Situació
Edifici romànic molt modificat i vinculat tradicionalment a Sant Feliu de Codines.
M. Anglada
L’ermita de la Mare de Déu del Villar es troba situada al límit del terme municipal de Bigues. Actualment, pertany a la parròquia de Sant Feliu de Codines i al bisbat de Vic.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG327161.
Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Sant Feliu de Codines en direcció a l’Ametlla. Poc després de sortir de la població, al punt quilomètric 18,4, a mà esquerra i gairebé al costat de la carretera, entre els arbres, es troba la capella. Aquests darrers metres s’han de fer a peu. La clau s’ha de demanar al mas del Villar. (MDFG)
Història
L’ermita de la Mare de Déu del Villar va pertànyer l’antiga parròquia de Sant Mateu de Montbui fins al segle XVIII i es creu que originàriament estava integrada a la parròquia de Caldes de Montbui.
El lloc de “Villars” és documentat per primera vegada el 18 de febrer de l’any 1007, en la venda de terres que fa un tal Gardemar, clergue, a favor de Gundamar, per cinc sous. Aquesta heretat es trobava situada al comtat de Barcelona “in termino Kallense”, és a dir, al terme de Caldes de Montbui.
Cinc anys més tard (1012), torna a sortir anomenat el lloc, però amb la forma “Villare Sicco”, també al terme de “Challense”, en una permuta de terres feta per Ermemir i Madersinda.
L’església consta per primera vegada en la suposada acta de consagració de l’any 1193, un document totalment apòcrif, tot i que l’existència d’aquesta capella en aquella data és força probable.
De fet, la primera menció certa de l’ermita apareix en el testament d’Ermesinda del Villar, de l’any 1195, en què es deixaven, entre d’altres coses, deu sous per a Santa Maria del Villar.
La capella no torna a aparèixer documentada fins l’any 1321, en què fou col·lacionada a Jaume Trulars per l’òbit del seu predecessor Arnau Coma. Sembla que abans d’aquesta data havia fundat un benefici, anomenat de Santa Maria; els Villar en foren patrons de la capella, restaurada per Vicenç de Montagut i Villar el 1779, segons una inscripció que es llegeix a la llinda de la porta.
Des d’aquesta data la capella és dita de la Verge de la Llet, i s’hi venera la imatge de la Verge. Fins fa poc ha tingut la consideració de petit santuari, al qual acudien les dones per poder alletar els seus fills.
Abans de la guerra de 1936-39, la imatge de la Verge es trobava en un petit altar disposat damunt l’ara. Actualment, és col·locada a la fornícula de l’esquerra de l’absis. És una imatge petitona, d’uns 30 cm, amb l’Infant assegut sobre el genoll esquerre.
Durant la guerra civil la capella va ser profanada i no hi va tornar a haver culte fins l’any 1940.
Actualment, a la capella només hi ha culte eventualment i el dia de l’aplec, que se celebra el dilluns després de la primera Pasqua. (MDFG)
Església
Planta que mostra les alteracions sofertes en època primitiva i la coberta plenament barroca.
M. Anglada
L’església de Santa Maria del Villar és un edifici senzill, d’una nau de planta rectangular, capçada a llevant amb un absis semicircular cobert amb volta de quadrant d’esfera.
A l’esquerra de l’absis hi ha una petita fornícula, feta directament a la paret, a una alçada d'1,50 m de terra.
L’única obertura a l’exterior és una finestreta de doble esqueixada a l’absis, feta amb pedra regular i coronada amb un arc de mig punt.
La volta de la nau és enguixada i no correspon a l’època; possiblement pertany a la restauració feta el 1779.
L’església no té cap element decoratiu. Els murs interiors són fets de pedra calcària, disposada de forma irregular. És possible que l’ermita fos de dimensions una mica més reduïdes; hom pot deduir-ne la llargària a partir de l’afegit fet el 1779, ja que el color de la pedra canvia.
El parament dels murs exteriors té dues menes d’aparell: a tot l’absis i també pràcticament a tots els murs de tramuntana i migjorn és de carreus simplement escairats i disposats en filades regulars; a la part superior d’aquests murs, però, es pot apreciar un parament diferent, fet amb còdols i arrebossat. Sembla que és un afegit, la qual cosa ens fa pensar que l’església era més baixa.
La façana de ponent, on s’obre l’actual porta d’entrada, del segle XVIII, amb fornícula i un ull de bou, és coronada per un campanar d’espadanya construït amb totxanes i materials porosos.
La coberta de la volta de la nau és de dos vessants i de teula aràbiga, com la de l’absis.
L’església es troba en bon estat de conservació. La construcció original, malgrat la gran reforma realitzada el 1779, cal situar-la dintre del segle XII, ja que respon a les formes pròpies d’aquells moments. (MDFG-MAB)
Talla
Imatge desapareguda de la Mare de Déu procedent d’aquesta església.
Vallcorba
Es tenen notícies de l’existència d’una imatge de la Mare de Déu del Villar, a partir d’un document fotogràfic i dels comentaris dels propietaris de l’ermita del Villar. La imatge pertanyia a aquesta església abans que s’hi venerés l’actual Verge de la Llet. Actualment no se sap on és.
Es tracta d’una imatge de mida petita, segurament tallada en fusta. La Verge Maria apareix asseguda en un tron que té forma de cadireta molt simple. Sosté amb la mà esquerra l’Infant, que és assegut sobre el genoll esquerre. Amb la mà dreta sosté un motiu floral. L’Infant fa un gest de benedicció amb el braç dret i estén el palmell de la mà esquerra cap endavant, com si realitzés un gest d’acolliment.
La figura de la Mare de Déu és coronada; porta una toca sota la corona i una túnica de coll rodó. L’Infant no té res sobre el cap. Les dues figures duen mantell al costat esquerre.
Els peus, calçats amb unes sabates fosques i punxegudes, fan que la roba de la túnica s’obri per tal de deixar-los veure. Els plecs estan expressats amb una gran simplicitat de línies i són d’un volum una mica pronunciat. Crida l’atenció la cara de la Verge, que té els ulls fixos i desorbitats, característics de l’època, però atenuats pel lleu somriure dels llavis.
Pel que fa a la forma i l’estil, aquesta imatge es podria comparar a les marededeus de Montserrat, de Cornellà de Conflent i de la catedral de Girona, encara que lògicament és de factura més tosca i de qualitat inferior.
Les datacions de les obres que acabem d’assenyalar com a paral·lels han estat fixades entre l’inici del segle XII i el darrer terç del mateix segle. Si es tenen en compte aquestes datacions, i es considera que la Mare de Déu del Villar —no pas l’Infant— ha assolit un cert refinament en els trets facials, creiem que la imatge pot haver estat realitzada els últims anys del segle XII o al principi del segle XIII. (MDFG)
Els trets estilístics i algun detall iconogràfic que s’observen en la fotografia de la imatge allunyen clarament l’exemplar de les característiques de les peces romàniques. Així, el motiu floral que la Mare sosté amb la mà dreta és visible en obres de l’època gòtica. Igualment, els plecs de les vestidures i els intents de presentar unes fesomies més versemblants són propis de l’art gòtic. Per aquests motius, pensem que no cal estendre’s més en l’anàlisi d’aquesta peça, que serà millor abordar en una ocasió més idònia. (JCSo)
Bibliografia
- Pladevall, 1973
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 138
- Villanueva, XVII, pàgs. 400-401