Situació
Ruïnes del sector ponentí d’aquesta capella, en bona part modificada al segle XVII.
Arxiu Gavín
Les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn són a l’extrem de llevant del terme de Sentmenat, gairebé a la divisòria amb el de Caldes de Montbui. Són emplaçades al vessant sud-est de la serra de Corró, en un replà flanquejat per dos torrents, a sota del turó de la Torre Roja. A tocar hi ha una estratègica cruïlla de camins, el que unia Ègara (Terrassa) i Sentmenat amb Caldes —hom creu que és de tradició romana— i el de Sant Llorenç Savall a Barcelona.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG294096.
El camí de menys recorregut per accedir-hi, amb vehicle, des d’una carretera és el que neix al quilòmetre 36,250 de la carretera de Sabadell a Caldes de Montbui, oficialment carretera de Molins de Rei a Caldes. En aquest punt hi ha el camí carreter, a mà esquerra, que després d’un recorregut d’1,9 km porta a l’església arruïnada. (LlFL)
Història
La primera referència que en tenim és de l’any 1027, en què una tal Rotuldis, al testament jurat a l’altar de la capella del castell d’Ardèvol, fa una deixa a l’església de Sant Miquel. A partir d’aquesta data sovintegen les notícies de la capella. L’any 1189 s’esmenten dos camins públics que hi passen i “van a tot arreu”. Aquesta expressió testimonia ben clarament la situació privilegiada de la capella, que era justament a l’encreuament de dos camins importants: el que, procedent de Granollers, sortia de Caldes pel pont romà cap a Sentmenat i el que, procedent de Barcelona, es dirigia cap a Sant Llorenç Savall.
L’any 1299 la servia un ermità. També sabem que durant el segle XVII era derruïda i que el seu propietari, Sagrera, la féu reedificar aleshores. Actualment està totalment en ruïnes. (RVR)
Església
Planta encara visible de les seves ruïnes.
J. M. Masagué
Només en queden les restes dels murs de la nau, de 2 m d’alçada, i el basament de l’absis. La planta de la nau és rectangular i oberta per la banda de llevant on és incorporat l’absis. Aquest és de planta semicircular i la unió amb la nau, de major amplada, es fa mitjançant un doble reclau que realitza la transició entre els dos àmbits.
L’accés a l’interior de la capella era per un portal situat al mur de migdia.
Pel que fa a l’aparell dels murs conservats, hom pot diferenciar dues etapes constructives. La part inferior és feta amb una fàbrica de blocs de pedra molt desiguals i amb molt poc treball de talla, especialment a la cantonada, on aquests prenen unes dimensions desmesurades. La part superior, en canvi, és feta amb pedres de mida petita que no tenen cap uniformitat. Amb el mateix aparell d’aquesta segona part són construïts els dos cossos adossats, l’un per la banda nord i l’altre per la de ponent, posteriors a l’edifici de la capella.
Els pocs vestigis originals que queden d’aquest edifici en fan difícil la datació concreta, tot i que la tipologia i l’aparellat de la fàbrica permeten considerar la part baixa de la nau com una obra bastida al principi del segle XI; la part superior i els cossos adossats són reconstruccions posteriors, possiblement fetes durant els segles XVI i XVII. (JMaM)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 176
- Rius i Serra, vol. II, 1946, pàg. 158, doc. 505
- Moreu-Rey, 1962, ap. núm. 27
- Camprubí, 1977, fulls 8 i 9
- Garcia i Carrera, 1986, pàg. 20