uns 15 minuts de Sant Miquel del Fai seguint el camí que passa sota les balmes, vers migjorn. El trajecte és planer i molt recorregut. (MAB)
Història
El lloc és citat el 878 en el precepte que el rei Lluís el Tartamut va concedir al bisbe Frodoí de Barcelona, quan li va confirmar la possessió o tutela del monestir de Sant Cugat del Vallès amb tot el que li pertanyia i, entre altres béns, la “domum Sancti Genesii et Sancti Martini situm in rivo Tenesi”. Més endavant, en el precepte del rei Lotari per Sant Cugat, del 986, consta com “et ecclesias Sancti Martini et Sancti Felicis que sunt ad ipsum Fallium”, expressions que es repeteixen més o menys textualment en dues butlles papals del 1002 i el 1120. En dues delimitacions de la diòcesi de Vic del 987 i del 1038 s’esmenta la roca de Sant Genis com a límit del bisbat, esment que fa referència al penyal o cinglera de sobre Sant Martí. Així, avui dia es pot assegurar que Sant Genis i Sant Martí eren els dos titulars d’una única església, dels quals va subsistir només el de Sant Martí.
Sant Martí fou als segles XIII i XIV, en què apareix de nou en la documentació, l’església parroquial d’uns set o vuit masos que es trobaven dins la demarcació del monestir del Fai, cosa que indica que el seu domini devia passar al llarg del segle XII de Sant Cugat a Sant Miquel del Fai. A causa del despoblament de la parròquia, que el 1413 tenia només el mas Serrà i el mas Sa Verdera, la parroquialitat va traslladar-se a l’església prioral de Sant Miquel. Sant Martí quedà com a simple ermita a cura del priorat i, després, dels propietaris del Fai.
Tingué culte fins el 1936, any en què fou profanada i no es va restaurar. El 1967 s’hi intentà fer una restauració i es van descobrir a l’absis unes pintures murals d’inspiració romànica, bé que de línia i traç molt imperfectes i ja dintre del segle XIV, les quals són ara propietat d’un particular de Barcelona.
La capella continua abandonada. Se n’ha aparedat l’entrada perquè els excursionistes la utilitzaven per a pernoctar-hi. (APF)
Església
Planta de l’església.
M. Anglada
L’estructura de l’edificació de la capella s’ha mantingut gairebé intacta. Es tracta d’una planta típica, és a dir, d’una sola nau coberta amb volta de canó seguit, apuntada i amb un desviament del punt més alt cap a migjorn. L’absis, de planta semicircular, és cobert amb volta de quadrant d’esfera amb l’intradós enguixat. La resta de paraments interiors també estan enguixats. Hi ha una sola finestra absidal de doble esqueixada centrada, el portal adovellat de pedra tosca es troba a la façana de migjorn i una finestra en forma de creu a la façana de ponent. L’aparell, que és visible des de l’exterior als llocs on ha caigut l’arrebossat, està molt ben col·locat, especialment el de l’absis. Sobre l’arc triomfal queden les restes d’un campanar de cadireta de dos ulls. El ràfec i la coberta són de teules corbes de ceràmica en un estat d’abandonament evident que fa perillar l’estabilitat de la volta. Tot indica que és una obra d’avançat el segle XII.
Fins el 1936 va tenir l’absis tapiat interiorment per un envà, on hi havia adossat l’altar i un quadre que representava sant Miquel. L’absis servia de sagristia. En desmuntar l’envà el 1967, van aparèixer unes pintures murals de traça ja gòtica. L’edifici tingué algun temps la porta aparedada per evitar que fos víctima dels visitants que s’hi aixoplugaven i fins i tot hi encenien foc. (MAB)
Bibliografia
- Pladevall, 1962, pàgs. 209-228
- Pladevall, 1970, pàgs. 17-20 i 91-96